Selecciona Edició
Connecta’t

El teatre Arnau es podrà rehabilitar sense necessitat de derrocar-lo

L'Ajuntament de Barcelona es gastarà nou milions d'euros en les obres

Aspecte actual de la sala del teatre Arnau i de la barra de bar del segon pis. Ampliar foto
Aspecte actual de la sala del teatre Arnau i de la barra de bar del segon pis.

No caldrà derrocar el teatre Arnau, al Paral·lel de Barcelona, i tornar-lo a construir, tal com va lamentar l'octubre passat l'Ajuntament de Barcelona. Informes posteriors al primer que va encarregar el consistori, que va revelar el mal estat de l'estructura de l'edifici, permeten pensar que malgrat les deficiències es podran salvar parts de gran valor patrimonial de la construcció.

Ho van explicar ahir els regidors de Cultura, Jaume Collboni, i del districte de Ciutat Vella, Gal·la Pin, que van donar a conèixer a les entitats les conclusions del procés participatiu que l'Ajuntament ha dut a terme per definir els usos de l'espai. Fusionarà una programació d'arts escèniques (teatre infantil, música, dansa i circ) amb la preservació de la memòria (el mateix edifici) i el treball comunitari (amb la possibilitat que les entitats participin en la gestió de l'equipament).

Collboni va recordar que l'Arnau és “el teatre de barraca per excel·lència del nostre Paral·lel, que és el Broadway català”. Els teatres de barraca utilitzaven l'estructura d'un magatzem per habilitar-lo com a espai per albergar representacions utilitzant materials simples. L’objectiu era reproduir teatres a la italiana a baix cost. L'Arnau és de 1903, fa 17 anys que és tancat i l'Ajuntament el va comprar el 2011, a la fi del mandat de l'ex alcalde Jordi Hereu (PSC).

A més de la dificultat de rehabilitar un edifici amb greus deficiències, Collboni i Pin van avisar que a causa de la seva ubicació les obres poden fer aflorar restes arqueològiques. Per això no s'atreveixen a posar data a la finalització de l'obra. Però sí a l'arrencada: finals de 2018, mig any abans de les eleccions. La idea és tenir llest el concurs aquesta primavera i el pressupost de la rehabilitació és de nou milions d'euros, va dir Collboni. “Una hipòtesi generosa per no enxampar-nos els dits”, tenint en compte la complexitat del projecte, va aclarir.

Obres i preservació de la memòria a part, Gal·la Pin va subratllar que el pla “recull allò que han expressat les entitats i l'entorn: entendre les arts escèniques de forma pluridisciplinar, que no estigui encotillat en una sola disciplina; i tenir en compte l'arrelament comunitari”. Això és, que sigui un equipament municipal de ciutat però amb fort arrelament als barris del Raval, Sant Antoni i el Poble Sec.

Programació itinerant

L'enfocament comunitari que van plantejar recorda el de l'Ateneu Popular de Nou Barris, que celebra 40 anys de l'ocupació per part dels veïns del que avui és un espai de referència internacional per la seva programació i model de gestió assembleària. Fins i tot recorda l'Ateneu la idea que fins que les obres no estiguin llestes s'engegui el projecte Arnau Itinerant. Com va passar durant les obres de l'Ateneu Popular, en què la programació es va escampar per altres espais de Barcelona. La previsió és que l'Arnau Itinerant funcioni entre dos i quatre anys i arrenqui la propera temporada.