Dialogar i no penedir-se’n
És essencial, després de començar, insistir: primer de tot, en la creació d'un (avui inexistent) clima de confiança mútua
Els desacords entre el PP i el gruix de les forces polítiques catalanes s’allarguen des de fa un decenni llarg: des que aquell va impugnar (jurídicament i al carrer) l'Estatut del 2006. I els últims anys no només no hi ha hagut diàleg, sinó intercanvi d'invectives, desqualificacions i plets.
Així que no seria lògic esperar que una sola reunió –com la que van tenir en secret el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’11 de gener– resolgui duna carpetada l'abisme existent.
Això sí, estaria bé que els protagonistes i els seus adlàters no neguessin els contactes, evitessin mentir i no es penedissin d'una cosa excel·lent: dialogar. Encara que una sola sessió sigui una gota a l'oceà, la idea que els problemes es resolen sense parlar amb les persones amb què discrepes és estúpida. Passa just tot el contrari.
Això es tradueix en el fet que, tot i que un contacte inicial hagi estat infructuós –que ho va ser pel que al moment més immediat– els líders responsables han de perseverar. Com? Innovant en els formats del diàleg, perseverant a implicar tercers que puguin facilitar-lo, identificant en primer terme els afers més susceptibles d'obrir el camí, per deixar per un últim moment els més ardus de generar consens.
La negociació política és un art, i hi ha experiències que ajudarien a donar forma a la més difícil, fins i tot en les conjuntures més desfavorables, com és el cas de l'actual malvolença mútua. És essencial, després de començar, insistir: primer de tot, en la creació d'un (avui inexistent) clima de confiança mútua, amb altres mediacions, mitjançant mesures concretes sobre les quals consolidar-la, per després abordar fases més ambicioses.
Catalunya i Espanya es juguen moltes coses en aquest envit. Per això aquest diari ha reivindicat, dona suport i donarà sempre suport a l'intent de recompondre els ponts de diàleg. Mai desistirà d'aquesta obstinació, ja que democràcia i autonomia són dues cares inseparables de la modernitat d'aquest país.
