_
_
_
_
_

Els treballadors catalans van signar de mitjana 2,5 contractes el 2016

La successió de feines temporals creix per vuitè any consecutiu i afecta especialment a joves i dones

Josep Catà
Cadena de muntatge de l'empresa Seat a Martorell.
Cadena de muntatge de l'empresa Seat a Martorell.Albert Garcia

La temporalitat en els contractes de treball, un dels efectes col·laterals de la recuperació econòmica segons els sindicats, guanya terreny a Catalunya, i ja representa el 21,2% dels contractes signats. L'informe sobre la rotació laboral publicat aquest dimecres per l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat indica que, de mitjana, cada treballador català va signar 2,5 contractes l'any passat, mentre que a Espanya la mitjana està en 2,75. Encara que el nombre de persones amb feina ha crescut un 5,8% respecte a l'any anterior, l'augment ha estat més intens en aquells treballadors que han signat quatre o més contractes.

Más información
Un de cada tres contractes nous dura menys d'un mes

L'informe, que anualment estudia en quins sectors de la població incideix la temporalitat laboral a Catalunya, mostra que la rotació de treballs afecta especialment els joves: els trams d'edat de fins a 25 anys i de fins a 44 anys registren tots dos una mitjana de 2,53 contractes el 2016. L'increment respecte a l'any anterior s'ha donat sobretot en els menors de 25 anys, a causa de la inestabilitat dels primers anys d'experiència laboral. En l'últim any, la rotació laboral ha augmentat més en els homes, però són les dones les que tenen una mitjana de contractes signats més alta: 2,56 per persona.

L'informe també desmenteix, en part, que una major formació comporta més estabilitat laboral: els treballadors amb estudis universitaris, encara que han reduït el seu índex de rotació laboral respecte a l'any anterior, segueixen sent els que més roten, amb una mitjana de 2,85 contractes per persona en el cas d'estudis universitaris de primer cicle. En l'altre extrem, els que han cursat altres estudis superiors postsecundaris són els que menys roten entre ocupacions.

Les ocupacions més afectades per la rotació laboral són les relatives a les professions sanitàries, tals com la cura de persones amb necessitats, terapeutes i altres. En el cas més extrem, de mitjana un professional sanitari va signar 5,28 contractes el 2016. També estan especialment afectats per la rotació els peons d'indústries manufactureres, els bibliotecaris i treballadors de correus, i els professionals de la cultura i l'espectacle. En l'altre costat, els que menys roten entre ocupacions són els comerciants propietaris, els directius públics i privats i els militars. Els treballadors contractats a través d'ETT han vist reduïda la seva rotació laboral i la mitjana se situa en els 4,10 contractes el 2016.

El mapa de la temporalitat a Catalunya està bastant repartit, amb especial incidència a les comarques de la Conca de Barberà, l'Alt Camp i el Pla de l'Estany. Per origen dels treballadors, la població estrangera manté un nivell de rotació laboral inferior respecte al conjunt de la població.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_