_
_
_
_
_

Barcelona tindrà una ‘fira’ d’art en menys de dos anys

La conselleria de Cultura anuncia a ARCO 200.000 euros per a les galeries

L'escultura de Plensa i un quadre de Peter Halley, de la galeria Senda a ARCO.
L'escultura de Plensa i un quadre de Peter Halley, de la galeria Senda a ARCO.Jaime Villanueva

Per segon any consecutiu el conseller de Cultura, Santi Vila, ha aprofitat la fira d'art contemporani ARCO, que s'inaugura avui, per donar titulars. L'any passat va revelar que s'estava preparant "un gran esdeveniment singular i transversal, amb un vessant mercantil, però no una fira" i aquest any remata la notícia assegurant que està desenvolupant el projecte amb el Gremi de Galeries de Catalunya. "En sentir els plans del conseller ens vam adonar que estàvem treballant en la mateixa direcció i vam decidir sumar esforços", va assegurar Gabriel Pinós, director de la galeria Gothsland i president del Gremi, que es perfila com a director del misteriós esdeveniment, que en principi tindrà lloc en un termini de dos anys. "L'organització d'una fira ha estat sempre part del pla de Govern, així com el suport a les ja existents, Loop i Swab", va recordar Vila, que, com Pinós, no va revelar més detalls, malgrat que el projecte sembla avançat.

De què van parlar Vila i Lambán?

J. Á. MONTAÑÉS

La jornada d'ahir d'ARCO va produir una trobada inesperada: Javier Lambán, president d'Aragó, la seva consellera de Cultura, Mayte Pérez, i el seu homòleg català, Santi Vila, van coincidir un instant a l'estand d'Arts Libris. No va transcendir de què van parlar, però sí una foto en la qual es veu Vila gesticulant mentre Lambán i Pérez l'escolten. La trobada arriba l'endemà que Catalunya demanés a la jutgessa que enviés dos tècnics per comprovar en quines condicions s'exposen a Sixena les 51 peces lliurades pel MNAC. Després Lambán va acusar Catalunya de “filibusterisme judicial”.

"Encara no està tot tancat. Tenim un nom, un equip i dos objectius prioritaris: dinamitzar el mercat local, pràcticament inexistent, i potenciar la marca Barcelona", va indicar Pinós, assegurant que tant la Generalitat com l'Ajuntament estan molt involucrats en el projecte, encara que la seva magnitud dependrà de les possibilitats pressupostàries i dels patrocinadors que s'aconsegueixin. D'entrada, se sap que serà "un esdeveniment ambiciós amb presència i difusió internacional, no exclusivament restringit a l'art contemporani", la qual cosa deixa veure que abastarà un marc cronològic més ampli i altres disciplines més enllà de les arts visuals.

Santi Vila va anunciar també una nova partida pressupostària de 200.000 euros "per a activitats que generin nous públics a les galeries", que se sumen a les ajudes per participar en fires. Abans de l'estiu la conselleria donarà a conèixer les adquisicions realitzades per al fons d'art contemporani de la Generalitat, 130.000 euros el 2016 i 150.000 el 2017, la reactivació dels quals també es va anunciar a l'edició d'ARCO de l'any passat. "Comprem obres que ens han demanat els directors de museu per completar determinats períodes o artistes", va explicar Vila, que va mostrar el seu suport a les 11 galeries catalanes (dues més amb seu a Barcelona i Madrid).

La seva presència és contundent. A les avantguardes històriques de Marc Doménech s'hi afegeix Mayoral, que participa per primera vegada amb un espectacular duel visual entre dos amics, Calder i Ponç, presidit per un mòbil del nord-americà valorat en dos milions i mig d'euros. S'apunta a la fórmula de dos artistes, que Carlos Urroz, director d'ARCO, vol convertir en un dels signes d'identitat de la fira. També Estrany-de la Mota amb una proposta conceptual i poètica de Richard Venlet i Ignasi Aballí, que mostra les seves recents investigacions sobre el vidre fracturat i recompost en obres que apunten a la fragilitat humana.

Rocío Santa Creu dedica el seu estand a un diàleg entre els collages dels anys setanta i les fotografies analògiques dels noranta de Ferran García Sevilla i les impressions vintage sobre gelatina de plata de Marcel Giró (1913-2011), un veritable descobriment. Santa Creu participa també com a directora d'Arts Libris, la fira barcelonina d'edicions d'art, convidada per segona vegada, que desplega 25 galeries. Destaca Sicart, amb projectes creats expressament, com un llibre de postals de crítics i comissaris, una publicació intervinguda d'Antonio del Río i una edició de banderes de García i Benítez, fetes amb 21 partitures de cançons protesta, cosides i pintades en negre.

A cada parada hi ha peces amb història, com la primera videoinstal·lació d'Harun Farocki (50.000 euros) a Àngels, un Hernández Pijuan del 99 (150.000) a la Joan Prats, la finestra de maons de Leandro Erlich (90.000) a Nogueras Blanchard, els passaports fets amb mantes tèrmiques d'Ivan Merino (18.000) a ADN i, a Senda, el rostre allargat de Plensa (280.000) que sembla de fusta però és de bronze. Al doble estand de Taché pare i fill, sobresurten la misteriosa tinta sobre paper de Javier Pérez (17.000) i una fantasmagòrica processó d'ombres sobre pedra (3.000), d'Adriana Wallis, que són les marques de les veles després de l'atemptat de París. ProjecteSD amb Ana Jotta i Miguel Marcos amb el britànic David Tremlett intervenen directament sobre les parets de l'estand, mentre que etHall mostra una selecció dels seus artistes, encapçalada per Sergio Prego.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_