Contraceptius per a senglars
Després de 20 anys de lluita contra l'excés de porcs salvatges ara es provarà una vacuna anticonceptiva
Les batudes i la conscienciació no han estat ara com ara pràctiques efectives per posar fi a la problemàtica de la superpoblació de senglars. La proposta més recent és un projecte pioner a Europa que posarà a prova l'efectivitat d'una vacuna anticonceptiva a partir del mes d'abril, després que Barcelona també hagi començat a donar pinso anticonceptiu per als coloms.
L'objectiu del pla és esterilitzar els animals per reduir la seva activitat reproductiva a les zones urbanes i periurbanes dels municipis afectats. Al capdavant d'aquest projecte hi ha l'investigador del departament de sanitat i anatomia de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, Manuel López Béjar.
L'expert constata que l’afer dels senglars “és un problema que va en augment” i, en la seva opinió, “la situació és crítica”. Només a la zona de Sant Cugat n’hi ha comptabilitzats més de 300 exemplars.
Els últims 20 anys la població ha augmentat de forma continuada, passant dels 6.453 exemplars caçats la temporada 1990-1991 als 36.447 la temporada 2014-2015, segons dades del programa de seguiment de les poblacions de senglars a Catalunya. I els residents a les zones superpoblades en són els més afectats. Com l’Àlex, veí de Sant Cugat que denuncia la passivitat de l'Ajuntament. “Quan hi he trucat per avisar de la presència de senglars al centre, m'han respost que la situació està descontrolada, que la demanda és massa elevada i que la Policia ja no hi pot actuar. Que el millor és deixar-los”, explica.
A part de Sant Cugat, també es començarà a repartir la vacuna a altres municipis com Vacarisses, Terrassa i Matadepera.
La vacunació, que ja ha donat resultats positius en altres espècies com el cérvol de cua blanca als Estats Units o en cabres salvatges del Regne Unit, s'aplicarà només en aquelles zones on hi ha un problema de coexistència. Consisteix en un projecte de quatre anys de durada que pretén vacunar fins a 100 animals que ja han parit i que tenen la capacitat reproductiva reconeguda. A la tardor es vacunaran els animals més joves que encara no han entrat en reproducció. L'objectiu és reduir la producció d'hormones en els senglars, tant en mascles com en femelles, amb la finalitat d'esterilitzar-los. Al final del projecte la mostra serà suficient per avaluar el percentatge d'eficàcia any rere any.
Béjar explica que “la solució no està en l'eliminació, si no en la convivència, però amb un nombre limitat d'individus”, una idea que s'oposa al que defensen altres associacions, com la Federació Catalana de Caça. Pel que fa a les batudes, l'investigador considera que “no són mesures que solucionin el problema” i que cal trobar a llarg termini altres mètodes complementaris que siguin més ètics davant l'opinió pública, com per exemple la sensibilització ciutadana.
La Federació Catalana de Caça, en canvi, no comparteix el criteri de convivència que Béjar defensa i rebutja que humans i senglars hagin de conviure en el mateix espai.
El president de la representació territorial de Barcelona de la Federació Catalana de Caça, Joaquín Zarzoso, es mostra optimista perquè les dades obtingudes en les batudes demostren que la densitat de senglars la temporada anterior es va reduir dels 12 als 6,2 exemplars per 100 hectàrees. Aquest és el valor més baix dels últims 10 anys, segons els plans tècnics de gestió cinegètica de la Generalitat a les zones controlades de caça. Zarzoso explica que els caçadors “ni pretenem eliminar els senglars ni considerem que es tracti d'una invasió” i que les causes de la situació actual s'haurien d'atribuir a un “model de gestió desafortunat”. El president considera que la situació més desitjable és aconseguir que el nombre d'incidents que provoquen els animals se situï en “un nivell socialment suportable”.
Béjar defensa que malgrat les accions per eliminar els senglars al parc de Collserola, la xifra d'animals a les zones urbanes no deixa d'incrementar-se i, per tant, les vinculades a la caça “no són mesures que solucionin el problema”.
