Selecciona Edició
Connecta’t

Divisió a la Generalitat per les clàusules de la pobresa energètica

Bassa assegura que s'usaran mentre que Baiget es mostra escèptic

La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat (e), amb la consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa.
La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat (e), amb la consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa.

L'intent de l'Ajuntament de Barcelona d'obligar les elèctriques a complir la llei contra la pobresa energètica a través de les clàusules dels contractes de subministrament de la ciutat genera divisió en el si del Govern de la Generalitat. La consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, ha abandonat aquest dimarts la línia que havia sostingut fins ara el Govern i ha plantejat emular el camí seguit per l'Executiu municipal d'Ada Colau. Una via que des del Departament d'Empresa, encapçalat per Jordi Baiget, segueixen sense veure del tot clara.

Bassa ha plantejat en una entrevista a Els Matins de TV3 la possibilitat d'obligar “via contractes” les subministradores que es neguin finalment a signar els convenis de col·laboració fixats en la norma catalana contra la pobresa energètica –la llei 24/2015– i que estableixen, per exemple, l'obligació de les empreses de pagar el 50% de la factura de la lluita contra aquest problema. “Exactament les clàusules de Barcelona no sé si són les que diríem des de la Generalitat però podem dir que anem en la mateixa línia”, va assegurar la consellera.

Esquerra Republicana, el partit de Bassa, també es va mostrar ahir partidari de replicar aquesta experiència en els municipis on governa, si bé va criticar l'actitud triomfalista de l'equip de Colau. “Menys titulars i més feina”, va dir la regidora republicana de la capital catalana Montse Benedí durant un acte de partit a Barcelona.

El Tribunal de Contractes de la Generalitat va suspendre la setmana passada el concurs de llum de Barcelona després de les reclamacions d'Endesa i Gas Natural. Ambdues empreses consideren que les clàusules són discriminatòries i han presentat recursos contra el protocol que desenvolupa la llei i que va publicar l'Agència de Consum de Catalunya.

Poc després de l'aprovació de la llei 24/2015, plataformes com l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) van demanar a la Generalitat que s'utilitzessin les clàusules dels contractes públics per obligar les empreses a complir amb la norma contra la pobresa energètica. Les elèctriques creuen que la llei no els brinda garanties jurídiques i insisteixen en la necessitat d'un reglament, aprovat per l'Executiu, per aplicar-la. Per aquest motiu tampoc consideren coherent presentar-se a un concurs que se sustenta en una cosa que consideren no concorde a la llei.

Després de la mort d'una dona a Reus, a la qual Gas Natural va tallar la llum tot i ser vulnerable i els Serveis Socials mai la van reportar com a tal, el debat sobre les clàusules va tornar a aparèixer. Des del Departament d'Empresa asseguren que ho estan estudiant però posen en dubte la seva legalitat. Per aquest motiu la possibilitat d'un moviment en aquest sentit, fins que el Tribunal de Contractes, sentenciï és més que improbable.

Aquest episodi se suma a altres en els quals la política de la pobresa energètica enfronta els socis de Govern. Empresa, des de l'època de Felip Puig, havia portat la batuta de les negociacions –infructuoses– amb les elèctriques. Treball i Afers Socials ha demanat més protagonisme en un tema que considera de la seva competència però en el qual no hi ha hagut un bon repartiment de papers.