_
_
_
_
_

La Generalitat demana a la jutgessa explicacions sobre els béns de Sixena

Santi Vila demana saber si la sala capitular reuneix les condicions per acollir les pintures murals i com s’exposen les 44 peces

José Ángel Montañés
La sala capitular de Sixena, a finals de gener.
La sala capitular de Sixena, a finals de gener.Massimiliano Minocri

El conseller de Cultura Santi Vila ha demanat aquest dimarts al jutjat de primera instància d’Osca que “autoritzi dos tècnics designats per la conselleria a comprovar in situ les condicions en què es troben els béns exposats al públic en el Monestir de Sixena” o, en defecte d’això, “sigui el jutjat el que en designi dos per a aquesta fi, amb la presència dels tècnics designats pel Departament de Cultura”. I ho fa després de la publicació a la premsa de diversos articles, entre ells un a EL PAÍS el 3 de febrer passat, en el qual el Govern d’Aragó reconeixia que encara no havia realitzat la instal·lació de les mesures ambientals a la sala capitular del monestir per acollir les pintures murals que es reclamen al MNAC. També, per altres articles publicats a El Periódico, El Punt-Avui i l’Ara, que posaven en dubte que la conservació preventiva utilitzada per exposar els 44 objectes lliurats al juliol per la Generalitat a Aragó fossin les correctes.

Más información
Sixena exposa les antiguitats que Catalunya els va retornar
El “forn” de Sixena no està a punt per “posar-hi el pollastre”

La interlocutòria de la Generalitat en la qual es reprodueixen paràgrafs sencers dels diferents articles demana que s’estableixin uns paràmetres que garanteixin la preservació dels materials més vulnerables, amb unes condicions de temperatura i humitat dins dels rangs que marquen els especialistes.

“Si s’instal·la un sistema de climatització, aquest ha de garantir un control precís de la humitat relativa, i ha d’estar en funcionament les 24 hores del dia els 365 dies de l’any”, explica la interlocutòria que també repassa elements de conservació preventiva com els aparells de climatització que, assegura, no poden incidir directament sobre les obres, “tal com succeeix actualment”. Demana que es respectin els nivells de luminància (lux) màxims recomanats per a cada material; recomanen que els paviments no estiguin fets amb materials que generin partícules en suspensió que deixen anar pols que acumula humitat. Denuncia l’ús de vitrines en les quals es barregen els materials de metall, paper i teixit, que tampoc és recomanable i demana que les peces litúrgiques no es col·loquin en penjadors per evitar que es deformin.

En general demana que els suports expositius estiguin fets amb materials inerts i compatibles amb els objectes; i quant a les humitats exteriors avisa que “s’ha d’evitar qualsevol focus d’humitat que provingui de l’exterior, ja que fàcilment pot arribar a les parets de l’edifici per capil·laritat o per filtracions, i perjudicar així la conservació de les obres”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_