Selecciona Edició
Connecta’t

Un diari no pot utilitzar la foto d’una persona publicada al seu Facebook

El Tribunal Suprem condemna 'La Opinión de Zamora', que va publicar en portada la imatge d'un home obtinguda del seu mur, obert al públic

Seu del Tribunal Suprem.
Seu del Tribunal Suprem.

Publicar en un mitjà de comunicació una fotografia d'una persona sense el seu permís obtinguda del seu compte de Facebook és una intromissió en el dret a la seva imatge. Així ho ha considerat el ple de la Sala civil del Tribunal Suprem en una sentència en la qual condemna L'Opinió de Zamora a indemnitzar amb 15.000 euros a un home del qual va publicar en la portada de la seva edició de paper una foto obtinguda de Facebook per il·lustrar un succés en el qual l'home havia resultat ferit pel seu germà amb una arma de foc. El diari és també condemnat a no tornar a publicar la imatge en cap suport i a retirar-la de tots els exemplars del seu arxiu.

La interpretació del Suprem sobre aquest assumpte no és trivial perquè en els últims anys els comptes de Facebook, sobretot els que, com en aquest cas, estan oberts al públic, s'han convertit per als mitjans de comunicació en una font d'informació i en un recurs habitual per obtenir imatges dels protagonistes. Els jutges, però, censuren aquesta pràctica: "Que en el compte obert d'una xarxa social en Internet el titular del perfil hagi pujat una fotografia seva que sigui accessible al públic en general no autoritza a un tercer a reproduir-la en un mitjà de comunicació sense el consentiment del titular perquè tal actuació no pot considerar-se una conseqüència natural del caràcter accessible de les dades i imatges en un perfil públic d'una xarxa social a Internet", assenyala el Suprem. Segons el tribunal, la finalitat d'un compte obert en una xarxa social "és la comunicació del seu titular amb tercers i la possibilitat que aquests tercers puguin tenir accés al contingut d'aquest compte i interactuar amb el seu titular, però no que pugui publicar-se la imatge del titular del compte en un mitjà de comunicació".

En una sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Rafael Sarazá, els jutges entenen que el fet que el titular de la imatge hagi consentit que el públic en general, o un determinat nombre de persones, pugui veure la seva fotografia en un blog o en un compte obert en una xarxa social "no comporta l'autorització per fer ús d'aquesta fotografia i publicar-la o divulgar-la d'una forma diferent", doncs no constitueix el "consentiment exprés" que preveu l'article 2.2 de la Llei Orgànica 1/1982 (de protecció de dret a l'honor i la pròpia imatge) com a excloent de la il·legalitat de la captació, reproducció o publicació de la imatge d'una persona. "Encara que aquest precepte legal, en la interpretació donada per la jurisprudència, no requereix que sigui un consentiment formal (per exemple, donat per escrit), sí que exigeix que es tracti d'un consentiment inequívoc, com el que es dedueix d'actes o conductes d'inequívoca significació, no ambigües ni dubtoses", assenyala el Suprem.

"Tenir un compte o perfil en una xarxa social a Internet, en la qual qualsevol persona pot accedir a la fotografia del titular d'aquest compte, suposa que l'accés a aquesta fotografia per part de tercers és lícit, doncs està autoritzada pel titular de la imatge. Suposa fins i tot que el titular del compte no pot formular reclamació contra l'empresa que presta els serveis de la plataforma electrònica on opera la xarxa social perquè un tercer hagi accedit a aquesta fotografia l'accés de la qual, val la redundància, era públic. Però no suposa que quedi exclosa de l'àmbit protegit pel dret a la pròpia imatge la facultat d'impedir la publicació de la seva imatge per part de tercers, que segueixen necessitant el consentiment exprés del titular per poder publicar la seva imatge", conclou el tribunal.