_
_
_
_
_
El cas Neymar

L’Audiència Nacional confirma el processament del Barça per estafa en el fitxatge de Neymar

El tribunal rebutja el recurs del club i té pendent de resoldre els del jugador i Bartomeu

Fernando J. Pérez
Neymar celebra el penal del Leganés dissabte.
Neymar celebra el penal del Leganés dissabte.Quique García (EFE)

L'Audiència Nacional va confirmar divendres el processament del FC Barcelona, com a entitat jurídica, en la causa per estafa i corrupció entre particulars en el fitxatge de Neymar, segons han informat fonts jurídiques. La sala penal de l'Audiència ha rebutjat el recurs interposat pel club contra la decisió del jutge José de la Mata de dictar interlocutòria de transformació de la causa en procediment abreujat, un tràmit equivalent al processament. El tribunal també ha situat a un pas del banc dels acusats –falta la interlocutòria d'obertura de judici oral– Nadine Gonçalvez da Silva, mare del jugador brasiler; N&N, la societat familiar creada pel pare i la mare del davanter, i el Santos FC, club de procedència de Neymar. Queden pendents per resoldre els recursos presentats contra el processament pel mateix jugador i el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu.

Más información
El Barça descarta un segon pacte fiscal pel ‘cas Neymar’
De la Mata processa finalment Neymar i Bartomeu per l’estafa en el fitxatge

La causa deriva d'una querella presentada pel fons d'inversió DIS el juny del 2015. Aquesta entitat, filial del grup Sonda, dedicada a diversos sectors com els supermercats i les gasolineres, tenia el 40% dels drets federatius del jugador brasiler quan jugava al Santos de São Paulo. DIS va denunciar que havia patit un perjudici econòmic pel contracte de 40 milions d'euros que va signar amb el Barça el 2011 per assegurar-se el seu fitxatge abans que passés a ser agent lliure.

Segons la Fiscalia de l'Audiència Nacional, el 2011 el llavors president blaugrana, Sandro Rosell, per una banda, i Neymar i el seu pare, per l'altra, es van concertar per lliurar 40 milions d'euros perquè fitxés pel Barça quan fos agent lliure el 2014. Així, afirma, “van impedir que altres clubs participessin lliurement en el mercat per a l'adquisició dels drets federatius del jugador”. A més, el jugador tenia una clàusula de penalització de 40 milions d'euros si fitxava per un altre equip i hauria de retornar 10 milions més que li va lliurar el club català en concepte de “préstec” per garantir-se els seus serveis.

Segons la Fiscalia “es va alterar el lliure mercat de fitxatge de futbolistes perjudicant el Santos, que desconeixia aquest acord, i també el fons DIS, que tenia un percentatge dels seus drets econòmics derivats dels drets federatius”, i que es va querellar contra el jugador i Rosell.

El segon delicte, l'estafa impròpia, té a veure amb el fet que en el fitxatge de Neymar es va falsejar suposadament l'import del traspàs del Santos al Barça. Mentre que es van declarar 17,1 milions, el traspàs va ser d'almenys 25 milions. A DIS, l'empresa propietària dels drets de Neymar, li corresponia un 40% dels drets econòmics derivats d'aquesta operació, de manera que amb aquest presumpte falsejament va deixar d'ingressar 3,16 milions d'euros. “Ens trobaríem en presència d'un frau, enquadrable en el tipus del delicte d'estafa en la seva modalitat de simulació contractual”.

L'Audiència Provincial de Barcelona ja va condemnar el FC Barcelona al desembre pels delictes fiscals comesos en el fitxatge de Neymar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Fernando J. Pérez
Es redactor y editor en la sección de España, con especialización en tribunales. Desde 2006 trabaja en EL PAÍS, primero en la delegación de Málaga y, desde 2013, en la redacción central. Es licenciado en Traducción y en Comunicación Audiovisual, y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_