Selecciona Edició
Connecta’t

L’Audiència de Barcelona arxiva la denúncia d’una associació contra la versió sexual del Parenostre

La poeta Dolors Miquel va recitar aquesta versió als Premis Ciutat de Barcelona el 15 de febrer del 2016

Dolors Miquel en l'acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona.
Dolors Miquel en l'acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona.

L'Audiència de Barcelona ha confirmat la inadmissió de la querella de l'associació  Amistad en Cristo Nuevo Amanecer contra la poeta Dolors Miquel i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per la lectura d'una versió sexual del Parenostre als Premis Ciutat de Barcelona el 15 de febrer del 2016.

En la seva interlocutòria, la secció 10 de l'Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs d'apel·lació que l'associació va presentar després de la inadmissió a tràmit de la querella per un presumpte delicte contra els sentiments religiosos. Ja s'havia arxivat una denúncia similar; en aquest cas, per part del Jutjat d'Instrucció 26 de Barcelona, i que va presentar l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians.

En la querella ara arxivada, Amistad en Cristo Nuevo Amanecer va considerar que les querellades havien fet escarni de les creences de la religió cristiana i ofès sentiments dels membres d'aquesta confessió, i que la poeta va fer un "groller escarni" del Parenostre. També va al·legar que una interpretació blasfema del Parenostre és una "provocació i incitació a la violència" i que no es pot emparar en la llibertat d'expressió, i va demanar investigar-ho.

Però l'Audiència no veu delicte contra els sentiments religiosos perquè requeriria un escarni tenaç i amb la voluntat de generar un enfrontament, ofendre o humiliar, i no es donen aquestes circumstàncies. Per al tribunal, el poema que va llegir Dolors Miquel "és una creació artística i com a tal, en ocasions sol contenir una dosi de provocació".

"La sàtira i el recurs a l'irreverent han estat en no poques ocasions un recurs artístic per fer crítica social, mostrant l'oposició del creador a determinats models", argumenta. Per l'Audiència, la sàtira s'ha dirigit a determinades manifestacions de poder, i la religió com a institució "ha estat associada en la història al poder i ha estat per tant també objecte de crítica legítima". La resolució emmarca les paraules de Miquel en la crítica feminista "al servilisme a la deïtat masculina imperant" i no creu que la conducta sigui objectivament ofensiva encara que els querellants s'hagin pogut sentir ofesos.