Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya rep un milió i mig d’estrangers en deu anys

Persones de 187 nacionalitats i que parlen fins a 300 llengües diferents arriben al territori català

Immigrants fent cua en una Oficina d'Estrangeria de Barcelona, en una fotografia d'arxiu.
Immigrants fent cua en una Oficina d'Estrangeria de Barcelona, en una fotografia d'arxiu.

Catalunya ha rebut un milió i mig de persones estrangeres en els últims 10 anys, procedents de 187 països diferents i, en conseqüència, es parlen més de 300 llengües al territori, segons un informe presentat aquest dilluns amb motiu del Dia Internacional de Justícia Social. La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, han presentat l'informe d'activitat del 2016 en assumptes d'estrangeria, que dona a conèixer el perfil sociodemogràfic de la població estrangera que resideix a Catalunya.

La consellera ha aprofitat per alabar la manifestació de dissabte passat dia 18 a favor de l'acollida de refugiats, i Amorós ha criticat que l'acollida és una "competència estatal", però "ens assabentem abans dels refugiats que vénen per les entitats, que per l'Estat".

Bassa ha destacat que és la primera vegada que es presenta l'Informe d'Estrangeria, però que ha de 'servir de precedent perquè pugui continuar any rere any' i ser un exercici de "transparència" de la feina feta per la Generalitat.

Segons l'informe, la població catalana ha passat de ser de sis milions i mig a 7.572.714 el 2016. "Estem vivint una transformació demogràfica que potser és la més intensa dels últims anys", ha opinat la regidora, que ha elogiat el "bon nivell de convivència" que hi ha al territori català.

Un 14,1 % de la població que resideix a Catalunya són persones de nacionalitat estrangera, 1.067.883 persones en total. La majoria d'aquests immigrants són joves o joves adults, dels quals depèn 'el futur de la nostra societat', ha comentat Bassa. De fet, un 21 % del total d'estrangers són joves de 15 a 29 anys, i un 23 % tenen entre 30 i 44 anys.

Quant a la procedència, un 3,3 % vénen de països de llatinoamèrica, 2,8 % del Marroc, 1,3 % de Romania, 0,7 % d'Itàlia, 0,7 de la Xina i 0,6 % del Pakistan.

Oriol Amorós ha informat que la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania ha ajudat més de 19.000 persones a regularitzar la seva situació a través dels "informes d'estrangeria", que inclouen l'informe de reagrupament familiar i el d'arrelament social.

L'informe de reagrupament familiar és un tràmit que s'inicia als ajuntaments, es revisa a la Generalitat i després s'envia al govern central. La Secretaria d'Igualtat va rebre 11.000 sol·licituds d'aquest informe, i 9.777 van ser favorables.

El nombre de sol·licituds d'arrelament ha disminuït un 19,7 % respecte al 2015 a causa, entre d'altres coses, que la crisi ha impedit que els immigrants puguin complir els requisits requerits de metres quadrats per habitatge i ingressos mínims.

D'una altra banda, la Secretaria ha rebut 2.341 consultes relatives al reconeixement de títols universitaris, encara que només s'han obert 592 expedients que es traslladaran al Govern central, perquè "no és una competència de la Generalitat".

En un 65 % dels casos, les consultores són persones a l'atur que estan buscant feina, majoritàriament dones d'entre 30 i 44 anys procedents d'Amèrica del Sud.

D'una altra banda, Amorós ha destacat que el 'servei de primera acollida' ha iniciat 1.754 expedients i que ofereix formació per "promoure la igualtat d'oportunitats i l'autonomia personal dels immigrants".