Selecciona Edició
Connecta’t

Cultura introduirà quotes per impulsar el cinema liderat per dones

La majoria femenina als graus audiovisuals contrasta amb la direcció de projectes

Isa Campos amb Isaki Lacuesta.
Isa Campos amb Isaki Lacuesta.

En els dos últims cursos dels estudis d'audiovisual de la universitat Pompeu Fabra les dones han copat el 74,4% de les matrícules. A la Universitat de Barcelona la proporció és de 60 dones enfront de 40 homes. I la matrícula del primer curs d'aquest any de la Blanquerna ofereix semblant foto; 62% enfront de 38%. Si el focus es posa en els estudis més tècnics, com els que ofereix l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), el percentatge és invers: 60% d'homes enfront d'un 40% de dones encara que amb un increment continuat femení des del 2010 que aquest any ja ha arribat al 43%. Per contra, si es miren la cartellera o els crèdits de pel·lícules i sèries de televisió, els projectes liderats per dones costen de trobar. La bretxa entre la formació i l'exercici professional és tan abismal que l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC) ja té assumit que introduirà el sistema de quotes en la concessió de fons en el sector audiovisual per a projectes liderats per dones. Una discriminació positiva que va ser plantejada per l'Associació de Dones Cineastes i Audiovisuals (CIM) que està abordant també la qüestió amb el sector.

Als últims premis Gaudí, de totes les pel·lícules candidates només el 16% eren de directores, una proporció que pujava al 26% si s'incloïen altres prefectures d'equips, com vestuari o maquillatge. I entre les que van ser premiades —excloent les categories específicament femenines— encara menys: Isa Campo, codirectora amb Isaki Lacuesta de La propera pell, i Sandra Hermida com a millor producció per A monster calls, van ser les úniques que van recollir els guardons gaudinians. Els altres tres premis Gaudí en mans de dones van ser el de música (Silvia Pérez Cruz), vestuari (Nina Avramovic) i maquillatge (Marion Vissac) per La mort de Lluís XIV.

“En el sector audiovisual la llei d'Igualtat Efectiva de Dones i Homes del 2015 no ha aconseguit ni de lluny la paritat. L'escassa presència de la dona en els llocs de responsabilitat no té una causa concreta perquè en part és per la falta de referents i missatges subliminals que allunyen la dona de la direcció dels projectes”, explica Carla Subirana, membre de CIM i que té la doble vessant de ser directora de cinema i professora d'audiovisuals a la Blanquerna. La presència femenina, en canvi, és molt més freqüent al capdavant d'altres equips tècnics i, especialment, de direcció de producció: “Tot allò que fa referència a l'organització d'equips, de la contractació i de la gestió de recursos són responsabilitats assumides per dones. Ara com ara les tasques més habituals són les d'organitzar i executar”, afegeix.

La cosa canvia radicalment quan el focus es posa en la direcció artística, la producció o l'elaboració de guions, terreny tradicionalment ocupat per homes. Excepte excepcions notables, com Isabel Coixet, a la gran majoria de cineastes catalanes els costa superar la barrera del primer projecte i aconseguir un segon, si és llarg, o es queden en els curts. “O passen molts anys com a Roser Aguilar, que després de la seva primera pel·lícula El millor de mi, ha necessitat set anys per culminar Brava”, subratlla Subirana.

Des de CIM han plantejat a l'ICEC una doble línia d'actuació. Una, l'establiment de quotes progressives per a la subvenció de projectes liderats per dones amb un mínim d'un 25% per aquest any que aniria pujant al 30% en 2018, 35% per al 2019 i arribar al 40% el 2020. L'altra forma de promoure la visió femenina en la indústria audiovisual que han proposat se centraria en una tasca d'acompanyament en els projectes que es plantegen i que moltes vegades no arriben a culminar per falta d'eines o per una estratègia no adequada. El CIM posa com a exemple l'experiència de Suècia que, partint de xifres baixes, del voltant d'un 26%,  ha aconseguit en tres anys arribar a la paritat. De tot això estan parlant amb l'ICEC i amb la resta del sector i el vehicle per implementar aquestes mesures serà el Pla Estratègic de l'Audiovisual que establirà les línies a seguir  des d'aquest any al 2020 i que es presentarà d'aquí poc.

Un dels treballs previs que està fent l'ICEC és una mena de buidatge de totes les línies de subvenció per conèixer la realitat dels últims tres anys. És a dir, establir quantes de les ajudes concedides han anat a projectes dirigits per dones. “S'estan mirant tres responsabilitats concretes, direcció, producció i guió perquè, d'entrada, necessitem saber quin és l'univers de les propostes femenines. El que és clar és que ara com ara la visió de la dona dista molt d'estar representada o, el que és el mateix, falta la meitat de la societat i estem d'acord a impulsar mesures de discriminació positiva sempre dins dels criteris d'excel·lència”, explica Francisco Vargas, director de l'Àrea Audiovisual de l'ICEC. L'institut va distribuir l'any passat un total de 16 milions d'euros en 12 línies de diferents programes. Una quantitat que en la seva gran majoria, al voltant del 80%, va procedir de la recaptació per l'impost de l'audiovisual que es cobra als operadors d'internet.