Selecciona Edició
Connecta’t

L’exposició que va sucumbir davant l’independentisme més de dretes

Barcelona va retirar una instal·lació artística d'una plaça simbòlica després de cinc hores d'assetjament a Twitter

La instal·lació en el Fossar, abans de la campanya en contra.
La instal·lació en el Fossar, abans de la campanya en contra.

Una campanya a Twitter orquestrada per persones del sector més radical de la dreta independentista, vinculades al Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat, l'antiga Convergència), va aconseguir amb prou feines cinc hores que l'Ajuntament de Barcelona retirés la setmana passada una exposició artística del Fossar de les Moreres, una cèntrica plaça que acull el memorial pels caiguts en la defensa de la ciutat davant de les tropes de Felip V el 1714.

L'obra, d'estudiants de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i inclosa en el festival Llum BCN, pretenia fer un homenatge als sense sostre amb una instal·lació en la qual els carros de supermercat i el foc simbolitzaven la calor de la llar absent. Per a aquest sector — minoritari, però molt influent i que va aconseguir arrossegar bona part de l'independentisme—, la mostra constituïa un greu afront a la memòria dels morts i van acusar l'alcaldessa, Ada Colau, de denigrar un dels símbols de la nació catalana. Davant el risc d'incidents, l'Ajuntament va acabar per desmuntar l'obra. Durant dècades, i fins a aquest episodi, el Fossar de les Moreres ha compatibilitzat sense problemes la seva doble faceta d'espai simbòlic i la de plaça de barri amb les seves activitats lúdiques, culturals i econòmiques.

Una investigació basada en les dades de tràfic a la xarxa, feta per una empresa especialitzada, revela com només tres persones —amb el suport d'una dotzena de comptes anònims (coneguts com trolls), alguns militants del partit i influents opinadors— van engegar una tempesta perfecta que va acabar per moure 19.000 missatges a la xarxa i aconseguir més de 39 milions d'impactes potencials (vegades que els usuaris d'aquesta xarxa social van poder veure un missatge sobre el tema). La xifra real va ser en realitat molt més gran, ja que l'estudi només té en compte els missatges que contenen la paraula "Fossar". Alguns membres d'ERC i la CUP també es van sumar a les queixes.

L'obra va ser instal·lada al Fossar la tarda del dijous dia 9 i va ser vista per desenes de milers de persones —la zona és molt concorreguda— fins al dissabte a les 12.32, quan va arrencar la campanya. A Twitter no hi ha rastre de cap queixa en aquests dos dies. En una xarxa social en la qual cada dia es bolquen protestes de tot tipus a qualsevol ciutat –pel soroll, el retard dels trens, el menjar d'un restaurant, l'actualitat política…— el silenci total sobre el tema resulta eixordador.

A nivell institucional, l'obra tampoc havia provocat cap reacció malgrat que el programa de Llum BCN era públic des de feia setmanes. Inicialment havia de ser instal·lada al convent de Sant Agustí, però unes obres van obligar a buscar un nou emplaçament. L'elecció del Fossar va ser feta per tècnics de l'Institut de Cultura de Barcelona i comissaris del festival per “criteris artístics i de paisatge urbà”, afirmen els seus responsables. Es tracta d'un equip que fa cinc anys que treballa i que "en cap moment" va pensar que "l'obra pogués molestar ningú".

Malgrat que Colau va ser el blanc de gairebé tots els atacs, en realitat el responsable de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona és el socialista Jaume Collboni. “Quan vaig rebre el programa no hi vaig veure res especial. Són decisions dels tècnics i comissaris. Els polítics no entrem en això”, explica. Des del PDECat i ERC tampoc van parar esment a l'assumpte: “L'oferta del festival és molt àmplia i no vam reparar en aquest punt ni en les repercussions que podia tenir”, admeten els seus portaveus.

L’exposició que va sucumbir davant l’independentisme més de dretes

L'inici de la campanya va ser molt virulent. A les 12.32 del dissabte, Mark Serra, militant convergent conegut per la seva agressiva defensa de les posicions més a la dreta de l'independentisme, va penjar el missatge següent: “I la Colau segueix fent muntatges artístics que degraden els santuaris de l'independentisme. Quan farem fora aquesta okupa botiflera?”.

A les 12.50, Joan Maria Piqué, responsable de comunicació amb mitjans internacionals de la Generalitat, va llançar la seva primera piulada: “Això és un cementiri. Aquí hi ha patriotes enterrats. És la nostra tomba del Soldat Desconegut. Vergonya! Prou!”. Tres minuts més tard entrava en escena Francesc Abad, un altre conegut defensor de les tesis més dretanes de l'independentisme i que al maig passat va haver de dimitir del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) després d'anomenar “xusma” la CUP. “Colau profana el Fossar de les Moreres i la memòria dels màrtirs del 1714. Ni oblit ni perdó, pocavergonya!”. Minuts més tard va afegir: “Això requereix resposta immediata! Què s'han cregut aquesta banda de fills de puta”.

A partir d'aquest moment, una desena de comptes anònims van començar a treballar per estendre la polèmica per la xarxa, els missatges de la qual van tenir ressò entre un reduït però actiu nombre de militants convergents. Es van crear diversos hastags –etiquetes que agrupen les piulades per temes—i fotomuntatges, i fins i tot s'observa un repartiment de papers. Mentre uns comptes elevaven el to emocional i històric de l'ofensa, uns altres posaven Colau i el seu partit en el focus de les acusacions, mentre un tercer grup buscava la complicitat de polítics, mitjans de comunicació i opinadors esmentant-los en els seus missatges.

A les 13.32, una hora més tard de la primera piulada, van començar a informar del cas els mitjans més afins a l'independentisme. En tots els casos van incloure una dada errònia que augmentava la intensitat del suposat afront: que els veïns s'havien topat amb la instal·lació en despertar-se aquest matí, quan en realitat aquesta feia gairebé dos dies que era al carrer.

L’exposició que va sucumbir davant l’independentisme més de dretes

El paper d'entitats com Memorial 1714, erigint-se com a defensors de l'essència del Fossar i denunciant la instal·lació, va adquirir gran rellevància. La tarda anterior, no obstant això, els responsables havien participat en una festa popular de caràcter netament independentista a la zona sense mostrar cap objecció a la presència dels carros. Un d'ells fins i tot va arribar a penjar fotos a Twitter on pot veure's l'obra.

La irrupció dels mitjans va arrossegar al seu torn els càrrecs polítics, la qual cosa va donar pas a la institucionalització de la polèmica. En aquesta fase els missatges, fins llavors plens d'insults, se suavitzen i el debat s'ancora al voltant d'una idea: Colau ha comès un afront a l'independentisme (o, en el millor dels casos, un error) en posar al Fossar una obra que podia haver-se instal·lat en qualsevol altre lloc.

Un dels primers a intervenir va ser el portaveu municipal d'ERC, Jordi Corones, que a les 14.26 va qualificar de “vergonyosa” l'exposició i va exigir “respecte” per a “un espai de memòria”. El PDECat va trigar més a entrar, encara que ho va fer de forma més àmplia i contundent. Diversos regidors van carregar contra l'alcaldessa per “maltractar” el Fossar i el partit va publicar un comunicat en el qual criticava “la nul·la sensibilitat i menyspreu de Colau cap als símbols catalans”.

L’exposició que va sucumbir davant l’independentisme més de dretes

Mitjans de comunicació apart, el compte que més va contribuir a estendre la polèmica —més de 711.000 impactes potencials— va ser la de la periodista Pilar Rahola. A les 14.52 va escriure: “Sra Ada Colau, ens pot explicar quina obsessió malaltissa té amb els símbols nacionals. 1r el Born i ara el Fossar. Deixi en pau la memòria!”. El missatge incloïa un fotomuntatge posat en circulació minuts abans per Mark Serra convocant els seus seguidors a “defensar el Fossar”.

Aquesta crida va encendre les alarmes fins i tot en files convergents. Si la crida tenia èxit, amb els ànims exaltats i 15 carros carregats d'enderrocs i desenes de litres d'alcohol de cremar, la polèmica podia convertir-se en un problema d'ordre públic. Discretament i per un moment, les diferències polítiques van quedar de costat. El regidor convergent Jaume Ciurana va alertar Collboni i aquest, després de parlar amb els responsables del festival, va decidir retirar la instal·lació.

Això, no obstant, no va evitar alguns moments de tensió al Fossar, on van arribar a reunir-se una vintena de persones. Els autors de la instal·lació van veure com aquesta era desmuntada mentre alguns els cridaven “traïdors” i “aneu a poseu carros de supermercat a la tombes dels vostres avis”. Alguns dels cinc estudiants són obertament independentistes. “Els pobres xavals han rebut la lliçó més injusta de la seva vida”, reflexiona una docent de la Facultat de Belles Arts.

L’exposició que va sucumbir davant l’independentisme més de dretes

La retirada de la instal·lació, no obstant això, no va calmar els ànims a Twitter, convertit durant unes hores més —la polèmica es va perllongar fins al diumenge— en una monumental brega entre defensors i detractors de l'obra que van guanyar per golejada els segons. Però fins i tot en aquest ambient, va haver-hi moltes persones obertament independentistes que es van bolcar a defensar la instal·lació i els seus autors. Una de les més rellevants va ser el tinent d'alcalde de Badalona, Oriol Lladó (ERC): “El Fossar és un espai viu; per això té valor: és present, no ‘passat’. Benvingudes sempre provocacions, interpretacions i… homenatges”. La piulada va ser ràpidament contestada per Joan Maria Piqué: “Et creuré quan vegi que acceptes sense immutar-te que riguin i maltractin el que tinguis per més sagrat #estupendismo #burrada”. Un altre alt càrrec del Govern català, Jaume Clotet —director general de Comunicació de la Generalitat—, va entrar al debat a través del seu compte personal a Twitter: "Qui cregui que posar una estàtua de Franco al Born i carros de la compra al Fossar no té intencionalitat política viu a la lluna".

La gran majoria de la trentena llarga de persones entrevistades per a aquesta informació, de tots els partits, admeten que la polèmica del Fossar els ha deixat un regust amarg. "Va ser tot un excés", admeten fins i tot en files convergents, que intenten agafar distància de la campanya i inscriuen l'episodi en "els constants greuges" que pateixen des del Govern municipal. Des de l'Ajuntament s'admet que s'"ha creat un precedent perillós". "Que sense un debat públic obert un grup de persones aconsegueixin retirar una exposició del carrer és un senyal molt preocupant", afegeixen. Malgrat això, aquestes fonts consideren "intel·ligent" l'actuació de Colau. "Es va retirar l'obra per motius de seguretat i no es va lliurar una batalla que es perdria de totes maneres. L'endemà, l'alcaldessa va qualificar de 'menor' l'episodi i al cap de dos dies l'assumpte ha quedat gairebé oblidat", expliquen.

Jaume Collboni, no obstant això, considera que "queda pendent un debat obert i a fons sobre l'ús de l'espai públic i la llibertat d'expressió". "Cal fer-ho sense vetos i respectant totes les parts i formes d'expressió. Però també sense conculcar els drets de ningú", afegeix.

investigacion@elpais.es

El poder d'un sector minoritari

El conflicte del Fossar il·lustra la influència per marcar l'agenda política i mediàtica que té el sector més radicalitzat del PDECat. Un grup que és molt minoritari dins de l'independentisme —ni tan sols és majoritari dins del PDECat—, però que basa el seu poder en la proximitat a l'ex-president català Artur Mas, l'ús intensiu de les xarxes socials, una agressivitat que porta moltes persones a retirar-se del debat i la complicitat de diversos mitjans de l'òrbita convergent.

El seu gran rival a batre és l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l'espai polític que ella representa, conegut com “els comuns”. Mentre una part de l'independentisme d'esquerres manté certa sintonia amb els comuns, des d'aquesta dreta es veu l'espai de Colau com el gran obstacle per aconseguir la independència.

Un precedent del cas va ser el boicot –també impulsat per sectors convergents- al pregó de l'escriptor Javier Pérez Andújar, un dels millors cronistes de la Barcelona metropolitana i crític amb el procés independentista. ERC no va participar en aquesta campanya i els seus regidors van acudir a la lectura del pregó.

El conflicte del Fossar, segons la gran majoria de les fonts consultades, és a més un nou capítol d'un altre conflicte que se solapa amb el debat independentista. El PDECat i ERC han apostat en els últims anys per convertir les ruïnes descobertes sota el veí Mercat del Born, mostra de la ciutat arrasada per les tropes de Felip V, en l'epicentre de l'independentisme. Una proposta a la qual l'equip de Colau ha volgut imprimir un gir ampliant el seu espectre històric per incloure-hi la lluita antifranquista i el paper que hi van jugar sindicats i partits d'esquerra.

“Les dues parts porten més d'un any enfrontades i no hi ha voluntat de tancar el conflicte. El del Fossar ha estat un pretext i tornarà a passar amb qualsevol altra cosa”, explica un militant d'Esquerra crític amb la gestió d'ambdues parts.

Un altre exemple d'aquesta pugna va ser l'exposició Franco, Victòria, República que va acollir el Mercat del Born el passat octubre. Segons els seus organitzadors, la mostra pretenia reflexionar sobre la presència impune, encara avui, d'elements i símbols franquistes en l'espai públic. Aquesta idea es va portar a l'extrem amb l'exhibició en l'exterior del recinte d'una estàtua de Franco decapitat, la qual cosa va ser considerada una provocació i va generar el rebuig, en aquesta ocasió gairebé unànime, de l'independentisme. L'estàtua també va acabar sent retirada després de patir diversos atacs vandàlics.

Dissabte passat, després de la retirada de l'obra, un reduït però influent grup de persones van celebrar la victòria assolida. Una figura destacada va ser qui va encapçalar la llista de la CUP en les passades eleccions catalanes, Antonio Baños, que després va dimitir com a diputat per les reticències de la seva formació a recolzar Artur Mas com a president de la Generalitat. En un article d'opinió sobre les disputes entre comunes i independentistes, titulat Guerres culturals: 2 a 0 , Baños va escriure: "Un golaç per tota l'escaire a l'octubre i un golet d’esperó ahir. Vinga, fem les paus abans que això acabi en una maneta, més diners malgastats i un sentiment de vergonya generalitzat".