Selecciona Edició
Connecta’t

Desenes de milers de persones marxen a Barcelona per l’acollida de refugiats

160.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 300.000 segons els organitzadors, es manifesten pel sota el lema 'Prou excuses. Acollim ara!'

La manifestació a favor de l'acolliment de refugiats ha recorregut aquesta tarda al centre de Barcelona amb crits de 'Volem acollir'. Milers de persones han sortit de la plaça d'Urquinaona sota el lema Prou excuses. Acollim ara! en una marxa que vol ser el colofó de la campanya Casa nostra, casa vostra. La marxa, al manifest de la qual, a Internet, s'han adherit més de 70.000 persones, ha congregat, segons la Guàrdia Urbana, 160.000 persones i segons els organitzadors, 300.000. Aquesta marea ha baixat per la Via Laietana, pel carrer del Doctor Aiguader, ha entrat al parc de la Barceloneta i ha arribat al Passeig Marítim. La culminació de la protesta enfront del mar, on es llegeix el manifest, està pensada per denunciar la mort dels refugiats que tracten de creuar el Mediterrani cap a Europa. Es pretén que la gent, amb cartells blaus on es llegeix el lema de la manifestació, recordi el color del mar Mediterrani.

La marxa ha estat secundada per més de 200 entitats, entre les quals hi ha associacions de veïns, sindicats i ONGs. A més, a la marxa han acudit polítics com l'alcaldessa de Barcelona, AdaColau;  la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; o la consellera de Presidència, Neus Munté. Colau, qui s'ha sumat a la manifestació a la Gran Via, s'ha felicitat perquè "Barcelona torna a ser" la "capital internacional de la pau i dels drets humans". Munté ha declarat el compromís de Catalunya amb l'acollida: "Som un país compromès amb els drets humans. Tots els estats europeus s'han de posar les piles perquè tots els refugiats puguin sortir amb mecanismes segurs i que puguem acollir-los. A Catalunya estem preparats per acollir". Forcadell ha recordat el paper històric que ha jugat Catalunya en qüestions solidàries: "Per a catalunya és un dia més perquè portem tota la nostra història acollint gent. Som un poble de pobles. Catalunya serà un país de tots o no serà", ha declarat la presidenta del Parlament.

La manifestació demana al Govern central que "compleixi amb els compromisos d'acollida" d'Espanya i obri les seves fronteres als refugiats de països en guerra. En concret, i segons el compromís adoptat fa un any i mig pels països membres, Espanya hauria d'haver acollit 17.000 persones però només n'ha acceptat 744 des de l'inici del programa. També han acudit polítics com el diputat Gabriel Rufián (ERC) o Miquel Iceta (PSC). Gabriela Serra, de la CUP, ha fet referència a l'obligació moral d'aquesta manifestació: "Acompanyem aquesta demostració profunda d'indignació, reclam i exigència, que parin amb aquest oblit, abandonament i inacció. Demanem una reacció. El Govern espanyol està fallant però la Generalitat no es pot emparar en això. Si cal desobeir, es desobeeix. No pot ser que s'aixequen fronteres a Turquia i Europa. No hi ha fronteres ni llei ni Unió Europea que ens faci perdre l'obligació moral d'acollir perquè parlem d'éssers humans".

També les entitats independentistes es van sumar a la marxa. El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha afirmat: "És una doble sensació de dignitat i vergonya. Dignitat perquè una vegada més el poble de Catalunya surt al carrer perquè sap que aquesta lluita és compartida. I vergonya perquè Espanya i Europa tanquen els ulls a les portes d'Europa. Volem un estat propi perquè creiem que podríem ajudar millor a aquestes persones".

La Via Laietana, plena de manifestants. ampliar foto
La Via Laietana, plena de manifestants.

La veu de la gent

Un grup de refugiats i migrants porta la pancarta de la capçalera. Segons les últimes dades presentades per la Comissió Europea a principis de mes, els països membres només s'han repartit el 7% dels 160.000 demandants d'asil que van acordar acollir des de Grècia i Itàlia, els països més pressionats per l'arribada massiva de refugiats que fugen de la guerra de Síria i altres conflictes armats. Els 25 països amb obligació d'aplicar les quotes comunitàries només han acceptat 11.966 sol·licitants d'asil. A Catalunya, només un terç de les 1.250 places per acollir refugiats està ocupades.

Kissima, una gambiana de 23 anys, va arribar el 2010 a Llagostera per "buscar-se la vida". Parla català i el castellà l'entén una mica pitjor. "Cal pensar en els altres. Si no s'obren les portes, aquesta gent que només busca un futur millor no podran fer-hi res. Res", declara a la manifestació Kissima. Un compatriota seu, Ovisman Dibba, de 32 anys, porta només tres mesos a Catalunya i ha fugit del seu país per la persecució que hi fan dels homosexuals. "El tracte de la gent a Espanya és molt bo", diu, al temps que reclama que s'obrin les fronteres als refugiats.

Montse Pluvinet, enmig de la manifestació, exigeix "menys paraules i més fets". Troba similituds entre la crisi dels refugiats sirians i la Guerra Civil espanyola. "Precisament perquè ho hem passat, hem demanant als governs que siguin més contundents. Després de la Guerra Civil el Govern francès tampoc va estar a l'altura, va ser la ciutadania la que va acollir els refugiats espanyols", diu.

"Avui ha parlat el poble", a comentat el responsable de l'ONG d'ajuda als refugiats Proactiva Open Arms, Òscar Camps, durant la marxa. "Fins ara havíem sentit els polítics justificar-se i ara està parlant el poble".

MÉS INFORMACIÓ