Trobat Zelàndia, un enorme continent submergit al Pacífic
El territori cobreix una àrea de 4,9 milions de quilòmetres i les seves zones visibles són Nova Zelanda i Nova Caledònia
Fa poc més de deu anys, Plutó va perdre la seva condició de planeta i va canviar el que s’havia ensenyat a les escoles durant dècades. Ara és possible que els llibres de ciència hagin d’afegir un continent –gairebé totalment immers en les aigües del sud-est del Pacífic– en els seus mapes. Només les seves muntanyes més altes, el 6% del seu territori, treuen el cap sobre el mar: són Nova Zelanda i Nova Caledònia. Científics del centre neozelandès GNS Science han publicat el descobriment de Zelàndia (anomenat com Zealandia en anglès), a la revista de la Societat Geològica d’Amèrica (GSA), dues setmanes després que es trobessin restes d’un altre continent sota l’oceà Índic. Zelàndia cobreix una àrea de 4,9 milions de quilòmetres, de la qual formen part Nova Zelanda (amb una extensió de 268.680 quilòmetres quadrats) i Nova Caledònia (amb 19.000 quilòmetres quadrats).
L’equip del GNS Science va començar a investigar la possible existència del continent fa 20 anys, però només ara ha aconseguit provar, a través de dades recollides per sensors submarins, que Zelàndia reuneix les condicions necessàries per ser classificat com a tal: elevació sobre la zona circumdant, geologia distintiva, una àrea ben definida i una escorça més gruixuda que el sòl oceànic normal. Segons l’estudi, les vores de l’escorça continental d’Austràlia i del “nou” continent són tan a prop com 25 quilòmetres entre si.
Els investigadors sostenen que Zelàndia es va formar després de la desintegració del supercontinent Gondwana, des de fa 85 milions d’anys fins fa uns 30 milions d’anys. “Als 30 milions d’anys, el continent estava en submersió màxima: hi ha calcàries pertot arreu. Des de llavors, la convergència al llarg i a prop de la frontera de la placa del Pacífic-Austràlia ha aixecat parts de Zelàndia que van formar les illes de Nova Zelanda”, explica Nick Mortimer, líder de la investigació.
El geòleg defensa que la importància de Zelàndia va més enllà d’afegir un nom a la llista de continents. “És el continent més fi i més petit que s’ha trobat, i el fet que estigui tan submergit però no fragmentat el fa útil per explorar la cohesió i desintegració de l’escorça continental”, afirma. Mortimer també explica que Zelàndia proporciona un nou context d’“una terra que es va fer més petita i es va enfonsar sota les onades” per als estudis de biologia evolutiva, que poden explicar els orígens de la flora i fauna endèmiques de Nova Zelanda i Nova Caledònia.
Segons el conjunt de dades dels satèl·lits i bucs d’investigació que mapen tot el planeta, ja no hi ha cap altre lloc per ocultar un continent submergit, almenys no un de tan gran com el que han trobat els científics neozelandesos. “És possible que es trobin microcontinents, sobretot a l’oceà Índic, però no continents”, escriuen els investigadors.
Que Zelàndia sigui reconegut per la comunitat científica no és una qüestió d’apel·lar a cap organisme i tampoc hi ha una llista oficial de quins continents existeixen –de fet, alguns geòlegs afirmen que n’hi ha quatre, mentre que uns altres sostenen que són set–. El treball de Mortimer i el seu equip serà validat quan altres científics comencin a esmentar-lo en les seves investigacions. “Ens agradaria que reconeguessin que simplement mostrar aquesta part remota del Pacífic, amb un continent submergit, és més geològicament precís i informatiu que el panorama anterior. Ens agradaria veure-ho al mapamundi”, diu el geòleg.
