Selecciona Edició
Connecta’t

El pla d’hotels de Colau frena 33 projectes i dona llum verda a 74

L'Ajuntament ha fet públic el recompte, un mes després d’aprovar el PEUAT

Turistes davant la Sagrada Família de Barcelona.
Turistes davant la Sagrada Família de Barcelona. EFE

Foto finish. El pla d’hotels del Govern de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, impedeix obrir 33 hotels, els projectes dels quals van ser presentats pels seus promotors a l’Ajuntament després de la moratòria que es va dictar el juliol del 2015 (ja aixecada), o que s’havien presentat abans però no tenien drets adquirits. Per contra, la ciutat veurà com obren en els propers mesos o anys 74 hotels nous, perquè ja tenien llicències o certificats que permeten tirar-los endavant. És el recompte que aquest divendres ha fet públic el Consistori, un mes després d’aprovar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT).

Entre els hotels que no veuran la llum hi ha el que volia fer l’antic conseller delegat de Desigual, Manel Adell, a l’Edifici Condeminas, davant del Moll de la Fusta; o el que promovia la branca inversora del grup Majestic (de la família Soldevila) al passatge de la Concepció. La promotora Núñez i Navarro resulta doblement afectada perquè a la llista dels hotels que no es podran fer n’hi figuren dos: un al carrer de Jonqueres, mirant a via Laietana; i un altre gairebé al costat, per darrere del carrer de Trafalgar.

La cadena Room Mate també es queda sense obrir l’hotel previst al carrer de Mallorca, tocant a la rambla de Catalunya. Les cadenes Barceló i Hotusa o el propietari de la cadena de gimnasos Arsenal figuren també a la llista dels projectes que el PEUAT deixa a la cuneta.

La tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, s’ha centrat a subratllar la quantitat d’hotels que sí que tiraran endavant: “El volum dona compte de la situació de bombolla turística i de descontrol en la qual estava instal·lada la ciutat”. La xifra de 74 establiments nous, al seu judici, “demostra que la inèrcia ens conduïa a una ciutat amb monocultiu que posava cada vegada més en risc la garantia del dret a l’habitatge”.

“La desregulació que hi havia fins ara oferia barra lliure als promotors hotelers i permetia que tiressin endavant projectes sense tenir en compte la situació d’extrema saturació d’alguns barris”, ha assenyalat Sanz, que ha recordat que la meitat de les places hoteleres es concentren en el 17% del territori de la ciutat; o que hi ha barris amb més població flotant que resident. És el cas del Gòtic o la part dreta de l’Eixample.

Entre els 74 hotels que obriran destaquen projectes que fa temps que estan esperant, com l’establiment que gestionarà Iberostar i que ocuparà l’antic edifici Banesto, propietat de Pontegadea, la societat patrimonial d’Amancio Ortega, amo de Zara. El Me by Meliá del carrer de Casp (a la cantonada amb el passeig de Gràcia), ja en obres, també prospera. O el Praktik de Drassanes, de la família Trenor, l’únic hoteler que ha mostrat el seu malestar i les demandes contra el Govern Colau, a qui acusa de demorar la concessió de les llicències necessàries.

Sanz defensa que el PEUAT “redreça la situació i posa per primera vegada condicions a la implantació de nous allotjaments”. El PEUAT divideix Barcelona en tres zones. A la més cèntrica no es poden obrir hotels nous encara que tanquin els existents; a la segona, només si tanquen llits; i a la tercera, la perifèria, es poden obrir sempre que no sigui en edificis d’habitatge.

MÉS INFORMACIÓ