_
_
_
_
_

La Hisenda catalana es proposa descobrir canvis de domicili “ficticis” per eludir impostos

L’Agència Tributària aflora 360,2 milions d’euros de frau fiscal en els dos últims anys

Lluís Pellicer
El vicepresident del Govern català, Oriol Junqueras.
El vicepresident del Govern català, Oriol Junqueras.Albert Garcia

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) s’ha fixat com una de les prioritats per a aquest any en matèria de lluita contra el frau investigar ciutadans que localitzen “de manera fictícia” la seva residència fiscal per eludir impostos a la comunitat, en especial els de successions i donacions i patrimoni. Aquesta és una de les mesures que ha anunciat aquest divendres el vicepresident i titular de l’àrea econòmica del Govern català, Oriol Junqueras, que ha presentat els resultats dels dos primers anys de vigència del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal 2015-2018. En aquest període, segons Junqueras, l’ATC ha aflorat 360,2 milions, el 40% dels quals es concentrava en operacions immobiliàries.

Els resultats del pla que el 2015 va presentar l’exconseller Andreu Mas-Colell van ser millors en el primer any d’aplicació que en el segon. A l’inici del programa l’ATC va aconseguir aflorar 190,3 milions d’euros, mentre que en el segon exercici la xifra va ser de prop de 170 milions. Junqueras ha justificat aquesta baixada del 10% pel fet que els gestors i inspectors de l’agència van començar rastrejant “apartats” en què la “bossa de frau era més gran” i en què el 2015 van obrir alguns expedients amb grans quantitats. A més, han afegit els responsables de l’ATC, aquell any es van examinar sobretot declaracions del 2011, quan l’economia estava en plena recessió.

El secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, ha detallat que la principal bossa de frau es trobava en l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD). D’aquest impost, el principal que gestiona la Generalitat, es van aflorar 145,1 milions d’euros, el 40,3% del total. El van seguir el de successions i donacions (133,3 milions), patrimoni (59,8 milions) i el que grava el joc (20,1 milions). L’aflorament d’aquestes quantitats va ser possible també gràcies a campanyes en sectors específics, com el dels arrendaments d’immobles, les empreses de subhastes, les concessions administratives i els revenedors de béns mobles. A més, el 2015 es va posar en marxa una bústia per a denúncies anònimes. En total, es van rebre 81 missatges a través d’aquest mecanisme. I tot i que moltes es van rebutjar, l’ATC investiga sobretot dues queixes que considera transcendents i que suposaran l’ingrés de “quantitats importants”.

El 2015, a més, l’ATC va començar a embargar comptes corrents de “manera massiva”. Segons ha explicat Salvadó, des d’aquell any s’han fet ja 10.801 diligències (ordres d’embargament a entitats financeres) per un import de 25,3 milions d’euros. Aquest any, ha afegit, l’ATC avançarà en la recaptació executiva fins a l’embargament d’immobles, crèdits i vehicles. Però un dels objectius que s’ha imposat aquest any l’ATC és el de descobrir frau en possibles deslocalitzacions. Els fiscalistes han estat advertint que la pujada d’impostos a Catalunya, en particular el de successions i donacions i el de patrimoni, porta a la deslocalització d’algunes fortunes. “És un dels elements importants per al 2017. Si el canvi de residència no és real, es tracta de frau, i la nostra obligació com a administració tributari és perseguir-ho”, ha assenyalat Salvadó, que, no obstant això, ha afegit que, després d’estudiar-ho a fons, l’ATC ha conclòs que aquest fenomen és “ínfim”, contràriament “al que ha expressat en alguns àmbits”. A més, ha recordat Salvadó, aquestes deslocalitzacions es produeixen en molts llocs, és a dir, que hi ha canvis de residència ficticis en diverses comunitats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_