_
_
_
_
_

Suport als refugiats en els premis Ciutat de Barcelona

Després de dos anys de polèmiques, l'Ajuntament va viure aquest dijous un lliurament marcat per la tranquil·litat

Clara Blanchar
Lliurament dels premis Ciutat de Barcelona.
Lliurament dels premis Ciutat de Barcelona. M. Minocri

Després de dos anys de polèmiques cerimònies, l'Ajuntament va viure aquest dijous un lliurament dels premis Ciutat de Barcelona marcat per la tranquil·litat. El Consistori va premiar l'escriptor Carles Rebassa; a la Sala Beckett (Eva Prats i Ricardo Flores, que van celebrar la tradició de les cooperatives); al fotògraf Joan Fontcuberta; i al periodista i director d'Alternatives Econòmiques, Andreu Missé.

Durant l'acte, es va ovacionar la poetessa Dolors Miquel, el poema de la qual Mare Nostra va aixecar polseguera i va suscitar una tempesta política en la cerimònia de l'any passat. També van ser múltiples les referències als refugiats, i l'alcaldessa Ada Colau va aprofitar per convidar la ciutadania a manifestar-se dissabte que ve a la capital catalana. Molts també van parlar dels centres de cultura popular, com l'Ateneu La Base del Poblenou, o l'activista mort Pablo Molano.

Barcelona, "la ciutat més bona del món"

No va haver-hi polèmica ahir al Saló de Cent durant el lliurament dels premis Ciutat de Barcelona després de dos anys de convulses cerimònies. Però sí un sonor aplaudiment a la poetessa Dolors Miquel, el poema de la qual Mare Nostra va desencadenar una tempesta política en el lliurament de l'any passat. Va ser l'escriptor Carles Rebassa qui li va dedicar el seu premi en la categoria de Literatura Catalana: "A Dolors Miquel pel calvari que va haver de viure l'any passat en aquesta sala per part dels qui volen privatitzar la cultura i parlen de fronteres però aixequen tanques, volen precintar escoles, judicialitzar la llibertat d'expressió". La dedicatòria de Rebassa es va endur, de lluny, l'aplaudiment de la tarda. Com les cares de satisfacció que va provocar l'escriptor, de Palma de Mallorca, quan va explicar que la seva àvia, que era de Barcelona, li deia que "és la ciutat més bona del món".

Va ser una cerimònia tranquil·la, amb l'única actuació del cantautor Joan Colomo, que ja en la primera de les tres cançons que va interpretar va avisar que no s'embolicaria: "Cantaré a l'amor i a l'horticultura", va dir. I així va ser. També va cantar als alvocats. De la presentació es va encarregar la periodista Eva Arderius, de Betevé, la tele municipal que acaba d'estrenar imatge. I freqüents van ser les referències a centres de cultura popular, com l'Ateneu La Base del Poblenou; o per dues vegades, el record a l'activista Pablo Molano, mort fa un any.

Van intervenir l'alcaldessa Ada Colau i el tinent d'alcalde i regidor de Cultura Jaume Collboni. L'alcaldessa va celebrar "el moment extraordinàriament creatiu que viu la ciutat, que s'ha situat en l'avantguarda de la creació sense perdre el nexe amb la crítica social". Però va alertar del "risc" que té la cultura de ser "captada per la institució o de ser abandonada a la "lògica del mercat".

Crítiques al Consistori

Tant Colau com Collboni van alertar de la necessitat de cuidar a un sector on abunda la precarietat. El regidor, que es va autodenominar Jaume III —perquè l'han precedit dos Jaume en el càrrec— va assegurar que l'Ajuntament està compromès amb la cultura i es va mostrar orgullós de ser el representant de creadors, productors, distribuïdors, formadors, difusores i dels qui la fan servir. Álex Serrano, de la companyia Agrupació Serrano, es va referir a la dificultat de "treballar aquí" i va retreure a l'Ajuntament que inverteixi "300.000 euros de diners públics amb el focus posat en els turistes" en referència als nous espectacles d'estiu.

Entre els 20 premiats d'aquesta edició hi ha els arquitectes que van reformar la Sala Beckett (Eva Prats i Ricardo Flores, que van celebrar la tradició de les cooperatives); el fotògraf Joan Fontcuberta; o el periodista i director d'Alternatives Econòmiques, Andreu Missé, que va defensar la necessitat de fer periodisme independent al servei dels ciutadans i va acabar la seva intervenció amb un "visca la llibertat d'expressió!".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_