Selecciona Edició
Connecta’t
ARIADNA GIL | Actriu

“El que admiro de Jane Eyre és que no s’autocompadeix mai”

L'actriu encarna l'heroïna de Charlotte Brontë al Teatre Lliure

Ariadna Gil, a l'escenari del Lliure de Gràcia, on representa 'Jane Eyre'.
Ariadna Gil, a l'escenari del Lliure de Gràcia, on representa 'Jane Eyre'.

Ariadna Gil arriba de Madrid al Teatre Lliure de Barcelona amb la maleta i in a hurry, com diuen els anglesos, amb presses. És impossible no pensar en Jane Eyre arribant a Thornfield Hall després d'un penós viatge en diligència o en la mateixa Charlotte Brontë, la seva creadora, tornant a la llar familiar, a la casa parroquial de Haworth, després d'una temporada difícil a l'escola de Cowan Bridge, on va agafar la tuberculosi que va matar les seves dues germanes grans, la Maria i l'Elizabeth. I és que quan saps que Gil (Barcelona, 1969) encarna la protagonista de la famosa novel·la de Charlotte Brontë Jane Eyre en el teatre, tota ella sembla envoltar-se de l'atmosfera de les obres i la vida de la família.

L'actriu, afortunadament, dissol tot el seu cansament amb un got d'aigua al bar del teatre i es posa a parlar entusiasmada del muntatge que protagonitza, Jane Eyre, una autobiografia, adaptació de la novel·la a càrrec d'Anna Maria Ricart i que dirigeix Carme Portaceli. L'espectacle, en català, de dues hores de durada, té Abel Folk en el paper del byronià i turmentat Mr. Rochester (a qui han donat vida al cinema, i no és per pressionar, actors com Orson Welles, George C. Scott, William Hurt i Michael Fassbendser) i s'estrena el 23 de febrer al Lliure de Gràcia. Gil i Folk –gairebé no puc esperar a veure la química que desenvolupen en escena interpreten els seus papers després de caure del cartell per raons personals els dos protagonistes anunciats, que eren Clara Segura i Ramon Madaula.

“La protagonista ha estat menyspreada i maltractada però es torna a aixecar”

“Fins ara no havia llegit Jane Eyre”, confessa Ariadna Gil, “però recordo vivament com de bé m'ho vaig passar llegint la novel·la de la seva germana Emily Cumbres borrascosas. Havia vist algunes versions cinematogràfiques de la novel·la de Charlotte, això sí. La gran incògnita és com quedarà Jane Eyre, una obra tan intensa, amb tanta presència de la natura, tants personatges, tant pas del temps, adaptada al teatre”. Gil porta un mocador vermell al coll i vesteix de manera informal, però altre cop el seu rostre, amb aquesta recalcitrant joventut i aquest aire de tossuderia característics, transparenta la personalitat de Jane Eyre, un reflex, com és sabut de la seva pròpia creadora.

L'actriu s'ha posat les piles llegint coses sobre la família Brontë i especialment la biografia de Charlotte, escrita per la seva coetània Elizabeth Gaskell i publicada el 1857, dos anys després de la mort de l'escriptora, als 38 anys. “És el que ha fet que entrés en el personatge, perquè hi ha moltes coses de la vida i la personalitat de Charlotte Brontë en Jane Eyre. Igual que la Jane, la Charlotte havia patit privacions i abusos a l'escola: Cowan Bridge va ser el model de la fictícia Lowood Schoool. I igual que la Jane, la Charlotte va treballar d'institutriu i professora, i, com s'ha sabut per les seves cartes, es va enamorar d'un dels homes que la va contractar, casat”. Els elements foscos i gòtics de Jane Eyre també es poden trobar a la vida de les Brontë: el seu pare va perdre la vista, el seu estimat germà Branwell –amb qui la Charlotte muntava les seves primeres històries jugant amb soldadets– va acabar addicte a l'alcohol i el làudan i va morir a Haworth amb 31 anys. La mort de la mateixa Charlotte suposadament va tenir a veure amb febres tifoides provocades per la contaminació de l'aigua amb les miasmes del cementiri que envoltava la casa parroquial: a veure si això no és gòtic. “Hi ha una part molt gòtica i fantasmagòrica a Jane Eyre, i un romanticisme tenebrós, i part de serial també, amb aquests cops de sort”. Rags to riches, dels parracs a la riquesa, que deien els victorians.

Gil està fascinada amb les Brontë i el caldo de cultiu intel·lectual i artístic de la família. “Les tres germanes, Charlotte, Emily i Anne, són tan brillants, m'impressiona la seva inspiració i la seva imaginació, aquesta capacitat d'explicar sentiments per part de dones que gairebé no s'havien mogut de casa. Tot això i l'avidesa de literatura i llibres apareix també en el personatge de la Jane”. L'actriu destaca del personatge “la seva fortalesa, la seva intel·ligència, la seva integritat i fidelitat als seus principis en qualsevol situació, sense transigir mai. Veus aquesta noia que ha estat menyspreada, maltractada, turmentada, abusada, però que s'aixeca una vegada i una altra. I no s'autocompadeix mai, ni es rendeix a la tristesa, sinó que segueix endavant, sempre activa, amb un instint bestial de supervivència”.

Gil subratlla que, a més, Jane Eyre és una gran història d'amor. “Quan s'enamora, la Jane ho viu amb una intensitat enorme, encara que sembli una cosa impossible de consumar”. I l'Ariadna, sent una connexió personal amb el personatge? “Sí. He connectat molt i de pressa amb la Jane. Per sensibilitat. M'emociona i em toca. He entès moltes coses d'ella. Aquest instint de superació. No dic que la meva vida s'assembli a la seva, però hi ha alguna cosa”.

“Hi ha una part molt gòtica i fosca en la novel·la i molt de romanticisme”

Una altra possible connexió és la de la família Brontë amb la família Gil: els dos germans de l'Ariadna també són artistes (i, de fet, un d'ells, l'Albert, va ser l'impulsor de la carrera de l'Ariadna en fer-li unes fotos que van arribar a Bigas Luna). “Sí, i ara trauran un disc nou com a Brighton 64, El tren de la bruja, amb lletres de Carlos Zanón. A casa dels meus pares hi havia música i llibres, una llar d'amants de l'art. Quan anàvem de viatge era a veure ruïnes, esglésies i museus. Una mica d'això queda”. La seva parella, Viggo Mortensen, és també un apassionat de l'art i l'antropologia. “Li encanta la fotografia, com a mi. El Viggo ho fa tot intensament”. Ariadna Gil diu que encara no ha llegit la novel·la de Javier Cercas El monarca de las sombras, en la qual es parla de la seva ruptura amb David Trueba, amic de Cercas, a qui va deixar per Mortensen. Gil guarda molt bon record de la seva relació amb Cercas i el rodatge de Soldados de Salamina. “Vaig ser Lola Cercas, imagina't”.

Carme Portaceli, que subratlla la lluita de la Jane per la llibertat en un món en què les dones no en tenien, situa l'acció de Jane Eyre en un espai intemporal, blanc, sobre el qual es mostren projeccions “molt espectaculars”. En aquest espai, Jane explica la història directament al públic (com en la novel·la). “La funció va des del principi de la novel·la al final, i en ordre”, apunta Gil, “amb alguna sorpresa, això sí, com la introducció de material de la novel·la de Jean Rhys Ancho mar de los sargazos (1939), una mena de preqüela de Jane Eyre, protagonitzada per la dona criolla boja d'Edward Rochester i que interpreta Gabriela Flores”. Els personatges no vesteixen d'època i alguns dels actors n'interpreten més d'un. L'espectacle té música en directe (piano i violoncel) a càrrec de dos intèrprets que s'incorporen a l'acció.

“No entenc que es prohibeixi la consulta sobre la independència de Catalunya”

És inevitable parlar de les cares que Jane Eyre ha tingut al cinema. “Ah, sí, uf, Jean Fontaine, Susannah York, Mia Wasikowska, Charlotte Gainsbourg; he procurat no veure gaires imatges”. Amb Abel Folk treballaran junts per primera vegada. Curiosament tots dos han fet, per separat, Un tranvía llamado deseo. Ella fent d'Estela, ell fent de Stanley. No és la primera vegada que Gil actua al Lliure, on ja va representar Salvats el 1998. L'actriu s'alegra enormement dels dos Goya de la seva amiga Emma Súarez, amb la qual van representar Los hijos de Kennedy.

En cinema –d'on diu que no li arriben tantes propostes interessants com voldria– estrenarà ara Zona hostil. “És un film bèl·lic d'Adolfo Martínez, basat en un fet real del 2012 i en el qual interpreto una capitana metge de l'Exèrcit espanyol durant l'acció de rescat d'un helicòpter a l'Afganistan”. L'actriu mostra un sorprenent coneixement de la terminologia militar, incloent-hi el CH 47 Chinook. “Vam rodar amb l'Exèrcit espanyol i amb la Legió. Va ser com una mili accelerada”.

Sobre el procés sobiranista no sabem què opinaria Jane Eyre, però Ariadna Gil lamenta que la situació “es dirigeix a la confrontació, un atzucac; és un moment en què ningú sap què passarà”. L'actriu té una cosa molt clara: “No entenc que es prohibeixi la consulta, em sembla que està bé que la gent decideixi”.