Selecciona Edició
Connecta’t

L’Eixample Teatre aposta per l’escena de proximitat amb ‘Invisible’

El nou musical s'estrenarà el 7 de març amb una història "humana" amb dosis de ciència ficció

Els protagonistes d''Invisible' durant la presentació de l'obra.
Els protagonistes d''Invisible' durant la presentació de l'obra.

L’antic Teatre de l’Eixample quedarà sempre en el record com una sala de barri. Va néixer l’any 1995 de la mà dels directors de teatre infantil Marta Carbonell i Joan Guasch, de qui es va apropiar el nom després de la mort del fundador l’any 2000, i es va passar a dir Guasch Teatre. Amb una trajectòria d’alts i baixos, es va veure obligat a abaixar la persiana el maig del 2015 a causa d’una mala gestió i ofegat pels deutes.

De la vella sala de teatre infantil en va renàixer l’Eixample Teatre. Inaugurat el desembre del 2015 amb l'obra Lo tuyo y lo mío de les companyies Teatrius i La Paparra, ha estat l'escenari de prop de 300 representacions, el 70% de les quals en català i la resta en castellà.

Les butaques seran testimonis del musical Invisible, una història “humana” en un ambient de “ciència-ficció”, en paraules de l’ajudant de direcció i dramaturga, Sílvia Navarro. L’obra s’estrenarà el 7 de març i estarà a taquilla durant un mes.

Invisible explora com les nostres accions passades defineixen la nostra identitat i ho fa a través de dos joves antagònics, interpretats per Lucía Torres i Adrián Rodríguez, que acudeixen a White Ink, una clínica que els permet substituir els records que volen oblidar. Allà són tractats per una psiquiatra addicta a la feina, interpretada per Paula Berenguer.

L’obra està dirigida per la barcelonina Alícia Serrat, que ha assenyalat que el fet que es tracti d’un musical “és secundari” i que l’element protagonista al voltant del qual gira l'espectacle és el tema.

“Necessitem més bojos com ell”, afirma el director de l'Eixample Teatre, Txema Segura, parlant del productor del musical, Toni Luque. Des que va agafar les regnes de la vella sala, Segura ha fet una aposta clara per fer un lloc a “projectes que arranquin des de la professionalitat”.

La filosofia dels fundadors es manté i les recents reformes s’han fet amb l’objectiu d’aprofitar l’espai a favor de la “comoditat de l’espectador”, explica el director artístic.

El  teatre continua amb la programació infantil característica dels seus inicis, però ha aconseguit obrir-se pas com una sala de públic estable per a adults. Part de la culpa d’aquest èxit la té el musical Sugar, que al gener va ser un èxit de públic. Tot això pren rellevància en un sector on, sota la pressió de la crisi i a falta de subvencions públiques, no és habitual trobar sales que tirin endavant obres de mig format.

L’objectiu de l’Eixample Teatre, segons Segura, és “fer territori” i l’aposta és fer un teatre de proximitat que faci renéixer l'esperit d'aquella petita sala de barri per la qual tant van lluitar els fundadors i que ara lluita per la subsistència.