El Barça excita París
Dos equips en ratxa, rics en recursos i figures, se citen al Parc dels Prínceps
El PSG li té ganes al Barça. Necessita un gran partit per confirmar la seva esplèndida trajectòria el 2017 després d'un inici de temporada erràtic, quan Emery va substituir Blanc i Ibrahimovic va marxar cap a Manchester. Ara lluita per la Copa, suma 16 punts sobre 18 en els últims partits de la Lliga, liderada pel Mònaco (55 a 58), i Cavani marca més gols que Luis Suárez (33 a 25). No hi ha res millor que la visita del Barça en un torneig difícil com la Champions per saber quines són les aspiracions del nou projecte d'Al-Khelaifi. L'expectació és màxima al Parc dels Prínceps.
El campió francès ja no és el mateix equip que li va tocar al Barça en el sorteig dels vuitens de la Copa d'Europa. Cap partit resumeix millor el seu moment que el de divendres a Bordeus: 0-3, amb dos gols de Cavani. L'eliminatòria s'ha complicat per als blaugrana a mesura que passaven els dies perquè el PSG és més competitiu que en anys anteriors després del que li exigeix la seva Lliga. Encara que no figura entre els favorits, habitualment eliminat als quarts, se'l considera un mal enemic a Europa. Finalistes de Copa, els blaugrana porten com poden la Lliga i parlen de reconquerir la Champions.
Potser no ha estat tan casual que una de les millors actuacions del Barça aquest curs arribés a Mendizorroza, escala del viatge a París. El 0-6 és un marcador impactant per al millor dels rivals i un resultat que augmenta l'autoestima de qualsevol equip, també del Barça, que encadena 11 partits sense perdre, vuit saldats amb victòria. Luis Enrique ha recuperat Busquets i Iniesta i al Barça li han canviat la cara i el cos; ha guanyat estabilitat, identitat, naturalitat i capacitat per jugar a l'atac i al contraatac, com es va veure a Vitòria. El trident està fi i l'entrenador pot triar. El dubte ara és Rakitic o André Gomes.
La vella jerarquia s'imposa quan arriba el moment decisiu, i només André Gomes i Umtiti, afavorit per la lesió de Mascherano, competeixen amb els titulars de sempre, a excepció de Sergi Roberto, un migcampista excel·lent que defensa com pot de lateral des de la sortida d'Alves. Malgrat les absències de Motta, sancionat, i de Thiago Silva, lesionat, Emery disposa de molts recursos, sobretot en atac, on té fins a cinc grans davanters per a tres posicions: Lucas Moura, Di María, Draxler, Pastore i Cavani.
L'arribada de Draxler ha reforçat el sentit d'equip que té el PSG des que va fitxar Emery, Lucas Moura ara és regular i fiable i Di María ha recuperat la versió més afinada que tenia al Madrid. L'estratègia i el joc per les bandes són una constant als equips d'Emery. A canvi de perdre el control i el toc que tenia amb Blanc, l'equip francès és més vertical i agressiu i pot defensar o contraatacar. Encara que només ha guanyat un partit dels 23 que ha jugat contra el Barça, Emery sempre ha donat moltes voltes a les seves cites amb els blaugrana. El factor sorpresa, habitual a Europa, no juga avui a favor del Barça.
El PSG se sent més fort que en les rondes anteriors, quan va ser eliminat (2013 i 2015), l'última vegada amb un especial protagonisme de Suárez, que es bat amb Cavani, que farà 30 anys. Tots dos són de Salto, i tots dos es mouen per instint, forts quan rematen de primeres, potents a l'hora d'atacar els espais, màxims golejadors del PSG i del Barça. Els duels individuals es presenten molt interessants en una lluita oberta i tàctica pel perfil dels tècnics i els seus equips, capaços de ser actius o reactius, tots dos pendents de Messi.
El 10, que suma 10 gols a la Champions, li ha marcat 25 gols en 21 partits als equips d'Emery. El tècnic aspira que amb el canvi d'escenari i de torneig la seva sort canviï —“contemplo cada oportunitat com un tresor”, afirma, confiant que per fi arribi el seu moment—, de la mateixa manera que el de Rosario sospira per tornar a regnar a Europa. Les treves no acostumen a durar gaire temps per a Messi. L'argentí i el Barça, en qualsevol cas, exciten més que mai un PSG desafiador.
Sobre la firma
