_
_
_
_
_

El Barça és un altre amb Busquets contra l’Alabès

L’equip blaugrana s’ha organitzat molt millor al voltant del migcampista. L’actuació ha quedat entelada per la lesió de Vidal

Ramon Besa
Messi, Neymar, Suárez i Rakitic celebren la consecució del primer gol.
Messi, Neymar, Suárez i Rakitic celebren la consecució del primer gol.VINCENT WEST (REUTERS)

El Barça ha començat a jugar a Mendizorroza, l’estadi de l’Alabès, embriagat encara per la Copa. La victòria ha estat tant rotunda com senzilla després que Luis Suárez despanyés el marc de Pacheco. El guió de molts partits, bons i dolents, resolts a partir del gol del 9. L’actuació barcelonista a Vitòria, no obstant això, ha resultat especialment convincent després del seu pesarós partit amb l’Atlètic i la sortida fallida al Villamarín. Molt seriós, el FC Barcelona ha atacat bé quan ha estat acadèmic i ha fet millor la contra amb el trident, de manera que el seu partit ha resultat complet si s’exceptua la lesió d’Aleix Vidal, abatut al final per Theo. Molt generós i decisiu en el 0-1, el barcelonista ha abandonat el camp amb el turmell dret trencat, després de l’entrada a destemps del lateral de l’Alabès, que s’ha anticipat a Aleix. La jugada ha entelat una tarda blaugrana tan deliciosa que fins i tot han marcat Neymar i Rakitic. El croat, millorat, ha format a la medul·lar amb André Gomes i Busquets, decisiu per racionalitzar el futbol i donar sortida al joc del Barça.

Cap volant facilita una organització millor que Busquets. Al voltant del migcampista s’ha ajuntat un equip tan intimidador en atac com improvisat en defensa per la presència dels laterals suplents, Aleix Vidal i Digne, i de dos centrals esquerrans, circumstància que ha provocat el desplaçament a la dreta d’Umtiti. El desplegament blaugrana ha resultat tan enèrgic i endreçat que ha fet reculat l’Alabès, fort i agrupat al seu camp, expectant amb les contres propiciades per les pèrdues de pilota del Barça.

Els davanters han tingut molt més pes que els defenses en el FC Barcelona. Encara que Aleix Vidal ha relliscat tot just començar, Umtiti s’ha endut una targeta i més tard Digne ha estat desbordat per Theo en una cursa a camp obert que Ter Stegen ha salvat. Els blaugrana han jugat al camp de l’Alabès. Els gols han caigut per la perseverança i també la clarividència del FC Barcelona, molt ben manejat des de la mitja punta per Messi. El truc ha consistit, no obstant això, a convertir Aleix Vidal en extrem.

Molt centrats i junts en l’ocupació del camp, els blaugrana s’han garantit la possessió i la pressió, no han penalitzat pels errors i han acabat sent amplis, profunds i efectius després d’una estona de paciència, reduïts per Pacheco. La contundència és imprescindible quan els partits segueixen oberts com ha passat durant mitja hora a Mendizorroza. Fins que Aleix s’ha ficat per la banda i el seu centre l’ha xutat Suárez. La fiabilitat del 9 és una benedicció per al Barça de Messi i de Neymar, habilitat per Pacheco. El porter no ha estat gens fi en el rebuig d’una pilota que ha trobat el cap de Suárez i ha acabat a mercè del brasiler perquè marqués el 0-2.

El marcador ha obligat Pellegrino a intervenir. L’entrenador ha tret un volant ofensiu com Krsticic i ha posat Kiko Femenia per defensar amb cinc jugadors i atacar amb quatre per les arribades dels laterals, un plantejament que, per un moment, ha complicat la vida al FC Barcelona. Molt protegit en la seva porteria, l’Alabès s’ha acostat a Ter Stegen. El partit havia girat a favor de l’Alabès quan ha comparegut Messi.

Cristian Santos no ha encertat en dues rematades aparentment fàcils i, per contra, Messi no ha perdonat davant Pacheco. Ambiciós, el 10 ha estat excel·lent en la pressió i ha pres la pilota a l’Alabès per colar-la entre les cames del porter. El punt ha desmuntat l’Alabès i ha permès córrer al Barça, lúcid i precís cada vegada que ha passat de la divisòria, més golejador que mai: Luis Suárez ja suma 18 punts per 17 de Messi. El partit anava a cor què vols per Luis Enrique –els gols se succeïen i els canvis es feien amb vista a París i al Leganés– quan en una cantonada, poc després d’acabar, Theo ha entrat a Aleix Vidal. Encara que ha semblat que no hi havia mala intenció, l’entrada ha estat reprovable pel lloc i el moment, extemporània, en una tarda afable per al Barça i rehabilitadora per al lateral. Les picades d’ullet del futbol, no obstant això, són imprevisibles, i el Barça, molt millorat com a equip amb Busquets de referent, ha abandonat Mendizorroza amb una ganyota de dolor, la de l’heroi caigut: l’irreductible Aleix Vidal.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_