Selecciona Edició
Connecta’t

Les mesures de seguretat per als agents rurals no convencen

Els funcionaris assenyalen que no hi ha mitjans per realitzar les inspeccions segons el nou protocol provisional

Enterrament dels agents rurals assassinats a Lleida.
Enterrament dels agents rurals assassinats a Lleida.

Les mesures de seguretat transitòries adoptades per la Generalitat després de l’assassinat de dos agents rurals a Aspa (Lleida) al gener no convencen ni els agents ni l’Administració. L’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya (ASPARC) i CCOO creuen que no hi ha funcionaris ni mitjans materials suficients per aplicar el protocol. Les mesures preveuen, entre altres coses, que les patrulles passin de dos a tres agents, tots equipats amb armilla antibales, i que un d’ells porti una arma llarga.

Tots coincideixen que ara preval la seguretat davant la capacitat inspectora i que l’única opció immediata era aplicar a totes les inspeccions el protocol que s’usava per a les operacions contra els caçadors furtius. El Cos d’Agents Rurals (CAR) fa unes 7.000 inspeccions de caça a l’any. “Amb les noves mesures no hi ha ni efectius, ni mitjans, per mantenir un nivell d’inspecció que ja era insuficient per falta d’agents, diversitat de tasques, mala planificació i organització de serveis en general”, assegura el president de l’Asparc, Francesc Coll.

A més, el fet que només un dels tres agents vagi armat –amb arma llarga– té inconvenients. Tota la seguretat recau en ell, i a ell no el protegeix ningú, i la imatge d’un agent exhibint aquest tipus d’armes s’associa a actuacions de molt alt risc i pot augmentar la tensió pròpia de la inspecció ordinària. Ja hi ha hagut queixes de caçadors.

La directora general de Forests, responsable del CAR, Montserrat Barniol, reconeix la situació “crítica” en què va trobar el Cos i assegura que treballen “a marxes forçades” per revertir-la. Qualifica les mesures de seguretat de les inspeccions de caça d’“excepcionals i transitòries” i reitera: “Preval la seguretat”. Des que va assumir el càrrec el 2016, han impulsat la declaració de cos essencial, la qual cosa permet cobrir jubilacions (encara no està acceptat); han desencallat la contractació de 5 interins per 40 vacants i han publicat el temari de la convocatòria a sotsinspector; ara com ara no n’existeix cap perquè no han desplegat les categories. També impulsen un pla estratègic que ha d’estar a punt entre febrer i març.

El sindicat i l’Associació demanen màxima celeritat a l’hora de detallar els riscos inherents a les seves funcions i que es determini de quins mitjans han de disposar per treballar amb seguretat. No demanen només armes, sinó també formació per detectar i gestionar riscos i altres mitjans de defensa. L’arma curta, raonen, és la més apropiada. Els riscos i mitjans els ha de concretar una comissió d’experts que integraran especialistes del CAR i dels Mossos. Segons Barniol, aquesta setmana Interior havia de concretar noms per convocar la primera reunió la setmana vinent. Hauran de pronunciar-se també sobre el seu reglament d’ús d’armes, que acumula 14 anys de retard.

També indigna el CAR l’estudi d’avaluació de riscos laborals. “Preveu l’accident de trànsit i el de caiguda de nivell, però cap relacionat amb les actuacions pròpies d’agents de l’autoritat”, critica el responsable de CCOO del Cos, Manel Vidal. Assegura que el 2014 es va començar a actualitzar l’avaluació de riscos estimant les inspeccions de caça i el nou estudi fa 6 mesos que està parat al despatx del Subdirector del CAR, Pere Omedes. Demanen la seva dimissió: “ara necessitem un sotsdirector diligent, capaç d’introduir canvis en molt poc temps”.

Els sindicats i Asparc també critiquen durament la inexistència d’un registre d’agressions, “s’han negat sempre a reconèixer els riscos que patim”. En els últims anys n’han suportat més de 200, els han cremat la casa, agredit i disparat, quan entre les seves funcions hi ha perseguir furtius, piròmans i col·lectius amb els quals es poden creuar en la solitud de boscos i camps.

Qui va ser conseller d’Agricultura entre el 1984 i el 1989 i creador del CAR, Josep Miró i Ardèvol creu que “la Generalitat els ha marginat, és escandalós, una vergonya”. Per a ell “l’arrel de tots els problemes” és la “falta de voluntat política”. “És un cos que té conflicte d’interessos amb molts col·lectius i representa molts menys vots,” indica. “Sempre hi ha hagut una Generalitat molt feble en aquest sentit, és un cos que molesta, per això no s’ha protegit ni potenciat”. Hi ha “incongruències greus”. “Molta llei de canvi climàtic i preservació del medi, però queda en paper mullat si s’ignora qui té l’encàrrec de vetllar per aquestes en molts aspectes”, assegura.