Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat va contractar Vidal per a una feina inexistent

L'exsenador va ser fitxat el 2015 com a alt càrrec per a un projecte aturat el 2014

Vidal va afirmar que el Govern té "il·legalment" dades fiscals dels catalans.
Vidal va afirmar que el Govern té "il·legalment" dades fiscals dels catalans. EFE

El Departament de Justícia de la Generalitat assegura que no hi ha registre de cap treball elaborat per Santiago Vidal durant els cinc mesos que va ser alt càrrec del Govern català. El jutge i exsenador va ser contractat entre el juny i el novembre del 2015 com a “director del Programa per a l'estudi de l'administració de la justícia i el poder judicial a Catalunya”. La seva funció era assessorar l'aleshores conseller Germà Gordó i redactar informes que “formaran part del Llibre Blanc de la Justícia”, segons l'anunci oficial de la seva contractació. El Llibre Blanc de la Justícia era un projecte que, segons els actuals responsables del Departament, està en suspens des del 2014.

El Llibre Blanc de la Justícia era l'objectiu del treball de l'Observatori Català de la Justícia, segons un portaveu del Departament de Justícia: “El llibre blanc era un document impulsat per l’Observatori de la Justícia, amb participació del TJSC, la Fiscalia, els col·legis d’advocats i de procuradors i altres. Aquest Observatori no es reuneix des del 2014. No està previst que es torni a convocar perquè es considera poc operatiu. No consta cap document elaborat per Santi Vidal que hagi estat aprovat per aquest observatori”. El mateix portaveu assegura que no tenen constància de cap informe realitzat per Vidal durant el seu pas per la Generalitat. La seva plaça, per la qual va rebre una retribució d'alt càrrec —84.078 euros bruts anuals— no s'ha tornat a ocupar. Vidal va fitxar per la Generalitat després de ser suspès com a jutge per redactar l'esborrany d'una constitució catalana. En una conferència del 2015 a Sant Cugat, Vidal va assegurar que “va ser un honor que el president Artur Mas m'encarregués, com a director general de Justícia, dissenyar el nou sistema judicial de Catalunya”.

Les informacions als mitjans de comunicació sobre la seva contractació i la seva renúncia el novembre del 2015 —per concórrer a les eleccions generals com a cap de llista d'ERC al Senat— indicaven que havia estat contractat per redactar el Llibre Blanc. El Departament de Justícia de l'anterior govern havia reiterat que el Llibre Blanc havia de presentar-se a finals del 2015. Finament no es va arribar a presentar ni elaborar. El portaveu del departament de Justícia destaca que l'equip de l'actual conseller, Carles Mundó, no pot fer-se responsable de l'actuació de l'anterior conseller. Gordó explica per escrit a EL PAÍS que el treball de Vidal “era el que constava en el seu nomenament i en el programa corresponent. El senyor Vidal va desenvolupar pocs mesos les seves funcions”. Gordó no ha contestat a la pregunta específica si el Llibre Blanc era un projecte aturat.

Vidal ha estat al centre de la polèmica per les seves declaracions sobre possibles accions il·legals de la Generalitat per preparar Catalunya davant una declaració unilateral d'independència. Entre altres afirmacions, Vidal va reiterar en diverses xerrades públiques organitzades per ERC que la Generalitat havia investigat tota la planta judicial a Catalunya per determinar quins jutges podien comptar per a una hipotètica independència, quins haurien de ser substituïts i per qui. La Generalitat ha desmentit aquestes asseveracions.

Selecció de jutges

Vidal ja va explicar a EL PAÍS al setembre del 2015 que estava entrevistant juristes per assumir les vacants de jutges en una república catalana. Aquest article afegia el testimoni d'un advocat que per a tal finalitat va ser entrevistat per Vidal al seu despatx del Centre d'Estudis Jurídics de la Generalitat. El Departament de Justícia no té registre dels col·laboradors que va poder tenir Vidal mentre va ser al govern. Durant els seus tres anys com a personatge de referència del procés sobiranista, Vidal va participar en nombrosos actes públics amb juristes afins a la independència. Un d'ells és Fruitós Richarte, exmagistrat i representant d'Ajudicat, Associació de la Judicatura Catalana. Ajudicat va ser presentada públicament el 2013 per Richarte i per Vidal, entre d'altres. Richarte va assegura al novembre del 2015, en un debat a El Punt Avui TV, que “els estudis que hem fet nosaltres, des de l'àmbit dels jutges, s'emmirallen en el model de Dinamarca i els Països Baixos”. Richarte no ha volgut donar la seva opinió sobre les declaracions de Vidal.

Un altre personatge que ha participat en actes públics amb Vidal és l'advocat Sebastià Sardiné, antic portaveu de la sectorial de l'ANC Juristes per la Independència. Sardiné va explicar en una conferència de l'abril del 2016 que dos punts delicats de la llei de desconnexió d'Espanya serà la reorganització policial i judicial. Sardiné va detellar que ell i altres juristes de l'ANC van redactar un esborrany de la llei de trencament amb Carles Viver Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern: “Vam consensuar una llei, de la qual jo ja conec el contingut i el nom, però que no ho puc dic, perquè una llei de trencament és molt delicada perquè, què fem amb els jutges, què fem amb la policia”. Viver Pi-Sunyer confirma que es va reunir en varies ocasions amb Sardiné però no van consensuar cap llei ni van acordar res.

Les propostes del CATN per elegir el poder judicial

El Llibre Blanc del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), coordinat per Carles Viver Pi-Sunyer, plantejava vàries opcions per construir el poder judicial d'una república catalana, substituint els jutges que no assumissin el nou marc legal: És clar que les persones que ocupin aquesta funció concreta en el moment precís de la independència poden portar a terme una opció personal d’abandonar Catalunya, però cal assumir que aquesta circumstància trobarà mecanismes de suplència i que la majoria de funcionaris continuaran exercint les seves funcions i cuidaran de l'aplicació del dret declarat vigent”. El CATN subratlla que el factor d'arrelament és fonamental per per preveure amb quins jutges podran comptar: “En l’examen de la possibilitat que es produeixin vacants per la creació d’un nou estat a Catalunya s’ha de tenir en compte igualment el factor de l’arrelament. Aquest factor s’ha de considerar no només en relació amb aquelles persones que han nascut a Catalunya o que hi han passat una part extensa de la seva vida, sinó també amb aquelles que, fins i tot amb menys temps de residencia, s’hi han assentat i han establert múltiples vincles de caràcter personal, familiar i social, a més dels professionals”.

MÉS INFORMACIÓ