Selecciona Edició
Connecta’t

El Banc d’Espanya vol aclarir el seu paper en la crisi financera

El governador de l'entitat supervisora admet que les institucions van cometre “grans errors de previsió”

El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde.
El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde. EFE

Per primera vegada, el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha reconegut públicament que ha arribat “el moment d'oferir una visió de conjunt de quina va ser l'actuació del Banc d'Espanya durant el període 2008-2012”. Linde recorda que el supervisor ha anat justificant les seves actuacions durant la crisi, però ara advoca per una anàlisi global sense especificar amb quina fórmula.

"Superada la crisi i estabilitzada la nova supervisió europea i, en el marc d'aquesta, la supervisió del Banc d'Espanya, ara és, segurament, el moment d'oferir una visió de conjunt de quina va ser l'actuació del banc durant el període 2008-2012", afirma el governador.

Ciutadans i Podem tenen el suport del PSOE per demanar la creació d'una comissió d'investigació sobre la crisi financera, una cosa que, fins ara, ha bloquejat el Partit Popular. Luis de Guindos, ministre d'Economia, ha manifestat recentment la seva "plena disposició al que decideixi el Parlament". La pèrdua de la majoria absoluta del PP podria fer que es formi la comissió d'investigació de la crisi, que, indirectament, Linde sembla impulsar.

Aquesta iniciativa ha arribat després que s'hagi conegut que, fins al desembre del 2015, el cost del procés de reestructuració de les antigues caixes fallides ha ascendit a 60.718 milions, dels quals 41.786 milions van ser aportats pel FROB i 18.932 milions pel Fons de Garantia de Dipòsits dels bancs, segons el Tribunal de Comptes. Aquest organisme va xifrar en un informe en 122.122 milions el total de recursos de l'Estat i del sector “compromesos” amb la banca, tot i que aclareix que no se sabrà quina és la factura real fins a privatitzar tots els bancs.

Linde admet, en el seu article (en castellà), que les institucions nacionals i internacionals, incloent-hi el banc d'Espanya, van cometre “grans errors de previsió” durant la crisi. Però el governador creu necessari distingir entre errors i actuacions susceptibles de retret legal. “No tinc cap raó per pensar que el Banc d'Espanya no va actuar en funció de l'interès general i respectant la normativa, però això no vol dir, naturalment, que l'encertés sempre”, afirma.

Errors de previsió

El posicionament del governador arriba després d'haver fet autocrítica de l'actuació del supervisor en el passat, tot i que mai havia fet un pas tan rellevant com el que ara suggereix. Linde va admetre, al Congrés dels Diputats, en la seva primera compareixença el juliol del 2012, que "les institucions nacionals i internacionals, incloent-hi el Banc d'Espanya, van cometre grans errors de previsió”. Llavors va pronunciar la famosa frase que "es va actuar amb poca decisió o de manera insuficient o inadequada; no vam tenir èxit en la supervisió", va reconèixer.

Fa dies, EL PAÍS va publicar que la Direcció General de Supervisió del Banc d'Espanya va maquillar la regulació (normes i circulars comptables) en esclatar la crisi el 2008 per mitigar i diferir el reconeixement de la gran morositat, i les seves consegüents pèrdues, derivada de l'expansió creditícia que va alimentar la bombolla immobiliària. Un grup de treball intern, anomenat Comitè Tècnic de Coordinació (CTC), va donar instruccions als inspectors perquè no s'exigís el compliment de la legalitat vigent a les entitats supervisades en el refinançament de préstecs hipotecaris i de consum.

En altres països s'han elaborat informes d'experts independents o s'han constituït comissions d'investigació, entre altres opcions. Sembla que ara és el torn a Espanya.

MÉS INFORMACIÓ