Selecciona Edició
Connecta’t

Una vall perduda a l’Alt Pirineu

Esterri de Cardós és un exemple del despoblament rural a Catalunya.

Esterri de Cardós.
Esterri de Cardós.

A Llavorsí una carretera tira cap a la Vall d’Aran, pel port de la Bonaigua, i una altra, passat el pont sobre el Noguera Pallaresa, cap a Tavascan, per la vall de Cardós, al nord del Pallars Sobirà. Som a l’Alt Pirineu i la carretera, en bones condicions, s'enfila entre muntanyes, a més de mil metres d'altura. Passat Ribera i Ainet, un trencant porta a Arrós, a Esterri i a Ginestarre. Aquests tres nuclis urbans i el de Benante, a l'altra banda de la carretera, apleguen 69 habitants segons el padró d’aquest desembre. “I ara...! En som molts menys!”, diu la Maria, veïna d’Esterri de Cardós, que, però, passa bona part de l’any a Barcelona. I la dona fa comptes: “Mira, a Esterri, que hi passin tot l’any, hi ha els Borrut, el de casa Marc, els de casa Janet, que tenen un nen petit… Jo crec que en són set o vuit”. L'alcalde, Joel Orteu, fa el seu recompte i dona la xifra definitiva: 15 persones.

A Esterri hi ha una vintena de cases, totes de pedra coronades amb teulades de pissarra; a Ginestarre, com a molt, vuit. A Arrós, al peu de la vall, ja n'hi ha més. Cada poble, això sí, té una església que és una joia del romànic. El frontal de l’altar de la petita església de Santa Maria de Ginestarre ha passat pel Metropolitan Museum of Art de NovaYork i ara, igual que el retaule i algunes pintures murals de l’església de Sant Pau i Sant Pere d'Esterri, es troba al MNAC.

El poble viu de la ramaderia i del bosc. A casa Janet, on viuen la Montserrat, el seu marit i la seva filla, la Jèssica, que té un nen de quatre anys, tenen cavalls, cabres i ovelles, gallines i conills. "Però això no dona", explica la Montserrat, de 53 anys. "El jovent marxa, què ha de fer? No troben feina. Jo tinc una filla que viu i treballa a Tremp, l'altra viu aquí però cada dia puja i baixa a Tremp [a més d'una hora de camí] perquè hi treballa i hi estudia". És la Jèssica, que amb 29 anys es prepara per ser auxiliar d'infermeria i treballa de caixera en un supermercat. "Es fa difícil viure aquí dalt, perquè el poble s'està quedant buit, el nen està sol...", diu la noia.

Hi ha ajudes per a la ramaderia, però els veïns asseguren que són poques i costa accedir-hi: "Rebem ajudes pel bestiar, però et descuides i t'equivoques en alguna cosa i ho pots perdre tot", es queixa la Montserrat, que considera que els haurien de pagar fins i tot per tenir neta la muntanya i el poble. "D'aquí a quatre dies ja no en quedaran, de pagesos, i llavors no hi haurà ningú que netegi res...". Les ajudes se'ls fan necessàries, encara més quan, amb nevades com les que estan patint des de després de Nadal, han de tancar el bestiar, amb importants pèrdues econòmiques.

Despoblació

Esterri és un exemple de la despoblació rural de Catalunya. Joel Orteu considera que no és un problema d'envelliment: "Aquí pràcticament no hi ha gent gran", explica. La manca de serveis en són la principal conseqüència. "Si ens posem malalts hem d'anar, com a mínim, a Llavorsí [a 20 quilòmetres, 355 habitants]", diu la Montserrat, de casa Janet. "Allà hi ha un CAP amb un metge de guàrdia i una infermera, però si la urgència és mínimament greu toca anar a Sort [a uns 30 quilòmetres], o a l'hospital de Tremp". La mobilitat és un altre dels problemes per a la gent gran. No hi ha comerços, així que cal anar a comprar als pobles que tenen una certa infraestructura, ja sigui a Ribera o més avall, a Llavorsí. Els preus, però, no poden competir amb els de les grans superfícies de nuclis més grans. "Jo vaig una vegada cada mes o mes i mig a fer la compra a la Seu d'Urgell [un parell d'hores per carretera] i carrego per a tot el mes", diu la Montserrat.

El campanar romànic d'Esterri de Cardós. ampliar foto
El campanar romànic d'Esterri de Cardós.

"El problema de la despoblació és l'habitatge", sosté Orteu. "Cal que vingui gent a viure i no ho poden fer en cases de 40 metres quadrats, això ja ho tenen a Sort o a qualsevol ciutat. I si ve gent es genera feina, és el peix que es mossega la cua". El Consell Comarcal del Pallars Sobirà treballa en un projecte per analitzar aquesta situació a la vall de Cardós. "Les feines que tenim aquí dalt són de temporada, a un càmping de Ribera, per exemple, però un no pot viure la resta de l'any amb la feina que fa a l'estiu". Per temporada s'entén, gairebé, només el mes d'agost. Esterri de Cardós queda lluny de les pistes d'esquí i no té infraestructures ni serveis adients per atreure aquest tipus de turisme.

Per tots aquests problemes, la poca gent que arriba al poble és relativament jove. Hi ha uns apartament a l'Ajuntament destinats a acollir gent de fora. Una parella de Barcelona està treballant a Esterri a través de la filial d'una ONG suïssa que treballa els boscos de l'Alt Pirineu, des de la Cerdanya fins a la Vall d'Aran. "És una feina de conscienciació per netejar la muntanya, protegir-la, fent que els rius baixin millor i més nets, obrint camins, construint tallafocs...", explica l'alcalde. Una altra assignatura pendent és reactivar l'agricultura.

Turisme rural

La manca de gent que tant preocupa i fa patir els pocs autòctons que viuen tot l'any a Esterri és un dels motius que atrau visitants al municipi. L'Àlex Toral és un empresari que viu a Barcelona i ha anat a Ginestarre un parell de vegades, amb la família, en busca de desconnexió, tranquil·litat i pau. "No hi ha res", diu. "I és per això, que hi hem anat, per fugir uns dies de la ciutat". El matrimoni, amb dos fills petits, es va allotjar en un apartament en un mas del poble. "Poder anar al bosc i collir bolets, agafar ous de les gallines de la casa i fer-nos nosaltres el sopar va ser un luxe", recorda Toral. Com també ho va ser tenir la clau de l'església (mil·lenària) i entrar-hi per veure-la.

Aquest turisme rural és un complement a les minses rendes ramaderes, però no acaba de consolidar-se perquè el poble no està adaptat del tot (tornem al peix que es mossega la cua). A Ginestarre hi ha aquesta casa, a Esterri n'hi ha dues més i també cal Borrut, una mena d'hostal, amb piscina, on fan cap excursionistes i amants de la natura, i a Arrós, més a prop del trencant de la carretera que porta a Tavascan, hi ha més allotjaments.

La nevada manté els excursionistes a les ciutats i el bestiar als estables. Els veïns treballen al bosc o pugen i baixen cada dia per anar a la feina i els vuit nens dels tres pobles agafen l’autocar que els porta a l’escola, a Ribera, a Sort... A partir de la Setmana Santa els visitants començaran a gaudir de l’alta muntanya i a l’agost, com cada any, la població s’haurà multiplicat i hi haurà feina per a tothom.

La mecanització al camp va fer desaparèixer les mules

Les mules del nord del Pallars Sobirà van desaparèixer, pràcticament, quan, cap als anys seixanta del segle passat, el tractor les va anar substituint. Fins llavors, aquestes mules pirinenques es venien a tot Espanya per la seva resistència. "Es veu que això va afectar molt l'economia de la zona i molta gent va morir de gana", diu l'alcalde d'Esterri, Joel Orteu. "Abans pagaven per una mula el que ara es paga per un poltre!" Actualment a Cardós es cotitza molt el cavall, que s'exporta molt a Itàlia.

MÉS INFORMACIÓ