Selecciona Edició
Connecta’t

Rodrigo Rato va defraudar 6,8 milions entre el 2004 i el 2015, segons la policia antifrau d’Hisenda

Las rendes no declarades en l'IRPF superen els 14 milions d'euros en aquest període, segons l'informe lliurat al jutge

Un policia introdueix Rato en un cotxe després de la seva detenció el 2015.
Un policia introdueix Rato en un cotxe després de la seva detenció el 2015.

L'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF) de l'Agència Tributària va lliurar el 23 de gener un informe de 634 fulls, al qual ha tingut accés EL PAÍS al jutjat d'instrucció número 31 de Madrid. Aquesta documentació detalla totes les activitats suposadament il·lícites realitzades amb l'entramat de societats de l'exvicepresident del Govern espanyol i exministre d'Hisenda Rodrigo Rato, que ell sempre ha negat.

Després de gairebé dos anys d'investigacions (van entrar al domicili i van detenir Rato l'abril del 2015), la policia antifrau conclou que ha quantificat rendes no declarades en l'IRPF per un import lleugerament superior als 14 milions d'euros del 2004 al 2015, tots dos inclosos”. En total, les quotes presumptament defraudades són d'un “import total proper als 6,8 milions”, i superen els 120.000 euros del delicte fiscal cada any des del 2004 fins al 2015, excepte el 2005. Entre el 2009 i el 2015, els anys que no han prescrit, “les quotes sumen un import proper als 5,4 milions”.

Per primera vegada l'ONIF presenta totes les peces de la seva investigació agrupades. L'òrgan conclou que el sistema utilitzat per al frau ha estat mitjançant “guanys de patrimoni no justificats derivats del tràfic de diners amb l'estranger i no declarats fiscalment; guanys de patrimoni sense prèvia transmissió de rendes, rendiments d'activitats econòmiques com a conferenciant i despeses de l'activitat empresarial que no són deduïbles”.

Per la seva banda, Rodrigo Rato ha recordat a aquest diari el que va manifestar a través de diferents escrits al jutjat: "Aquest informe s'origina en una denúncia, alçament de béns, que va servir per a la meva detenció, tot i que va quedar demostrada la seva falsedat al cap de 15 dies. L'informe conté dades falses o errònies que l'Agència Tributària tenia capacitat per conèixer des de feia temps perquè eren als seus arxius". L'exprevicepresident del Govern espanyol també recorda que va demanar al jutge que canviés els actuaris de l'ONIF perquè considerava que no eren adequats per continuar com a auxili judicial, ja que van iniciar la causa amb dades falses, però el magistrat no ho ha fet. També es remet a l'informe d'un perit contractat per ell, Carlos Neira, del bufet Garrido, que conclou que no deu res a Hisenda. "Estic estudiant l'informe i el contestaré", ha comentat Rato.

Segons l'informe de l'ONIF, en el tràfic de diners amb “les societats panamenyes Red Rose Limited i Westcastle, la britànica Vivaway i l'espanyola Kradonara “han estat utilitzades per a l'ocultació de rendes que s'han escapat del control fiscal i el seu beneficiari efectiu ha estat Rato. Les rendes no declarades són per un import lleugerament superior als set milions. Els països de risc utilitzats són Luxemburg, Mònaco, Suïssa, el Regne Unit i Gibraltar”.

Subvenció del Govern del PP a Rato

Un dels capítols més significatius de l'informe de l'ONIF és el que fa referència a l'Hotel Alba de Layos. Pocs mesos després d'arribar a la vicepresidència del Govern espanyol de José María Aznar, Rato funda la societat COR amb els seus germans Ramón (ja mort) i María Ángeles. Dos proveïdors de COR, el grup Macal i Media House, “satisfan rendes a Montelayos i Layosalud. Malgrat l'ocultació, s'entén acreditat que Layosalud pertany en bona part a Rato”. La policia fiscal afirma que el 2003 aquesta companyia va construir un hotel de cinc estrelles a la localitat toledana de Layos “que va rebre una subvenció lleugerament inferior a un milió d'euros de la Comissió delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, presidida en aquell moment per Rodrigo Rato”. Els investigadors conclouen que totes les rendes generades per COR es destinaven a l'hotel i que l'import del que no es va declarar “és d'uns 3,5 milions”.

Rato es va autoconcedir una subvenció d’un milió per a un hotel de luxe a Toledo quan era vicepresident, segons Hisenda

El document aborda els pagaments realitzats per CaixaBank. El text assenyala que va tributar correctament el 2008 i el 2009; després va deixar l'assessoria al banc català per ser nomenat president de Caja Madrid. No obstant això, el 2012, el 2014 i el 2015, COR, propietat de Rato, va facturar a CaixaBank 540.000 euros, “un import manifestament superior al valor de mercat d'aquest servei de publicitat”. D'altra banda, informa que va passar una cosa similar quan Rato va ser assessor del Santander i atribueix el cobrament entre el 2013 i el 2015 de 441.000 euros a través de COR, “una societat sense estructura per dissenyar aquests serveis”, com a persona jurídica per evitar el pagament de l'RPF.

L'ONIF assenyala que es va utilitzar el mateix sistema per pagar els serveis d'assessoria que Rato va fer a Telefónica el 2013, el 2014 i el 2015, amb els quals va ingressar 730.000 euros, que s'haurien d'haver declarat per l'IRPF. No obstant això, Telefónica va signar amb Rato que els serveis els fes Kradonara; per evitar la tributació d'aquesta societat, “va rebre factures de conveniència emeses per una altra companyia de Rato, Arada, que no tributa pels ingressos que obté en tenir pèrdues acumulades”.

Conferències ben pagades

La policia fiscal sosté que Arada és un dels eixos del seu entramat: és una empresa legal utilitzada en ocasions per rebre pagaments de paradisos fiscals o per al cobrament de conferències. “Té crèdit fiscal suficient perquè la tributació quedi reduïda a 0 euros”, diu l'informe. També s'afirma que va cobrar 120.000 dòlars per assessorar el banc turc Akbanc, entre el 2010 i el 2014, quan presidia Caja Madrid i Bankia, “que no consten declarats en l'IRPF”.

Nou mesos després de dimitir com a president de Caja Madrid (7 de maig del 2012), Rato va començar a treballar per Guide Bridge Capital, formada per antics directius de Caja Madrid i Bankia, segons l'informe oficial. Rato va prestar els seus serveis a través de la seva companyia Explotaciones Carabaña, “que només té un treballador, probablement una persona que realitza tasques domèstiques a la residència de Carabaña”, on l'expolític té una residència. Entre el 2013 i el 2015 va facturar 454.890 euros, “pels quals Carabaña no va tributar, ja que té pèrdues fiscals”.

Després de deixar l'FMI, Rato torna a Espanya i pronuncia 39 conferències, que factura també a través d'Arada, SL. Entre el 2007 i el 2014 factura 1.409.334,38 euros, quantitat que suposa 36.136 euros per xerrada.

En paral·lel a aquesta activitat, el 2008 Rato va ser contractat com a consultor d'Unespa, la patronal de les asseguradores, presidida per Pilar González de Frutos, que va treballar per Rato al Ministeri d'Economia. També va prestar serveis per a l'empresa CEDE i per a Criteria Caixa. Entre el 2008 i el 2010 va cobrar 375.920 euros en total, facturats per Arada, “que no ha satisfet ni un euro per l'impost de societats des del 2001 fins al 2014”. L'Agència Tributària també considera que Arada s'ha utilitzat per evitar la tributació de Rato per altres activitats, per valor de 583.960 euros entre el 2009 i el 2012.

Possible insolvència punible

L'informe acaba amb el capítol “Altres delictes”, en què recorda que “amb independència d'altres fets presumptament enquadrables en el blanqueig de capitals, la competència dels quals correspon per decisió del jutge a la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, s'ha advertit de la possible existència d'un delicte d'insolvència punible”, que consisteix en treure el patrimoni del deutor, per evitar pagar als seus creditors.

L'ONIF li atribueix la utilització de l'empresa Muinmo, antiga Rueda de Emisoras Rato, per generar un deute de 871.525,86 euros mitjançant crèdits. Els investigadors diuen que aquests crèdits “ho són amb persones properes” a Rato, “que haurien d'haver estat qualificats com a subordinats”. Muinmo desviava els diners que cobrava, de les emissores de ràdio venudes, per a aquesta sempre sense liquiditat, amb un sistema de despatrimonialització, “per generar impagament dels deutes a Hisenda”, conclou.