Selecciona Edició
Connecta’t

Pensar amb les mans

Jordi Mitjà desenvolupa un projecte escultòric inèdit per a la Suñol

Una de les peces de la mostra 'L'escultura no és important'. Ampliar foto
Una de les peces de la mostra 'L'escultura no és important'.

Una biga foradada i altres disposades a terra formant un dibuix reben els visitants de la mostra de Jordi Mitjà, L'escultura no és important, oberta al Nivell Zero de la Fundació Suñol fins a l'11 de març. Es tracta d'una gran instal·lació inèdita formada per elements desvirtuats de les seves característiques originals, com les bigues pensades per sostenir edificis que Mitjà afebleix o converteix en elements gràfics. “Totes les peces juguen amb la idea d'inhabilitar i pervertir els materials. Sorgeixen de la recerca de noves vies a partir de la feina al taller, són el resultat de pensar amb les mans”, explica l'artista empordanès, que des de fa uns anys investiga els materials i incorpora tècniques i elements propis de la construcció.

Aquest interès té les seves arrels en l'ofici familiar de ferrer que Mitjà va descartar per dedicar-se a l'art. Així, aquest corpus d'obres —escultures, fotografies i dibuixos— sorgeix de la col·laboració amb el seu pare, Heribert, que va ser ferrer tota la vida. “No es tracta d'un procés freudià de recuperació del pare, sinó de la voluntat d'aproximar-me a una tradició familiar negada, recuperant tècniques i processos artesanals des de la perspectiva artística”, continua Mitjà, que per a aquesta mostra ha après a utilitzar eines com el bufador, ha dibuixat amb les espurnes del soldador i fotografiat la brutícia del taller atorgant-li nova força i valor. Cada peça tanca amb un gest cap a un ofici antic i alhora un homenatge al seu pare, que, com tants artesans anònims, ha contribuït amb la seva bona feina a construir el nostre entorn. Per això els dibuixos realitzats per Mitjà durant la preparació de la mostra i els plànols de treball del seu pare es reuniran en un llibre d'artista Father's lost papers/Son's drawings, dissenyat per Àlex Gifreu, que es presentarà el 2 de març. Amb aquesta mostra el Nivell Zero dona inici a un any ple de propostes escultòriques, tot i que inclou també mostres d'un altre tipus, com la que dedica a la revista Ajoblanco el 1977, un any clau a tot Europa i especialment important en el procés de transformació política i cultural d'Espanya.

Homenatge a Vijande

El projecte estrella dels deu programats per al 2017 serà una exposició relacionada amb l'origen de la col·lecció Suñol, en homenatge al galerista Fernando Vijande. La mostra, que s'inaugura al setembre, reunirà 51 artistes i se centrarà en els 15 anys compresos entre l'aparició de Vijande el 1970 i la seva mort als 57 anys, el 1986, durant els quals va representar els artistes més polèmics i políticament compromesos de l'època. Audaç i original, no va dubtar mai dels seus gustos i la seva intuïció, des que la seva primera mostra Eros i l'art actual a Espanya fos clausurada per la policia franquista.

El seu primer gran èxit internacional va ser el 1973, quan el premi de la Biennal de São Paulo va recaure en el seu artista Darío Villalba, l'obra del qual s'exposa a la Suñol fins al març. La consagració no va trigar a arribar i el 1980 el Guggenheim de Nova York va seleccionar diversos artistes per a la mostra New images from Spain. Dos anys més tard va aconseguir que Andy Warhol en persona inaugurés la seva mostra a Madrid.