Selecciona Edició
Connecta’t

Homs declara que la Generalitat “no va cometre cap il·legalitat” el 9-N

El diputat ha estat citat com a testimoni tot i ser també acusat per organitzar la consulta vetada pel Constitucional

Francesc Homs va a declarar en el judici del 9-N.
Francesc Homs va a declarar en el judici del 9-N.

El diputat al Congrés Francesc Homs ha explicat aquest dimecres, en la seva declaració com a testimoni en el judici pel 9-N, que després que el Tribunal Constitucional (TC) vetés la consulta va informar el Govern d'Artur Mas que “no estava cometent cap il·legalitat”. Homs, que era conseller de la Presidència i cap dels Serveis Jurídics de la Generalitat, va fer estudiar la resolució del TC del 4 de novembre i va arribar a la conclusió que l'organització de la consulta no xocava amb la llei.

“Vaig informar que no estàvem cometent cap il·legalitat ni acció que pogués ser castigada en l'àmbit penal”, ha explicat Homs, que va exposar les seves conclusions a Mas i als seus consellers. Homs va proposar, com així es va fer, la presentació d'un recurs de súplica davant del Constitucional perquè aclarís l'abast de la decisió judicial. “La resolució era inconcreta. Ens situava en l'absurditat de no fer res de res, i això era impossible”, ha afegit en la seva declaració.

Homs ha explicat que el Govern “no tenia clar l'abast” d'aquesta resolució. “Es podia fer una roda de premsa o no? Perquè sembla que això també està qüestionat”, ha dit l'actual diputat del PDECat en al·lusió a un dels nou indicis que aporta la Fiscalia per sostenir que Mas va impulsar el procés malgrat el veto del 4-N: la instal·lació d'una sala de premsa a la Fira de Montjuïc per donar a conèixer els resultats de la jornada de votació, que el 9 de novembre del 2014 va portar a votar 2,3 milions de catalans.

En la línia de Mas, Homs ha lamentat el “silenci” del Constitucional, que no va respondre abans de la votació la sol·licitud d'aclariment. El 17 de novembre, els fiscals catalans van emetre un escrit en el qual rebutjaven interposar una querella contra Mas per desobediència perquè no apreciaven indicis de delicte. “Aquesta decisió em va ratificar en el que vaig informar, en el convenciment que no estàvem incorrent en cap tipus penal”, ha defensat Homs.

L'home que va ser mà dreta de Mas ha recordat que, després que l'aleshores president anunciés la jornada de participació del 9-N, el Govern de Mariano Rajoy va expressar el seu “menyspreu” per la iniciativa. El diputat ha afegit que la resolució del Constitucional no contenia, contra el que sol·licitava l'Advocacia de l'Estat, un “requeriment amb l'advertiment de les conseqüències” de no obeir l'ordre. Aquesta és una dada clau per a les defenses a l'hora de determinar si hi ha delicte de desobediència, ja que part de la jurisprudència del Tribunal Suprem exigeix aquest requisit. “Això no és trivial a l'efecte del que s'està tractant”, ha dit Homs. El testimoni ha admès que “va tenir coneixement” de la resolució el mateix dia 4, però ha matisat que no l'hi van traslladar “personalment”.

Testimoni i acusat

Homs és testimoni en la causa que se segueix aquesta setmana contra Mas, contra l'exvicepresidenta Joana Ortega i contra l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau per desobediència i prevaricació. Però també té la condició d'imputat en la causa que se segueix al Tribunal Suprem pels mateixos fets. Per aquest motiu, el president del tribunal, Jesús Barrientos, li ha recordat que no estava obligat a respondre a preguntes que puguin incriminar-lo.

A través de la seva advocada, Eva Labarta, Homs ha fet ús d'aquesta prerrogativa quan la defensa li ha preguntat per una carta que ell mateix va signar i en la qual indicava, després del 4-N, que els treballs d'un contractista privat relacionats amb la consulta podien seguir endavant perquè no estaven afectats per la resolució del Constitucional. El fiscal que lidera els interrogatoris, Emilio Sánchez Ulled, ha renunciat a formular preguntes a Homs per garantir el seu “dret de defensa”, precisament per aquesta doble condició de testimoni i imputat. “Quina llàstima!”, ha lamentat Homs, que s'ha esplaiat en les seves respostes, ha tret pit per la seva responsabilitat en el procés i s'ha quedat amb ganes de més.

MÉS INFORMACIÓ