Els testimonis suggereixen que Mas va continuar amb el 9-N malgrat el veto del Constitucional

Una alt càrrec d'Ensenyament va exigir a una directora d'institut que entregués les claus del centre dos dies abans de la votació

Segona sessió del judici a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N.
Segona sessió del judici a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N.

La Fiscalia ha intentat demostrar aquest dimarts que, malgrat el que va declarar Artur Mas, el Govern va seguir impulsant la consulta del 9-N fins i tot després que el Tribunal Constitucional (TC) la suspengués. Alguns dels 15 testimonis que han declarat durant la segona jornada del judici per desobediència han proporcionat dades que desmunten la tesi que el procés va quedar, a partir del 4 de novembre, exclusivament en mans de voluntaris.

Un dels testimonis més rellevants per la Fiscalia ha estat el de Dolores Agenjo, l’única directora d’institut que es va negar a cedir el centre com a local de votació per a la consulta del 9-N. Agenjo, que dirigia l’IES Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat, va explicar que una alt càrrec del Departament d’Ensenyament –dirigit per l’acusada Irene Rigau– li va trucar els dies 6 i 7 de novembre per exigir-li que lliurés les claus. “Em va dir: ‘Ets l’última que queda, me les has d'entregar’. Em vaig sentir molt violenta”, ha relatat Agenjo.

Aquestes converses les va mantenir amb Montserrat Llobet, llavors directora territorial d’Ensenyament a Barcelona, a qui va exigir una “ordre per escrit”. Llobet es va mostrar en principi disposada a donar-l'hi després de “consultar-ho” amb els seus superiors, però la va advertir: “Aprofito per dir-te: aquesta ordre no l’ensenyaràs a ningú, oi?”, sempre segons el testimoni d’Agenjo. La defensa ha evitat formular preguntes a Agenjo, que en les eleccions municipals del 2015 va tancar la llista de Ciutadans a l’Hospitalet.

La segona jornada del judici ha abordat si la Generalitat va pressionar els directors perquè col·laboressin amb el 9-N. El 14 d’octubre del 2014, el president de la Generalitat va anunciar que els instituts servirien com a locals de votació. Dos dies després, alguns directors de Barcelona van expressar els seus dubtes a Llobet, que va convocar una reunió. Un inspector va denunciar que hi va haver “pressions” i va citar la directora d’un institut de Badalona, Josefa Bosch. En la seva declaració, no obstant això, Bosch va negar que s'hagués sentit pressionada. És cert, va dir que va demanar instruccions per escrit en la reunió. Però va negar que aquesta actitud “enfurismés” l’alt càrrec de Rigau.

Els instituts d’ensenyament van ser una peça clau en l’engranatge del 9-N. El fiscal basa la seva tesi que el Govern va desobeir el veto del Constitucional en vuit indicis més. La majoria, vinculats als encàrrecs a les empreses privades que van executar les tasques necessàries per a la consulta. La veritat és que tots aquests encàrrecs van ser anteriors al 4-N, però molts es van executar després. I la Generalitat, incideixen els fiscals, no va fer res per paralitzar-los.

Daniel Martínez és administrador de Focus, l’empresa a la qual Presidència va encarregar la instal·lació d’un centre de premsa en un pavelló de la Fira de Barcelona per donar els resultats de la votació. Martínez va detallar que van rebre l’encàrrec “15 dies abans” del 9-N, però va afegir que les tasques per condicionar el recinte es van fer “del dia 3 al 7 de novembre”.

El web, actiu després del 4-N

Un altre puntal de la consulta va ser la pàgina web institucional (Participa2014.cat) que va servir per informar la ciutadania i reclutar voluntaris. El fiscal sosté que el web es va mantenir actiu després de la suspensió, i que ningú va retirar els vincles ni el logotip de la Generalitat. Sobre aquest fet ha declarat Joan la Canyada, exassessor del Departament de Governació i coordinador del 9-N. La Canyada ha dit que era “tècnicament impossible” desactivar el web perquè, per problemes de seguretat, s’havia “duplicat” en diversos servidors. Així ho va alertar a la llavors vicepresidenta Joana Ortega després de la resolució del TC, i va afegir que a partir d’aquesta data no es va introduir “cap dada nova al programa”.

A les preguntes del fiscal, el testimoni ha dit que no té cap coneixement sobre el servei tècnic de guàrdia que, pel que sembla, va estar actiu entre els dies 8 i 10 de novembre per donar suport a la consulta independentista.

Un dels seus interlocutors era el director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Jordi Escalé. El testimoni va admetre que els 7.000 ordinadors comprats per Ensenyament –segons el fiscal, per donar cobertura al 9-N, encara que més tard s’instal·lessin a les escoles– es van repartir als centres de votació els dies 7 i 8 de novembre, abans de la jornada de participació.

Un treballador de T-Systems, Bernat R., ha reiterat una altra dada ja coneguda: després del veto del TC, la Generalitat va indicar per carta a l’empresa que podia seguir endavant amb les tasques perquè no estaven afectades per la suspensió. Una d’aquestes comunicacions està signada pel portaveu del Govern, que aleshores era Francesc Homs, que serà jutjat pel Tribunal Suprem i que avui declara, en el judici a Mas, com a testimoni.

El fiscal: “Li agraeixo la puntualitat”

Un dels fiscals del 9-N, Emilio Sánchez Ulled, ha intentat treure suc del polèmic retard que ahir van protagonitzar Artur Mas i les seves conselleres. “Bon dia, li agraeixo la puntualitat”, ha dit el fiscal al primer dels testimonis, un inspector d’Ensenyament. L’agraïment era una crítica encoberta i retrospectiva a Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, que ahir van veure com es diluïa l’èpica del judici, convertit en un assumpte burocràtic i administratiu. Si dilluns milers de persones els van expressar el seu suport davant del Palau de Justícia, aquesta segona jornada no hi havia ningú. Davant les declaracions tècniques dels testimonis, Mas ha optat per repassar papers i mirar el seu telèfon mòbil, mentre que Ortega llegia un llibre.

MÉS INFORMACIÓ