Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Salut mental i ocupació: primer, les persones

Les persones amb trastorn mental són les invisibles en el mercat laboral. El seu nivell d'atur duplica el de la resta

Les sigles VICA són l’acrònim de les característiques que, segons persones expertes, conformen la nostra època: volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat. Un món canviant, difícil de predir, confús i caòtic, amb múltiples significats. No és, sens dubte, el context més fàcil per desenvolupar-se en confiança i seguretat, dues condicions que els éssers humans necessitem per mantenir una bona salut mental.

Si a aquesta situació hi sumem la desigualtat estructural, l’enorme abisme que s’ha obert entre persones amb capacitat adquisitiva i altres immerses en la pobresa, sense ocupació o amb ocupacions precàries, no resulta estrany que els índexs de trastorns mentals arribin fins al 15% al nostre país.

La nostra ciutat, Barcelona, no n’és una excepció. Sabem que als barris més deprimits els problemes de salut mental es multipliquen, i que els joves que viuen en barris perifèrics tenen pitjor salut mental que els habitants del centre. També les dones, especialment castigades per la crisi, pitjors sous i nivell més elevat d’atur, es ressenten psicològicament d’aquesta situació de desigualtat. Segons els últims estudis, són les més estressades d’Europa i les cinquenes del món, de manera que prenen un 6,2% d’antidepressius més que els homes.

Les persones amb trastorns mentals són les grans invisibles al mercat laboral. El seu índex d’inactivitat no és comparable al de cap altre col·lectiu en edat de treballar. El seu nivell d’atur duplica el de la població general i, en conseqüència, es veuen privades dels beneficis que aporta la feina remunerada: autonomia i reconeixement social. Per tot això l’Ajuntament de Barcelona ha decidit posar al centre les capacitats i aportacions d’aquestes persones a la nostra societat. Es tracta d’una qüestió de drets fonamentals, però també d’una configuració diferent del nou model socioeconòmic que estem dissenyant, un model en què les persones i els seus talents són al centre. Hi ha estudis que xifren en un 5% la pèrdua del PIB si no se’ls ofereix una feina d’acord amb les seves capacitats. La nostra societat no es pot permetre ignorar el talent ni la riquesa personal i professional que aporten. Segles de prejudicis i pors irracionals han instal·lat una barrera entre elles i el mercat laboral que volem contribuir a enderrocar.

Les persones amb un trastorn mental no són, en general, considerades com a part de l’esfera pública. No solen participar en l’elecció dels principis bàsics de la societat i amb freqüència es veuen excloses de les eleccions polítiques. En l’àmbit laboral, la percepció social considera que difícilment poden promocionar-se en una feina, gairebé no poden accedir a càrrecs de decisió i es creu que contribueixen a generar tensions o conflictes en el clima laboral. Es tracta d’una sèrie de prejudicis no contrastats que són producte del temor o el desconeixement i que configuren un estigma molt difícil d’eliminar. Acabar amb l’estigma és tant o més imprescindible que esmenar les discriminacions econòmiques objectives, ja que no serà possible una igualtat real mentre es mantinguin en l’imaginari col·lectiu unes percepcions tan negatives i allunyades de la realitat.

Per tots aquests motius des del Comissionat de Salut s’ha dissenyat, per primera vegada en la història de la nostra ciutat, el Pla de Salut Mental de Barcelona 2016-2022, que té la missió de promoure, prevenir i millorar la salut mental de la ciutadania, amb un pressupost de 51.207.799,28 €.

En el mateix sentit, als serveis que ofereix l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat s’hi suma l’Agència de Desenvolupament Econòmic i Local de l’Ajuntament, Barcelona Activa, incorporant al seu model d’inserció laboral les persones amb trastorn mental. Volem que cada persona que es trobi en situació de desocupació sàpiga on dirigir-se, on ser atesa, assessorada, formada (si fos necessari) i acompanyada per accedir a un lloc de treball i adaptar-se adequadament.

Som conscients que la cohesió, la igualtat i la justícia social són la base necessària per a la construcció d’una societat sana. La nostra cultura no seria la mateixa sense les aportacions valuoses de persones com Silvia Plath, José Agustín Goytisolo, Virginia Woolf o Van Gogh, com tantes altres persones no conegudes afectades per trastorns mentals. La igualtat d’oportunitats entre totes les persones que permeti l’accés al treball, l’autonomia i el desenvolupament personal serà la clau que aconseguirà disminuir el malestar –físic i psicològic– i avançar en la salut social.

Gemma Tarafa, Comissionada de Salut i Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa