Selecciona Edició
Connecta’t

El que li faltava a Glòries

La sospita de corrupció sobre les obres del túnel és el cop de gràcia als retards i les polèmiques sobre la seva reforma

Obres del túnel de Glòries.
Obres del túnel de Glòries.

Només li faltava una sospita de corrupció a la plaça de les Glòries, l'encreuament de les tres grans artèries viàries de Barcelona (Diagonal, Gran Via i Meridiana). L'aparició, la setmana passada, de les obres del túnel per soterrar la Gran Via en el llistat de projectes investigats en el cas del 3% —que investiga suposats pagaments de comissions il·legals a Convergència a canvi d'adjudicacions d'obra pública—, és el cop de gràcia als retards sobre la reforma d'aquest enorme espai.

Un túnel de complexíssima execució per soterrar 25 metres de la Gran Via (el traçat previst inicialment era molt més superficial) les obres del qual van començar fregant el final del mandat passat i que acumulen 18 mesos de retard, tal com va revelar aquest diari l’octubre passat. Un dels accessos de la ciutat per 150.000 cotxes que fa tres anys que està potes enlaire. I mentrestant, el Compromís de Glòries, un planejament consensuat entre veïns i Ajuntament fa una dècada que contempla equipaments de barri i mil habitatges, està en gran part encara per fer. Sí s'han estrenat els nous Encants (57 milions d'euros de cost) o el Museu del Disseny (65 milions). 

Colau tindrà l’auditoria tècnica i econòmica en unes setmanes

A l’octubre passat, uns dies després de revelar aquest diari que les obres del túnel de Glòries tenen un retard d’any i mig, el grup municipal de la CUP va presentar una proposició que demanava auditar el projecte. La proposta va tirar endavant amb els vots dels anticapitalistes, Barcelona en Comú, ERC, Ciutadans i PSC. CiU i el PP es van abstenir. Bimsa va adjudicar el desembre passat per 44.000 euros l’estudi econòmic i tècnic a l’ITEC, l’Institut Tècnic de la Construcció, tal com va explicar la direcció de l’empresa municipal als grups durant un consell d’administració celebrat fa uns dies. Fonts municipals asseguren que l’estudi estarà a punt “en unes setmanes”.

L’espai –perquè anomenar-la plaça, ara, la veritat, costa– està dedicat, segons el Nomenclàtor, “a les glòries cíviques i militars de Catalunya”. Un lloc en què l’enginyer Ildefons Cerdà va imaginar a mitjan segle XIX el centre de la ciutat. No ho és. I fa més de tres anys que està en obres. Tres si es compten només les que van començar el 2013 amb l’enderrocament de l’anell viari construït durant el frenesí olímpic i haurien d’acabar amb el trànsit de la Gran Via soterrat i l’enorme espai de la superfície –nou hectàrees!– convertit en una plaça, la Canòpia.

Les de Glòries són les obres més grans que estan en marxa a Barcelona. Per envergadura i per afectació ciutadana i a la mobilitat. Des dels treballs previs a l’enderrocament del tambor que van començar a la fi del 2013 s’han gastat gairebé 30 milions d’euros. I la primera fase del túnel (entre els carrers de Castillejos i Badajoz), ara investigada, va ser adjudicada per 50 milions, encara que el pressupost era de 88 i va sortir a concurs per 64.

L’executiu de l’exalcalde Xavier Trias va quantificar l’obra en un total de 170 milions. Però s’ha de veure si es realitzarà la segona fase, entre Badajoz i rambla del Poblenou. L’actual executiu de l’alcaldessa Ada Colau no és partidari d’allargar el túnel, però la pressió veïnal és molt gran i cal veure què acaba decidint.

A tot això cal sumar-hi els 42 milions que costarà la Canòpia (un 40% més del previst), el futur parc que culminarà la intervenció. Una zona verda que ocuparà 12 hectàrees que començarà a construir-se durant el primer semestre del 2018, encavalcant-se amb les obres del túnel. No hi ha data de finalització.

Diverses fonts, de l’actual executiu i dels anteriors, lamenten el que està passant amb aquest node de comunicació de la ciutat. “El proper mes de març farà 10 anys del Compromís de Glòries i el que motivava el pacte, que eren els equipaments i la zona verda, és l’única cosa que no està acabada”, lamenta un regidor. “La reivindicació no passava pel túnel, durant el mandat de CiU ens van vendre que era imprescindible, van enderrocar el tambor, que era una cosa simbòlica, i van licitar el túnel dos mesos abans de les eleccions”, afegeix. Un altre excàrrec de la casa coincideix que el problema de Glòries és “que no s’ha atès el Compromís”. I recorda que si és cert que es va signar el març del 2007, el replantejament de tot el conjunt es remunta al 2003.

Sobre el túnel que ara està en el punt de mira de la investigació judicial vinculada a presumptes comissions il·legals per finançar Convergència, diverses veus coincideixen a alertar que des de fa anys hi havia senyals que potser no era necessari. I menys fer-ho tan complex tècnicament, passant per sota de túnels ferroviaris i del metro i de grans infraestructures. La crisi va reduir molt el trànsit i aquest hauria estat el moment de replantejar-ne la mobilitat, i més amb la irrupció del tramvia, el sistema de bicicletes públiques (Bicing)…

Però el govern de l’exalcalde Xavier Trias –que anys enrere havia rebutjat el túnel però va donar el sí a l’obra el 2012– va presentar el projecte a l’octubre del 2014 i el va iniciar dos mesos abans de les municipals del 2015. Un túnel que l’actual executiu de l’alcaldessa Ada Colau es va trobar ja adjudicat i iniciat. “Està tot a punt per prémer el gallet”, va dir el llavors tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, detingut aquesta setmana, en un acte en el qual la plana major d’Urbanisme va subratllar que hi havia diners per fer-ho.

MÉS INFORMACIÓ