Selecciona Edició
Connecta’t

De què va el judici a Mas pel 9-N?

La vista dirimirà si l'expresident va cometre un delicte de desobediència

L'expresident de la Generalitat Artur Mas.
L'expresident de la Generalitat Artur Mas. EL PAÍS

El president de la Generalitat, Artur Mas, serà jutjat a partir del dilluns per organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya malgrat que havia estat prohibida pel Tribunal Constitucional (TC). Està acusat de dos delictes (desobediència i prevaricació) pels quals afronta una pena de deu anys d’inhabilitació per exercir càrrecs públics de qualsevol classe. Al banc dels acusats l’acompanyaran l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau. Cap d’ells anirà a la presó en cas de condemna perquè el delicte de malversació (l’únic que preveu penes d’aquest tipus) va quedar finalment exclòs del judici.

Malgrat l’evident rerefons polític de la causa, cosa que es dirimirà a la sala de vistes del Palau de Justícia de Barcelona és, sobretot, una qüestió jurídica: comprovar si Mas i el seu Govern van continuar endavant amb la jornada de participació del 9-N malgrat el veto del TC i, sobre aquesta premissa, si tal conducta compleix els requisits del delicte de desobediència. Poques sorpreses s’esperen de les declaracions de Mas, Ortega i Rigau, i fonts judicials coincideixen que no serà aquesta la base per dictar sentència. Aquesta es fonamentarà, sobretot, en l’anàlisi de la jurisprudència (no unívoca) del Tribunal Suprem en relació amb els dos delictes.

Els fets jutjats se centren en cinc dies: els que van des de la suspensió acordada de manera unànime pel Tribunal Constitucional (4 de novembre de 2014) fins a la celebració de la jornada de participació (9 de novembre) en la qual van votar 2,3 milions de persones; la immensa majoria (80,7%) a favor de la creació d’un estat independent per a Catalunya.

La primera línia de defensa de Mas, Ortega i Rigau es basa a negar-ho. En la seva opinió –i així ho van expressar en les seves declaracions– el Govern es va desentendre de la consulta després del veto del 4-N. Com que el procés va quedar “en mans de voluntaris”, no hi va poder haver desobediència. Però aquest argument, assenyalen totes les fonts consultades, es pot rebatre amb facilitat. Tal com recull la interlocutòria del jutge que va posar fi a la instrucció, tant la documentació de la causa com les declaracions dels testimonis acrediten que el Govern va continuar endavant amb la consulta i va vehicular la seva organització a través de contractistes privats.

Va semblar que el mateix Mas va tirar per terra aquesta estratègia abans fins i tot de necessitar-la. El mateix 9-N va proclamar: “Si la fiscalia vol conèixer qui és el responsable d’obrir els col·legis que em mirin a mi, el responsable sóc jo i el meu Govern”. Els advocats, no obstant això, han planejat una segona línia de defensa, que és on en realitat es jugarà el partit. Tots ells sostenen que la conducta de Mas, Ortega i Rigau no compleix tots els requisits que exigeix la jurisprudència per castigar la desobediència; en particular, que hi hagi una reiteració i una prevenció de les conseqüències de no obeir, encara que la jurisprudència no és pacífica en aquest terreny. La fiscalia assenyala que la resolució del TC era “clara i inequívoca” i que se’ls havia “comunicat personalment”.

La defensa també usarà al seu favor l’informe de la Junta de Fiscals de Catalunya que, en el seu moment, no va veure prou indicis per presentar una querella per desobediència. La Fiscalia General de l’Estat, no obstant això, va obligar a interposar-la. Aquest ha estat un dels arguments que Mas ha utilitzat per al·legar que es tracta d’una “causa política”.

La fiscalia assenyala Mas com a “autor” i les seves conselleres com a “cooperadores necessàries” dels dos delictes, que han de castigar-se, en la seva opinió, de manera conjunta. Demana la inhabilitació dels tres per exercir “càrrecs públics electius” de qualsevol àmbit, sigui “local o estatal”. I també, perquè exerceixin funcions de govern d’àmbit “autonòmic” o estatal.

MÉS INFORMACIÓ