Selecciona Edició
Connecta’t

Dos veterans i un jutge sobrevingut: així és el tribunal que jutja Mas

Aquest dilluns se celebra el judici a l'expresident de la Generalitat per la consulta del 9-N

Artur Mas i Irene Rigau, a la roda de premsa.
Artur Mas i Irene Rigau, a la roda de premsa.

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l’òrgan competent per jutjar l’expresident de la Generalitat Artur Mas. Durant els dos anys que ha durat la investigació, dos dels seus membres han instruït la causa i dos més han atès els recursos. Per aquest motiu, no poden prendre part en la vista oral. Aquesta circumstància va deixar el TSJC amb només dos magistrats disponibles per celebrar el judici: el president, Jesús Barrientos, i Carlos Ramos. Tots dos estan bregats en qüestions penals. Són de Lleó, encara que han desenvolupat la major part de la seva carrera a Catalunya. Ha calgut buscar, doncs, un tercer jutge per completar la terna. El designat va ser Eduardo Rodríguez, més jove, nascut a Granollers (Barcelona), que no tenia judicis previstos per a la setmana del 6 al 10 de febrer. Aquesta és la breu trajectòria dels jutges que decidiran la sort de Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

Jesús Barrientos. Com a president del TSJC, presidirà també el tribunal que jutja Mas. Per torn, ha estat designat ponent; és a dir, que redactarà la proposta de sentència. Exerceix de jutge des del 1985. Després d’un pas breu per jutjats d’Astorga (Lleó) i San Vicente de la Barquera (Cantàbria), va recalar a Barcelona. Ha estat magistrat penal i del contenciós i, des del 2014, és membre de la sala civil i penal del TSJC. Va guanyar la presidència fa un any i va advertir que l’escenari polític a Catalunya plantejava “serioses dificultats” en la relació amb la Generalitat pel risc d’“una ruptura amb la legalitat constitucional”. Des que va accedir al lloc, no obstant això, ha advocat per evitar la judicialització de política i per trobar solucions al conflicte mitjançant, per exemple, una reforma de la Constitució. Barrientos pertany a l’associació de jutges Francisco de Vitoria, una via intermèdia entre la conservadora i majoritària Associació Professional de la Magistratura i la progressista Jutges per la Democràcia.

Carlos Ramos. Dues de les places de magistrat a la sala civil i penal del TSJC es cobreixen a proposta del Parlament. Ramos va guanyar la seva el 2004 amb els vots del tripartit d’esquerres –PSC, ERC i ICV–, l’abstenció del PP i l’oposició de CiU. Abans de jutge, no obstant això, va exercir com a fiscal durant més de 20 anys. I en particular, va ser fiscal anticorrupció. Algunes de les investigacions de més importància política relacionades amb la delinqüència econòmica dels 90 van ser seves: el cas obert contra l’exconseller d’Economia Jordi Planasdemunt; la causa contra el financer Javier de la Rosa per la descapitalització de Grand Tibidabo, o la investigació pels suborns de l’exjutge Lluís Pascual Estevill. De tarannà progressista, va pertànyer a la Unió Progressista de Fiscals i més tard, ja com a magistrat, a Jutges per la Democràcia.

Eduardo Rodríguez. És el més jove dels tres (37 anys). Va néixer a Granollers i, després de llicenciar-se en dret per la Universitat Pompeu Fabra, va accedir a la judicatura el 2007. Ha dirigit un jutjat d’instrucció (Vic) i un de penal (Manresa) i, el març del 2014, després d’aconseguir la condició de magistrat, va accedir a la sala contenciosa administrativa del TSJC, on ha romàs des de llavors. La seva secció està especialitzada en urbanisme, medi ambient, transports, comunicacions i domini públic. Rodríguez Laplaza compatibilitza les seves funcions de magistrat amb les de professor del Departament d’Organització d’Empreses a la Politècnica (UPC) de Barcelona.