Selecciona Edició
Connecta’t

La concentració sobiranista a favor de Mas indigna els jutges

L'APM i la Francisco de Vitoria consideren les mobilitzacions convocades a les portes del tribunal un intent d'"influir" en els jutges. Juristes catalans qüestionen la legalitat del procés

Madrid / Barcelona

Dues associacions judicials van alertar ahir de la ingerència en la independència judicial que suposa la concentració que han convocat per dilluns les entitats independentistes a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, coincidint amb l'inici del judici a Artur Mas per la consulta del 9-N. L'Associació Professional de la Magistratura, majoritària entre els jutges, va retreure l'intent d'influir en l'activitat del tribunal, mentre que la Francisco de Vitoria va parlar d'"escrache" instigat per l'expresident català. D'altra banda, un grup de juristes va qüestionar la legalitat del procés independentista.

La presentació del manifest de juristes "El Dret, al servei de les llibertats".
La presentació del manifest de juristes "El Dret, al servei de les llibertats".

El 6 de febrer tindrà lloc al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la primera sessió del judici a Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència i prevaricació en el 9-N, la consulta independentista que es va celebrar el 2014 malgrat estar suspesa pel Constitucional. Com ha passat en altres ocasions en les quals alts càrrecs de la Generalitat han estat citats davant d'un tribunal, les entitats independentistes estan convocant per a aquest dia una concentració de suport als acusats. "El 6-F ens jutgen a tots" és el lema de la manifestació convocada a les portes dels jutjats.


La iniciativa causa rebuig en dues de les tres associacions judicials: l'Associació Professional de la Magistratura (APM) i la Francisco de Vitoria, que la consideren un intent d'influir en la feina dels jutges. Jutges per la Democràcia, que reuneix al sector progressista de la carrera, ha acordat no pronunciar-se sobre aquest assumpte, segons va assenyalar ahir el seu portaveu, Ignacio González.

L'APM, de tendència conservadora, denuncia el que considera una "intenció d'ingerència" en la tasca del tribunal. "Es pot donar suport a un acusat. La llibertat d'expressió protegeix que qualsevol persona es pronunciï en defensa d'una altra que està protegida per la presumpció d'innocència. El que no és presentable és que aquest suport tingui una intenció d'ingerència i no diguem d'intimidació", assenyala Celso Rodríguez, portaveu d'aquesta associació.

Rodríguez admet que és difícil concretar la línia que separa el "suport" acceptable de la "pressió" censurable, però creu que la intenció dels convocants té més de la segona. En la mateixa línia s'expressa l'Associació Francisco de Vitoria, que assenyala directament Artur Mas com a instigador de la concentració. "Resulta desencoratjador, innecessari i fins i tot injust que la tasca diària es vegi enfosquida per mobilitzacions fomentades per qui no es resigna a ser un ciutadà més que, com qualsevol, ha de quedar subjecte a l'acció legítima i necessària dels tribunals", assenyala en un comunicat aquesta associació, que vaticina que el dilluns es produirà un "tumult innecessari" a les portes del tribunal, "a manera d'escrache institucional".

Respecte a l'Estat de dret

Un grup de juristes catalans va presentar dijous a Barcelona un manifest en què exigeixen respecte per l'Estat de dret, les resolucions judicials i la llarga tradició jurídica d'aquesta comunitat. És la primera iniciativa rigorosa d'aquest tipus feta pel món acadèmic que qüestiona la legalitat del procés sobiranista català i la possible unilateralitat per resoldre la situació política actual.

Sota el títol El Dret, al servei de les llibertats, els impulsors del manifest asseguren que no depenen de cap partit i que representen sensibilitats jurídiques molt diferents. Entre els primers 30 signants del manifest figuren Eugeni Gay, exvicepresident del Tribunal Constitucional; Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Javier Béjar, expresident de l'Audiència de Barcelona, i Pere Lluís Huguet, expresident del Consell de l'Advocacia Catalana.

També subscriuen el manifest catedràtics de Dret tan reconeguts com Juan Ramón Capella, Pau Salvador Coderch o Santiago Ripol, així com l'exdiputat i exdelegat del Govern de la Generalitat a Madrid Jordi Casas.

"No hi ha autèntica democràcia fora de l'Estat de dret i de l'imperi de la llei", comença dient el manifest, en el qual també s'admet que el marc jurídic pot "evolucionar pacíficament", però sempre dins de les vies previstes. El text expressa la seva preocupació perquè en els últims temps s'han estat emprant a Catalunya "termes i conceptes jurídics sense el mínim rigor exigible".

Els signants del manifest recalquen que "no és mai una opció lícita ni legítima" el menyspreu de les decisions dels tribunals, "ja sigui mitjançant les seves resolucions de caràcter jurisdiccional com a través d'aquelles emanades" del Tribunal Constitucional. "Això suposa, a més, posar en perill el nostre sistema de drets i llibertats nascut amb el pacte constitucional, fruit de l'esforç i el compromís de tots", afegeixen.

Pere Lluís Huguet ha insistit que els signants tenen "diverses sensibilitats ideològiques" i que els uneix el respecte del compliment de la llei i el rigor jurídic. "No anem en contra de res ni en contra de ningú, sinó a favor de l'Estat de dret i de la democràcia", ha dit.