Selecciona Edició
Connecta’t
ANÀLISI

Accelerant cap a unes altres eleccions

Ningú donaria cap credibilitat a una altra consulta “per a convençuts”, com va ser el 9-N

La tardor calenta que es preveia a Catalunya fa tot just unes setmanes va pel camí d’avançar-se a la primavera, que no serà menys tòrrida. El que s’acosta és la celebració –o com a mínim la convocatòria– d’un referèndum sobre la independència seguit d’unes més que probables eleccions. Unes altres. L’anomenat procés sobiranista no dona més de si i els seus impulsors han arribat a la conclusió que és el moment de jugar-ho tot a una carta. D’aquesta manera, si en l’últim moment falla el cartutx del referèndum els independentistes sempre podran utilitzar la mobilització de les seves bases per intentar guanyar unes eleccions.

El primer objectiu de l’independentisme és convèncer que el referèndum se celebrarà, cosa que fins fa molt poques setmanes qüestionaven fins i tot alts càrrecs de l’antiga Convergència. Els dubtes a les files independentistes no són casualitat. I és que per més que ara el president Carles Puigdemont insisteixi en el referèndum com a única possibilitat fa amb prou feines mig any deia que la votació només tindria lloc si era “factible” i “vinculant”. Arribats a aquest punt cal preguntar-se si és factible distribuir urnes, elaborar un cens, reclutar funcionaris i obrir els col·legis electorals i aconseguir el reconeixement internacional amb l’Estat en contra.

La fermesa que ara mostra Puigdemont amb el referèndum és la base de tota l’estratègia. Sap que només convencent l’opinió pública que s’efectuarà aquesta votació pot activar-se una campanya per al no, tan necessària com la del sí, per legitimar la votació. Ningú donaria cap credibilitat a una altra consulta “per a convençuts” com va ser el 9-N. D’aquí la pressió a què sotmeten l’espai polític de Podem i Ada Colau a Catalunya. Per donar credibilitat al referèndum, encara que no s’arribi a celebrar, és vital que aquests sectors es mobilitzin, ni que sigui per oposar-se a la secessió.

Paral·lelament, l’independentisme busca la seva unitat confiant-ho tot a la dinàmica del com pitjor, millor. El vent bufarà al seu favor els propers dies amb el judici contra l’expresident Artur Mas i dues de les seves conselleres, a més del procés paral·lel contra el portaveu del Partit Demòcrata Català, Francesc Homs. Com més inhabilitacions –que ja donen per descomptades– més vots al referèndum, calculen a la Generalitat.

A les seus dels partits sobiranistes els càlculs són diferents i pensen més en les eleccions que en la consulta. Els hereus de Convergència i Esquerra Republicana ja fan comptes per repartir-se els vots. El que encara no han calibrat és com gestionaran després tanta frustració.