_
_
_
_
_

El benefici de CaixaBank puja un 28,6% i supera els 1.000 milions

L'entitat crea una unitat de 130 persones per analitzar les reclamacions que arribin per les clàusules sòl

Lluís Pellicer
La seu de CaixaBank, a Barcelona.
La seu de CaixaBank, a Barcelona.Efe

Sis anys després, el benefici de CaixaBank torna a superar els 1.000 milions d'euros. El banc que presideix Jordi Gual va guanyar l'any passat 1.047 milions d'euros, un 28,6% més que el 2015, segons ha informat en un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), després d'aprovisionar 1.069 milions d'euros. Les dotacions, que són un 57,5% menors a les registrades l'any passat, inclouen una provisió addicional de 110 milions d'euros aprovada pel consell d'administració de l'entitat per cobrir el possible impacte de la devolució de les quantitats satisfetes pels clients arran dels contractes hipotecaris amb clàusules sòl, que s'afegeixen als 515 milions registrats el 2015.

La quantitat aprovisionada, que en total és de 625 milions d'euros, suposa el 50% de l'impacte màxim potencial que estima que poden tenir les reclamacions per les clàusules sòl. El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha recordat durant la presentació dels resultats de l'entitat que el 2015 ja va decidir suprimir "de forma unilateral i voluntària" aquestes clàusules de tots els contractes hipotecaris (uns 180.000) heretats de Banca Cívica i Caixa Girona, ja que, segons Gortázar, La Caixa no incloïa aquestes clàusules en les seves hipoteques. El conseller delegat del banc ha assegurat que l'entitat "retornarà [els diners amb interessos] en totes les situacions en les quals s'hagi produït abusivitat". D'acord amb els càlculs de l'entitat, supervisats per un expert independent, aquestes arriben als 625 milions. "Això no vol dir que retornem els diners en el 50% dels casos. Ho farem en tots els que compleixin els requisits", ha afegit Gortázar, que ha dit que és "impossible saber si la xifra pot ser més alta o més baixa".

Gortázar ha detallat que des de dilluns l'entitat, que ja ha avisat tots els consumidors de la possibilitat de reclamar que els dona el reial decret, està recollint a través de la seva xarxa comercial els formularis que els arriben. Tot seguit, ha afegit, passaran a un "equip específic i centralitzat" de 130 persones, que "revisaran totes i cadascuna de les reclamacions" dels clients. Aquest servei, ha afegit Gortázar, ha de "revisar que les sol·licituds es corresponen amb els criteris que donen lloc a la devolució", especialment, si la clàusula era poc transparent. "Si hi és, retornarem les quantitats amb interessos corresponents d'una manera senzilla i fàcil. Si no, ho direm i ho explicarem", ha afegit.

“Context complex”

El president de CaixaBank, Jordi Gual, ha explicat que l'increment del benefici, del 28,6%, es deu a la "resistència dels ingressos fonamentals" de l'entitat (el marge d'interessos, les comissions i els ingressos per assegurances), que van créixer un 0,2%, a la "contenció de costos" i al "descens de les dotacions". Al seu torn, la rebaixa de les provisions, ha indicat Gual, ha estat possible gràcies a "la gestió activa de la morositat", la "venda d'actius immobiliaris" i la recuperació econòmica d'Espanya, que per a l'any que ve preveuen que s'expandeixi un 2,5%.

Gual ha destacat el "complex context" en què es troba el sector bancari. "A més de les elevades demandes de capital i liquiditat, altres factors pressionen la rendibilitat de la banca", ha afirmat el president de CaixaBank, que ha assenyalat els "baixos tipus d'interès", la "pressió competitiva" i el "feble creixement esperat en els balanços bancaris". Això ha portat l'entitat a revisar el seu pla estratègic per al període 2015-2017, que tenia com un dels objectius principals la millora de la rendibilitat del banc. Gual ha confiat que el 2018 aquesta se situï entre el 9% i el 11%. I per a això, l'entitat intentarà dur a terme "més diversificació d'ingressos", focalitzant-se en activitats amb "marges més amplis"; la contenció de costos, la reducció d'actius improductius, especialment immobiliaris; la digitalització, i la creació de valor al banc portuguès BPI, sobre el qual ha fet una OPA que preveu culminar la setmana que ve.

El resultat de l'entitat abans d'impostos arriba als 1.538 milions d'euros (un 141% més que el 2015), mentre que el marge brut es manté gairebé idèntic (7.827 milions) i el marge d'explotació puja un 15,3%, fins als 3.711 milions. El marge d'interessos, que mesura el negoci purament financer, retrocedeix un 4,5%, fins als 4.157 milions d'euros, mentre que els ingressos per comissions se situen en 2.090 milions, un 1,2% menys. El conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, ha explicat que aquesta baixada es deu sobretot a la decisió del 2015 de suprimir totes les clàusules sòl de tots els contractes hipotecaris. No obstant això, ha destacat que des del segon trimestre del 2016 el marge ha anat millorant, de manera que va créixer un 3,5% l'últim trimestre. Els comptes també inclouen unes despeses extraordinàries de 121 milions d'euros per l'acord laboral al qual van arribar amb la plantilla el passat 29 de juliol.

La ràtio de morositat es va situar en l'últim trimestre en el 6,9% després d'una reducció del saldo de dubtosos de 2.346 milions d'euros. La cartera d'actius adjudicats nets disponibles per a la venda es va situar en 6.256 milions d'euros, la qual cosa suposa una reducció de 1.003 milions.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_