_
_
_
_
_

Cinc de cada deu municipis catalans estan en risc d’extinció

Dels 947 municipis 483 tenen menys de 1.000 habitants

La meitat dels municipis catalans tenen menys de 1.000 habitants, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La majoria d'aquestes gairebé 500 localitats pateixen el continu envelliment del seu cens demogràfic i un relleu generacional mínim o nul, amb escasses o nul·les xifres de natalitat, segons un informe de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Les xifres de despoblació a Catalunya coincideixen amb la mitjana de la resta de l'Estat, on dels 8.125 pobles espanyols 4.955 tenen menys de 1.000 habitants. Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) és el municipi menys poblat de Catalunya amb només 27 habitants. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies avisa sobre la possibilitat que aquests pobles desapareguin i exigeix al Govern espanyol l’aplicació de polítiques urgents per frenar el que qualifica d'"un problema de primer ordre"

Más información
Onze pobles de Catalunya tenen només un aturat
Aquests són els municipis catalans amb més gent de pas

Esterri de Cardós, amb 69 habitants, és el municipi menys habitat de la comarca del Pallars Sobirà (Lleida). Des del 1950, aquesta petita localitat situada en un turó dominat per altes muntanyes, ha vist com més de la meitat dels seus habitants han marxat a localitats més grans, com Sort, amb 2.237 habitants. "La gent se'n va a pobles on hi ha més feina", explica Joel Orteu i Aubach, alcalde del municipi. Amb una mitjana d'edat de 60 anys, l'alcalde explica que la majoria de gent que abandona la localitat són sobretot ancians.

"Es desplacen a localitats amb més gent i que tinguin més serveis", explica Orteu, que resumeix els problemes de la vida quotidiana d'aquest tipus de poblacions amb un simple exemple: "Com que és un poble tan petit hem de compartir la màquina llevaneu amb altres municipis de la zona, i si no passa abans de les 11.00, doncs ens quedem aïllats", diu.

Els nens representen poc més del 10% de la població del municipi d'Esterri de Cardós. "Hi ha sis nens, però han d'anar a l'escola a altres municipis perquè aquí lògicament no en tenim", afegeix. En el cas d'Esterri de Cardós, l'acumulació de terres en poques mans i la industrialització que Espanya va viure a partir dels seixanta van ser els factors determinants per a la seva despoblació. "Abans la gent tenia més animals i les famílies vivien del que els donava l'agricultura de subsistència", explica. "Però el canvi en el sistema agrari ens va matar", afegeix.

Per províncies, Lleida és la que més pateix aquesta problemàtica, en bona part perquè té una demografia muntanyenca. Dels seus 234 municipis, 164 tenen menys de 1.000 habitants. Barcelona és la que menys, amb 93 de 313 localitats. Tarragona, en té 96 de 183 i Girona, 130 de 220.

Un dels punts que es va acordar el passat 17 de gener en la VI Conferència de Presidents Autonòmics va ser la necessitat de frenar la despoblació rural i l'impacte que tot això pot tenir sobre les pensions i la societat del benestar. En conseqüència, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va nomenar la setmana passada Edelmira Barreira Diaz comissionada del Govern espanyol per abordar aquest repte. La nova comissió s'encarregarà a partir d'ara d'elaborar una estratègia nacional davant d'aquest repte demogràfic.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_