Selecciona Edició
Connecta’t

Antoni Vives, un exregidor d’Urbanisme sota sospita

Extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona durant el mandat de Trias, la Fiscalia s'ha querellat contra ell

Antoni Vives, extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.
Antoni Vives, extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.

Durant l'última campanya electoral de CiU a les municipals a Barcelona, el llavors tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, arribava una hora abans dels actes. Amb els seus col·laboradors més estrets i amics personals, els arquitectes Vicente Guallart i Willy Müller, s'encarregava de pintar amb un retolador de guix les il·lustracions en una gran finestra de vidre que va ser l'element troncal de la campanya. Si es parlava de transport, eren dibuixos i missatges electorals relacionats amb el sector; si la cosa anava de veïns o de promoció internacional, també.

Qui va ser l'home fort de l'exalcalde Xavier Trias durant el darrer mandat, detingut aquest dijous en una nova operació vinculada al cas 3%, és un home polifacètic. Economista de formació –va ser directiu a Nissan–, també és autor de premiades novel·les de ficció, articulista i director de la Fundació Trias Fargas –l'antiga fundació de CDC, que va rebre pagaments del Palau de la Música– i es va dedicar professionalment a la política durant 15 anys a la Generalitat i a l'Ajuntament, on va ser l'artífex de fusionar les sis empreses públiques de l'àmbit urbanístic sota el paraigua de Bimsa (Barcelona d'Infraestructures Municipals).

El seu pas pel Consistori barceloní ha resultat controvertit: ha estat al centre de la diana en investigacions sobre l'agència Barcelona Regional (BR) –el fiscal Anticorrupció s'ha querellat contra ell per contractar irregularment dos càrrecs del PDECat–, per factures sense justificar a l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) investigades per l'alcaldessa Ada Colau, o pel seu paper en les polèmiques obres de la marina de luxe del Port Vell. Vives sempre ha negat qualsevol irregularitat i assegura que se sent perseguit per l'actual govern municipal.

De jove, Vives va militar al MDT, un moviment de l'independentisme d'esquerres, i a Acció Catalana, un partit que va fundar Max Cahner, que va ser conseller de Cultura de la Generalitat. Des del 1999 és militant de CDC (ara PDECat), partit en el qual va ocupar la Secretaria de Planificació Econòmica. El 2000 es va incorporar a l'equip del llavors conseller d'Economia, Artur Mas, i un any després va ser nomenat secretari de Govern fins al final de legislatura, el 2003.

A l'Ajuntament de Barcelona va ser regidor durant dos mandats: 2007-2011, a l'oposició, i 2011-2015, a l'equip de Trias, en què va portar la macrocartera d'Hàbitat Urbà, que englobava urbanisme. Va ser seva l'obsessió per convertir la capital catalana en una smart city, i seves també les decisions de remodelar la Diagonal, el passeig de Gràcia o el Paral·lel, o l'inici de les obres del túnel de Glòries per soterrar la Gran Via, l'obra principal que hi ha actualment en marxa a la ciutat, que va arrencar tot just dos mesos abans de les eleccions municipals.

Vives, en equip amb els arquitectes Willy Müller i Vicente Guallart, inseparables professionalment des de fa anys –van crear l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i van estar estretament vinculats a l'agència Barcelona Regional–, va ser l'artífex del model Barcelona del govern municipal de CiU. Va voler rentar la cara a la façana marítima des del Morrot –projecte que no va arribar a arrencar– fins al Port Vell, reconvertit a les seves mans en una marina de luxe tot i l'oposició i el malestar dels veïns de la Barceloneta. En el finançament d'aquesta operació urbanística l'Oficina Antifrau va observar indicis de blanqueig de capitals.

Hi ha qui afirma que Vives estava cridat a preparar-se durant el mandat actual per succeir Trias com a candidat del partit en les eleccions del 2019, però va renunciar a l'acta de regidor el setembre del 2015. Abans de l'estiu, la llavors flamant alcaldessa Ada Colau havia rellevat la direcció de Barcelona Regional i havia obert un expedient informatiu per investigar el funcionament i les contractacions de l'organisme. Les dues decisions van tenir a veure amb les diligències obertes per la Fiscalia de Catalunya per aclarir l'adjudicació de dos contractes per part de BR. Barcelona Regional –en la qual participen nou accionistes públics, entre els quals figuren l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana, la Fira, el Port i la Zona Franca– s'encarrega d'estudiar el planejament estratègic, l'urbanisme i les infraestructures de l'àrea de Barcelona.

Durant el mandat passat, BR va organitzar una exposició al port que va costar 518.000 euros, 168.000 més dels que inicialment havia previst l'Agència de Desenvolupament Urbà (350.000). La mostra Ciutat Port: la Barcelona productiva es va instal·lar en quatre hangars del port del 16 de març al 12 d'abril. Exactament va estar oberta 28 dies: va costar 18.500 euros diaris.

Vives va fer una compareixença pública el passat 26 d'octubre on es defensava de totes les acusacions li feia l'actual equip de govern de l'Ajuntament. El convergent es va presentar a la roda de premsa sol i sense el suport de cap dels seus companys de partit. “No hi ha hagut malversació a Barcelona Regional, ni a l'Institut Municipal d'Informàtica, ni hi ha hagut irregularitats a Glòries. Ho nego amb tota rotunditat”, es va defensar. Vives va acusar el govern de Colau d'estar “entrant en una espiral perillosíssima, per a mi dolorosíssima, de calúmnies sobre la meva feina… és una infàmia i penso anar fins al final en el restabliment de la meva honorabilitat”, va amenaçar llavors.

MÉS INFORMACIÓ