Selecciona Edició
Connecta’t

Un manifest de juristes catalans exigeix respecte a l’Estat de dret

"En la construcció europea no hi tenen cabuda posicions unilaterals ni maximalistes", diuen els impulsors

Eloy Moreno i Pere Lluís Huguet, durant la presentació del manifest.
Eloy Moreno i Pere Lluís Huguet, durant la presentació del manifest.

Un grup de juristes catalans ha presentat aquest dijous a Barcelona un manifest en què exigeixen respecte per l'Estat de dret, les resolucions judicials i la llarga tradició jurídica d'aquesta comunitat. És la primera iniciativa rigorosa d'aquest tipus feta pel món acadèmic que qüestiona la legalitat del procés sobiranista català i la possible unilateralitat per resoldre la situació política actual.

Sota el títol El Dret, al servei de les llibertats, els impulsors del manifest asseguren que no depenen de cap partit i que representen sensibilitats jurídiques molt diferents. Entre els primers 30 signants del manifest figuren Eugeni Gay, exvicepresident del Tribunal Constitucional; Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Javier Béjar, expresident de l'Audiència de Barcelona, i Pere Lluís Huguet, expresident del Consell de l'Advocacia Catalana.

També subscriuen el manifest catedràtics de Dret tan prestigiosos com Juan Ramón Capella, Pau Salvador Coderch o Santiago Ripol, així com l'exdiputat i exdelegat del Govern de la Generalitat a Madrid Jordi Casas.

"No hi ha autèntica democràcia fora de l'Estat de dret i de l'imperi de la llei", comença dient el manifest, en el qual també s'admet que el marc jurídic pot "evolucionar pacíficament", però sempre dins de les vies previstes. El text expressa la seva preocupació perquè en els últims temps s'han estat emprant a Catalunya "termes i conceptes jurídics sense el mínim rigor exigible".

Els signants del manifest recalquen que "no és mai una opció lícita ni legítima" el menyspreu de les decisions dels tribunals, "ja sigui mitjançant les seves resolucions de caràcter jurisdiccional com a través d'aquelles emanades" del Tribunal Constitucional. "Això suposa, a més, posar en perill el nostre sistema de drets i llibertats nascut amb el pacte constitucional, fruit de l'esforç i el compromís de tots", afegeixen.

Pere Lluís Huguet ha insistit que els signants tenen "diverses sensibilitats ideològiques" i que els uneix el respecte del compliment de la llei i el rigor jurídic. "No anem en contra de res ni en contra de ningú, sinó a favor de l'Estat de dret i de la democràcia", ha dit.

El redactat recorda també el marc jurídic de la Unió Europea, del qual és impossible sostreure's. "En el marc de la construcció europea no hi tenen cabuda posicions unilaterals ni maximalistes; ni tampoc hi té cabuda postular o intentar legitimar la transgressió del marc jurídic vigent", afegeixen.

Per tot això, el text conclou amb un prec als representants de les institucions: que el debat polític "recuperi el rigor jurídic perdut" i que es desenvolupi "en el marc del respecte necessari a les lleis i a les decisions dels tribunals encarregats de fer-les complir, garants de la nostra convivència pacífica i dels drets i les llibertats de tots".