Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Postveritats i exageracions de l’independentisme

El circuit de petites conferències té pocs filtres per als gurus de la desconnexió

Vidal va afirmar que el Govern té "il·legalment" dades fiscals dels catalans.
Vidal va afirmar que el Govern té "il·legalment" dades fiscals dels catalans. EFE

L'exsenador d'ERC Santiago Vidal va explicar en quatre conferències de finals del 2016 presumptes preparatius que feia la Generalitat per a la independència. EL PAÍS va revelar algunes de les seves sorprenents declaracions: el Govern ja tenia les dades fiscals dels ciutadans "i no diré com s'han aconseguit perquè les hem aconseguit d'una manera absolutament il·legal", es tenien llistes de jutges fidels i oposats al procés, i la promesa d'un salari mínim de 1.000 euros per a tots. La Generalitat va negar les frases de Vidal i va dir que eren només "opinions".


El context de les afirmacions de Santiago Vidal —xerrades a diferents ciutats catalanes— ha estat un canal comú de conformació de l'opinió pública en els últims anys. Líders d'opinió han utilitzat aquests fòrums per difondre a vegades exageracions o mitges veritats. Les opinions són allà més lliures perquè les paraules queden en una sala petita. Però YouTube ha fet que la sensació d'intimitat desaparegui. Una vegada el vídeo es penja al web, les conferències tenen més audiència.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) és l'associació més destacada a l'hora de muntar xerrades: té 584 seus locals que organitzen trobades freqüents amb l'objectiu d'animar els afiliats. Òmnium, o els mateixos partits polítics, també en són organitzadors habituals.

En el cas de l'ANC, les territorials són sobiranes. No hi ha cap filtre que els impedeixi portar conferenciants. Segons fonts de l'associació, només hi ha hagut una petició de veto des de la central. Va ser precisament amb Santiago Vidal i recomanaven que no el convidessin a més actes des de fa uns mesos. Fins al cas de Vidal, des de l'ANC, tot el que feien per filtrar era enviar una carta dient que un conferenciant estava més disposat o estava cremat i que el deixessin descansar. Cada seu fa el que vol.

Aquesta llibertat provoca declaracions sorprenents, fins i tot noticiables. El 7 d'octubre del 2016, a Bellaterra, el director del digital Vilaweb, Vicent Partal, va fer una xerrada per a l'ANC local. Allà va dir que "la major part de la vida quotidiana dels catalans ja la controla la Generalitat i només es necessita un plus, un percentatge petit" per a la independència. L'opinió de Partal seria menys valuosa si no fos perquè, segons va dir, li han ensenyat "coses que no serien tan confidencials com més aviat discretes". I que li van confirmar que "tot estarà preparat [per a la independència] al juny" i a més "no farà falta que ningú faci res". Cap català haurà de fer "res insòlit" perquè serà "molt normal, molt tranquil", va dir Partal.

Després d'aquestes frases, una assistent va preguntar a Partal si realment era així, si realment podia mirar-se amb una amiga i sospirar. Partal va contestar que sí i va passar a explicar detalls d'assumptes en elaboració: l'Institut Cartogràfic està delimitant la frontera amb Espanya, s'ha nomenat ja un encarregat per a un Laboratori de Proves Animals perquè un organisme així és necessari per entrar a la Unió Europea. "Això és un gran puzle en el qual has d'anar movent totes les peces perquè encaixin el dia que toqui sense que l'Estat tingui tot el dibuix", va afegir. Ningú s'assabentarà de res fins que arribi el dia exacte, segons Partal: "Ens la jugarem en dos dies. Si declarem la independència i, l'endemà, Espanya segueix manant, haurem fet el ridícul". Per evitar-ho, "quan toqui, tots els regidors, policies, directors d'empreses públiques rebran un protocol que els dirà què hauran de fer aquell matí". La nit de la independència hi haurà milers de persones llegint el dossier que els canviarà la vida.

Miquel Sellarès, fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i antic director general de Seguretat Ciutadana, en una conferència al barri de Gràcia (Barcelona) el 25 d'octubre del 2016, era menys optimista sobre el procés de la independència: "Ens enfrontem a un Estat. Arribarà un moment en què [la desobediència civil] serà normal. I si són tan rucs, que els fiquin a la presó. Ens volen portar a la presó? Que ens hi portin, 500 persones a la presó!", celebrava. A Sellarès el preocupen els tentacles de l'Estat: "Des de Fort Apache [la delegació del Govern central a Catalunya] ordenen el que els dona la gana als Mossos", va dir. O donava per fet que "l'Estat infiltra gent d'extrema dreta dins dels Mossos".

Sellarès creia també que l'establishment espanyol sempre s'oposaria a la independència: "A Madrid s'ha fet ara un informe genial que espero que els de Podem publiquin", va dir. "És una base de dades amb tots els noms i cognoms del franquisme, i després de Ciutadans i del PP: són els mateixos", va afegir.

En el circuit de petites xerrades, es donen de vegades opinions difícils de trobar en altres fòrums. Mireia Mata, nova directora general d'Igualtat de la Generalitat, va dir en un acte a Cabrils l'octubre del 2016 que la seva infància i joventut a la Catalunya espanyola havia estat terrorífica: "Hem crescut tutelats, dirigits, envoltats i reprimits per un sistema estatal sota un imperi colonial, després real, i ara autonòmic, basat en la repressió i en la desigualtat i a molts els han aconseguit dominar la ment de manera que sembli natural la repressió, la injustícia com un mal diví". El problema era, segons Mata, també cultural: "Vivim en un Estat amb la cultura espanyola dels murris, la literatura espanyola és l'única que ha creat la bestiola, la que fastigueja, el Lazarillo de Tormes".

MÉS INFORMACIÓ