_
_
_
_
_

La CUP vota amb l’oposició centenars d’esmenes als comptes

Junts pel Sí minimitza el gest dels anticapitalistes perquè no afecta la despesa

Anna Gabriel, de la CUP, al Parlament.
Anna Gabriel, de la CUP, al Parlament.Massimiliano Minocri (EL PAÍS)

La CUP ha volgut expressar avui de forma contundent el seu profund desgrat amb el projecte de llei Pressupostos i ha votat a favor de centenars d’esmenes tant seves com de l’oposició. Els anticapitalistes van acordar dissabte en el seu consell polític votar a favor dels comptes però han volgut escenificar de forma eloqüent la seva oposició a un pla que només aproven perquè estava condicionat a la celebració del referèndum. Junts pel Sí s’ha apressat a aclarir que la incidència en el projecte és mínima perquè l’articulat obliga a ordenar la despesa i d’on procedeixen els ingressos. Per això, Roger Torrent, portaveu adjunt del grup majoritari de la Cambra, ha considerat que l’estratègia de la CUP és paper mullat. Amb tot, la Comissió d’Economia del Parlament ha donat llum verda al pacte pressupostari entre els dos grups independentistes a l’espera de ser elevat al Ple.

Más información
La CUP anteposa el referèndum a la fiscalitat i aprovarà els Pressupostos

L’impacte de la decisió dels anticapitalistes ha sorprès enormement la resta de grups de l’oposició. En total, s’havien presentat 2226 esmenes a l’articulat del projecte de les quals el PSC n’ha signat 1208. La socialista Alicia Romero ha xifrat en 786 les esmenes que ha perdut Junts pel Sí i ha calculat en 802 les que ha aconseguit aprovar l’oposició amb el beneplàcit –sigui amb el vot a favor o l’abstenció– de la CUP. El popular Santi Rodríguez ha elevat la xifra de les esmenes perdudes pel grup que sustenta l’Executiu en 1262. Els diputats han acabat de votar ara les esmenes a la Llei d’Acompanyament, que és la que recull les taxes i els nous impostos.

S'han introduït molts canvis en l'articulat però molts  són un brindis al sol", diu Roger Torrent, de Junts pel Sí

Torrent ha admès que s’havien introduït “molts” canvis en l’articulat, però ha insistit que es tractava en la majoria dels casos de “paper mullat” sense efectivitat pràctica perquè no s’han acceptat esmenes que alteressin partides de despeses. Un exemple és la presentada pel PSC que insta l’Executiu, “dins de les seves possibilitats pressupostàries per al 2017, ha de garantir les beques menjador com a dret subjectiu perquè aquells nens les famílies dels quals no poden fer front al pagament del menjador escolar la tinguin garantida cobrint el 100 % del seu cost en els casos que sigui necessari”. Per contra, el projecte recull la despesa 45 milions per la Renda Garantida de Ciutadania i 140 milions per contractar professors.

Aquesta despesa es realitzarà gràcies a la desena extra de dèficit concedida a les autonomies aquest any (del 0,5 al 0,6 %), equivalent a més de 200 milions d’euros, que s’ha fet servir per finançar aquests acords amb la CUP. Torrent ha recordat que el Fons de Liquiditat Autonòmic, al qual està acollida la Generalitat des del 2012, finança el dèficit autoritzat per l’Estat.

Romero i Joan Coscubiela, portaveu ecosocialista, han denunciat que el Govern fia a l’endeutament el compliment dels nou fons interdepartamentals pactats amb la CUP, entre ells el relacionat amb la Renda Garantida de Ciutadania. Una esmena pactada per Junts pel Sí i la CUP vincula la creació d’aquests fons “als ingressos procedents de les operacions d’endeutament que se subscriguin d’acord amb la normativa estatal que reguli els mecanismes addicionals de finançament”. Per Romero, aquesta esmena és la prova que l’acord entre Junts pel Sí i la CUP és “paper mullat”, mentre que Coscubiela ha assegurat que l’acord està supeditat a l’emissió de deute, cosa que “depèn del ministre [Cristóbal] Montoro”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_