Selecciona Edició
Connecta’t

L’FMI demana a Espanya que controli més la recerca d’ocupació per donar la prestació

La institució recomana en un informe que s’imposi més disciplina pressupostària a les comunitats autònomes

Informe del FMI sobre España
La directora gerent de L'FMI, Christine Lagarde. AFP

El Fons Monetari Internacional demana en el seu últim informe sobre Espanya que s’imposi més control als beneficiaris d’ajudes per desocupació. En la seva anàlisi realitzada amb motiu de la revisió anual de l’economia espanyola, la institució situada a Washington insta el Govern a no desfer la reforma laboral del 2012 i recomana reforçar els vincles entre la prestació de subsidis i les polítiques d’ocupació: “Per exemple, reforçant estrictament l’exigència d’una verificació de la recerca activa d’ocupació i la participació en programes d’activació per rebre un subsidi d’atur”.

En aquest mateix sentit, el Fons parla d’“alinear els incentius” de les comunitats i de l’Administració central. És a dir, les comunitats són les encarregades de controlar els aturats, però no tenen cap incentiu per vigilar-los perquè no es gasta els seus diners. En canvi, l’Administració central posa els fons, però no pot supervisar els aturats. I aquesta separació impedeix el funcionament correcte del sistema.

En l’àmbit laboral, el Fons anima a continuar amb les reformes per aturar el greu problema de desocupació. En concret, a fi d’acabar amb la dualitat del mercat de treball entre fixos i temporals, reclama una altra vegada fer més atractiva la contractació indefinida, reduint les diferències de costos amb els temporals. Per a això, suggereix l’aplicació del contracte únic amb indemnització creixent o la introducció de la motxilla austríaca, que permet emportar-se les indemnitzacions d’una ocupació a una altra.

Dins del seu ampli receptari, critica, a més, que la negociació col·lectiva no s’hagi estès més en l’àmbit de l’empresa; recomana aclarir els requisits formals per als acomiadaments col·lectius; demana personalitzar més les polítiques d’ocupació per ajustar-les als més necessitats i concentrar les ajudes a la contractació només en aquests col·lectius; aposta per més col·laboració amb les empreses privades per recol·locar aturats; i exigeix reduir l’abandó escolar i “fer més efectiu l’ús de la garantia juvenil”, una iniciativa que compta amb fons europeus i que, en principi, promet una experiència laboral o formativa a tots els joves que s’hi apuntin.

Més rigor amb les comunitats

L’FMI posa també el focus en la imperiosa necessitat d’abaixar el dèficit públic. Encara que reconeix que l’objectiu exigit per 2017 és al factible, censura que el Govern no tingui una estratègia per reconduir els comptes públics a mitjà i llarg termini. Si no s’ho prenen de debò, el Fons sosté que, per exemple, bastarien dos anys de recessió perquè el deute sobre el PIB superés el 110% del PIB. De nou, atès que dos terços de l’ajust s’han aconseguit amb retallades, el Fons defensa que s’abaixi el dèficit aconseguint més ingressos. I creu que la millor forma de fer-ho és apujant els tipus reduïts de l’IVA i els impostos mediambientals. A Espanya, només el 60% de la cistella de la compra paga IVA comparat amb el 70% a França i el 80% a Alemanya, subratlla el document.

A l’hora de valorar les finances públiques espanyoles, el Fons critica amb especial èmfasi les comunitats autònomes, que al seu judici no han demostrat capacitat de compliment i demana, per tant, un major control de les seves finances. Considera que s’hauria d’eliminar el Fons de Liquiditat Autonòmica perquè suprimeix la disciplina de mercat, i proposa que, per un temps, pugui haver-hi objectius de dèficit diferents per regions per facilitar el procés d’ajust pressupostari.

“Sense reformes valentes el sistema de finançament regional continuarà sent un risc per al compliment dels objectius de dèficit”, assegura l’organisme internacional en el seu estudi. En la seva opinió, els períodes electorals han posat de manifest que la llei d’estabilitat pressupostària no controla bé les comunitats. “El compliment de les regles ha estat fins ara feble i desigual amb una imposició de la llei limitada”, rebla.

Per això, el Fons estableix dues vies per apuntalar el sistema. D’una banda, enrobustir el marc disciplinari augmentant la fiscalització i la condicionalitat per a les regions que no compleixin. La idea consisteix a emprendre accions preventives, i que aquestes vagin escalant cap a mecanismes coercitius i correctius segons es desviïn les comunitats dels objectius compromesos.

Per una altra, el Fons afirma que el compliment de l’austeritat en les autonomies seguirà sent un desafiament mentre no es reformi el sistema de finançament i millori la seva capacitat i els incentius per a la disciplina fiscal.

Respecte a la despesa del conjunt de les administracions, en lloc de retallades generalitzades com les fetes fins ara, l’FMI aconsella al Govern que abordi un estudi de la despesa, suprimint ineficiències o “mandats infundats de despesa en l’àmbit regional”. Davant les constriccions pressupostàries, el Fons urgeix, sobretot, que es facin revisions de la despesa en sanitat, en educació i en la compra de subministraments, en particular dels productes farmacèutics la partida dels quals ha anat a l’alça. Finalment, veu recomanable la introducció de copagaments per als serveis de salut amb exempcions pels més vulnerables.

MÉS INFORMACIÓ