Selecciona Edició
Connecta’t

El ‘cas Vidal’ i el judici a Mas acceleren el pla de ruptura del sobiranisme

El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, reconeix la creació d'una base de dades fiscals

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, saluda una agent dels Mossos d'Esquadra.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, saluda una agent dels Mossos d'Esquadra.

La polèmica per les declaracions de l’exsenador i exjutge Santi Vidal, en les quals revelava que la Generalitat estava cometent il·legalitats, i el judici a Artur Mas per la consulta del 9-N que s’inicia el dia 6 estan accelerant el calendari de ruptura del sobiranisme, previst per al setembre. El vicepresident Oriol Junqueras va admetre ahir que està preparant una base de dades fiscals amb altres informacions en el marc de la legalitat i va deixar la porta oberta al fet que s’avanci el referèndum sobre la independència si la justícia inhabilita la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Els tres partits sobiranistes que hi ha al Parlament (PDECat, Esquerra i la CUP) estan units per l’aspiració d’aconseguir la secessió, però els separen els temps i el calendari per aconseguir-la. L’anunci de la CUP que facilitarà l’aprovació dels Pressupostos ha estat un bàlsam que garanteix la continuïtat de la legislatura, però que no buida l’incert pla de ruptura ni l’estratègia a seguir.

La investigació que ha obert la fiscalia per esclarir la veracitat de les declaracions que va realitzar l’exjutge Santi Vidal en les seves conferències per Catalunya és un nou front que no esperava el sobiranisme. A això cal sumar-hi el judici que s’inicia dilluns que ve al Tribunal Superior de Catalunya per la consulta del 9-N.

L’expresident de la Generalitat dona per fet que serà inhabilitat juntament amb les conselleres del seu Govern Joana Ortega i Irene Rigau i des de fa setmanes diversos sectors de l’independentisme reclamen “una resposta clara” si es confirma aquesta previsió.

En les properes setmanes també és més que probable que hi hagi judici oral contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per desobeir el Tribunal Constitucional i permetre que es votessin a la Cambra les conclusions de la comissió del procés constituent. El seu possible judici i inhabilitació abans de l’estiu tampoc sembla un disbarat i en aquest escenari el mateix Oriol Junqueras es va mostrar ahir molt clar a RAC1. “Si volen inhabilitar-la [a Forcadell] alguna resposta haurem de donar, perquè és una cosa que no s’entén a cap país democràtic”, va dir el líder d’ERC.

En aquest escenari, es podria avançar la convocatòria del referèndum que Carles Puigdemont va prometre per a finals de setembre a molt estirar, encara que les forces independentistes discrepen de si ha de ser així. La CUP va assenyalar ahir que la “tensió” provocada per aquests casos judicials pot arribar a ser insuportable i justificaria l’avançament perquè Catalunya no es pot “permetre el luxe” que vagin jutjant “institucions”, segons Quim Arrufat, portaveu de la formació anticapitalista.

El portaveu d’Esquerra, Sergi Sabrià, va explicar en acabar la reunió setmanal de la direcció del partit que “res ha canviat”, encara que a continuació va precisar que “es poden donar les circumstàncies que facin inviable mantenir la data” del referèndum. Per això va assegurar que la intenció de la Generalitat és “tenir-ho tot a punt al més aviat possible pel que pugui succeir i poder-lo convocar”.

Per contra, el Partit Demòcrata (PDECat) es va negar a entrar en el debat i va assegurar que la convocatòria del referèndum és una decisió que correspon al Govern català. L’antiga Convergència, en ple procés de refundació és la força menys interessada a avançar la consulta, a l’espera d’acabar d’articular el seu discurs ideològic.

Base de dades fiscals

Mentrestant, Oriol Junqueras va desmentir ahir les declaracions de l’exjutge Santi Vidal. El líder d’ERC va admetre ahir que la Generalitat prepara les seves pròpies bases de dades fiscals a partir de la informació que disposa i d’altres que ha aconseguit, però va precisar que aquesta actuació s’ajusta a la legalitat. El vicepresident va assegurar que l’objectiu és assumir la gestió d’“els impostos massius”, en referència a l’IRPF o l’IVA. La Llei de protecció de dades prohibeix l’ús de dades per a finalitats diferents de les estipulades sense autorització dels ciutadans. Un portaveu del Departament d’Economia i Hisenda va reiterar que totes les dades fiscals que té l’Agència Tributària de Catalunya s’han obtingut a través del Ministeri d’Hisenda i d’acord als tributs propis i cedits que recapta l’organisme.

MÉS INFORMACIÓ