Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat nega que la pujada de taxes hagi augmentat l’abandonament

Un informe encarregat pel Consell Interuniversitari de Catalunya constata que la tarifació per renda no va tenir impacte en l’accés a la universitat

Estudiants esperen a entrar a la selectivitat en la Facultat d'Historia de Barcelona.
Estudiants esperen a entrar a la selectivitat en la Facultat d'Historia de Barcelona.

Que les taxes universitàries pugessin un 67% el 2012 i es mantinguin, des d’aleshores, congelades, no ha augmentat l’abandonament ni tampoc ha dificultat l’accés a la universitat. Així ho constata un estudi fet pel catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) José García Montalvo, a petició de Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) —format per la Generalitat i les universitats catalanes. “El sistema de tarifació dels preus de la universitat en funció de la renda i les beques Equitat, en funcionament a Catalunya a partir del 2012, no ha tingut efectes col·laterals negatius sobre l’accés a la universitat ni sobre les taxes d’abandonament dels estudiants”, conclou l’estudi.

Segons l’últim informe de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU), Catalunya té els preus més alts de l’Estat. Estudiar una carrera de ciències de la salut en una universitat catalana és tres vegades més car que fer-ho en una d’andalusa. “No només hi ha divergències en això, sinó en altres moltes coses, com els impostos. Lligar estrictament preus públics als costos argumentant que totes les universitats ofereixen el mateix servei és una visió simplista”, ha argumentat García Montalvo. El catedràtic afirma que la qualitat de les universitats catalanes és “millor” que la d’altres comunitats autònomes, no en va, apunta, cap altre territori pot presumir de tenir cinc de les seves universitats entre les 500 millors del món.

García Montalvo al·lega que “no sempre és la millor solució” els preus públics zero per a les universitats. “Depèn de la suficiència del sistema impositiu i de la seva capacitat distributiva”, ha matisat. El 2012, un Reial Decret vincula el preu de la matrícula al cost dels estudis i ordena que l’import que paguin els estudiants sigui entre el 15% i el 25% de la matrícula. La Generalitat estima que l’aportació dels estudiants es troba entre el 15% del cost en el curs 2011-2012 i decideix incrementar-lo fins al 25% als estudiants amb més rendes, és a dir, un increment de les taxes de fins al 67%. La idea de la Generalitat és que, amb l’increment d’ingressos derivats de l’augment de preus a les rendes altes s’articula el sistema de beques Equitat, que cobreixen els estudiants que no entren dins dels criteris per accedir a una beca estatal del Ministeri d’Educació. “Per tant, els estudiants paguen entre el 25% i el 0% (els becats), de mitjana el 20%”, apuntava el secretari d’Universitats, Arcadi Navarro, fa uns mesos al Parlament. Segons García Montalvo, en una família de quatre membres, només paga el 100% de la matrícula aquella la renda familiar neta de la qual és superior a 48.349 euros.

El catedràtic apunta que la política de preus públics no ha afectat l’abandonament ni l’accés perquè “només les famílies dels grups socioeconòmics amb més nivell de renda paguen la matrícula completa sense cap tipus d’exempció i les noves beques Equitat han estat capaces de revertir els efectes més nocius del canvi en les condicions de concessió de les beques” del Ministeri. “La variació del preu públic de matrícula no està correlacionada amb l’evolució de la matriculació de nous estudiants i està molt correlacionada amb la variació del nombre de joves en edat habitual d’anar a la universitat (18-24 anys)”, apunta García Montalvo. I també afegeix: “No sembla que la pujada de taxes els últims anys hagi afectat l’accés pel tipus d’escola d’on provenien. De fet, s’observa un augment de l’origen públic i una disminució de la concertada”.