Selecciona Edició
Connecta’t

Trump s’enroca en el veto migratori malgrat el revés judicial i l’estupor global

Les protestes s'estenen per diverses ciutats dels Estats Units per segon dia consecutiu

Donald Trump
Manifestació a Boston contra el decret migratori de Trump. AFP

Donald Trump es va enrocar aquest diumenge en el seu polèmic veto migratori, enmig de l'estupor global i malgrat el revés judicial que paralitza les deportacions, impassible davant la segona gran protesta multitudinària en els seus tot just vuit dies com a president dels Estats Units. El decret ha estat la seva primera gran mesura amb resultats tangibles i també la primera que s'ha topat amb la justícia. Tot i així, Trump ha defensat la iniciativa i el seu cap de gabinet no ha descartat “portar-la encara més lluny”.

En la convenció republicana del juliol a Cleveland (Ohio), que va coronar Trump com a candidat presidencial, una musulmana trumpista, Sabah Ahmed, explicava a aquest diari que no temia “allò que havia dit” sobre prohibir l'entrada de musulmans com a mesura antiterrorista. “És que no ho podrà fer, és anticonstitucional”, deia. En altres paraules, el sistema frenaria els excessos del seu polític.

Cinc mesos després, el decret migratori de Trump està a l'altura de les seves promeses electorals més febrils, d'allò que semblaven excessos verbals d'un home ja de per si excessiu, showman i empresari convertit en polític, ara president.

En certa manera, Sabah tenia raó, el sistema ha frenat l'ordre executiva de Trump, però només en part. Dissabte a la nit una jutgessa federal de Nova York va bloquejar la deportació d'unes 200 persones que es calculava que havien quedat retingudes als aeroports nord-americans aquell mateix dia, quan es disposaven a entrar al país amb el seu visat en regla.

Aquesta primera derrota del republicà és molt parcial: el veto segueix vigent per a aquells que no estaven volant cap als Estats Units dissabte passat. I el Departament de Seguretat Interior ja va advertir diumenge que seguiria amb el veto, fins i tot respectant la resolució judicial sobre les deportacions.

Al llarg del cap de setmana, jutges de tres Estats més (Massachusetts, Virginia i Washington) van emetre ordres en el mateix sentit i 15 fiscals van prometre que batallarien. La primera resolució es va conèixer en una jornada infausta, mentre algunes aerolínies ja començaven a negar l'embarcament a ciutadans musulmans, els manifestants s'aplegaven a les terminals de grans aeroports i regnava la confusió. Bàsicament, milers de ciutadans a tot el món no sabien si podrien entrar o no als Estats Units.

D’origen alemany

Trump, net d'un immigrant alemany encara que durant dècades la família va fer creure que els seus orígens eren suecs, es va criar a la zona més multiètnica de Nova York, el barri de Queens. Durant la seva campanya, ha agitat el nacionalisme blanc. Aquest diumenge, malgrat la batalla judicial, es va reafirmar: “El nostre país necessita ara fronteres fortes i controls extrems. Mireu el que està passant per tot Europa i al món. Un caos horrible!”, va dir. “Gran quantitat de cristians han estat executats a l'Orient Mitjà. No podem permetre que aquest horror continuï!”, va afegir. Trump inclou l'excepció amb els cristians en el seu veto, al·ludint a la persecució.

Hi ha hagut crítiques del seu propi partit. Els republicans John McCain i Lindsey Graham han advertit que temien que, fet i fet, el decret ajudi a reclutar terroristes per l'Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès) i sigui “una ferida autoinfligida en la lluita contra el terrorisme”.

Mentrestant, les concentracions se succeïen al país. La metxa de les protestes s'havia encès dissabte a l'aeroport JFK de Nova York, on es va detenir els dos primers iraquians, i es va estendre als de Chicago, San Francisco i Dallas. Sabah Ahmed, la musulmana trumpista, no deixava de publicar al seu compte de Twitter notícies de senadors republicans i líders internacionals que criticaven el veto.

De moment, la suspensió de les expulsions es mantindrà fins al 21 de febrer, d'acord amb l'ordre de la jutgessa Ann Donnelly. Una entitat de defensa dels drets civils, l'American Civil Liberties Union (ACLU), va presentar la denúncia en nom de Hamid Khalid Darwish i de Haider Samir, els dos iraquians detinguts al JFK de Nova York, però com a magistrada federal la seva decisió afecta tot el país.

El decret intenta esquivar el problema de la inconstitucionalitat assenyalant com a objectius països que consideren “especialment preocupants”: l'Iran, l'Iraq, Líbia, Somàlia, el Sudan, Síria i el Iemen. Però el cap de gabinet de Trump, Reince Priebus, va advertir que no descarten “portar encara més lluny” la mesura i que la llista s'ampliï “en el moment corresponent”. Després va aclarir que el veto no afecta els qui ja tenen un permís de residència legal als EUA, l'anomenada green card, tot i que sí que va dir que aquests es veurien sotmesos a “més control”.

El xoc d'aquesta política en la societat nord-americana, feta d'immigrants, es palpava al JFK. A les plaques dels agents que formaven els cordons policials, els cognoms àrabs, hispans o italians eren majoria. “Nova York és pura diversitat. Donald Trump pot ser de Nova York, però no és un novaiorquès perquè aquí acollim tothom”, deia Pamela Margolin, una advocada jueva de 47 anys. “Amb la prohibició d'ara, els meus avantpassats no haurien sobreviscut”, va dir.

MÉS INFORMACIÓ