Selecciona Edició
Connecta’t

El ‘cas Vidal’ obre una altra via per investigar el procés independentista

Les irregularitats que va explicar l'exjutge se sumen al judici contra polítics catalans com Artur Mas

Santiago Vidal, exsenador d'ERC.
Santiago Vidal, exsenador d'ERC.

Les declaracions de l'exjutge Santiago Vidal han obert una via perquè la Fiscalia explori les interioritats del procés independentista. L'abast de la investigació oberta encara està s'ha de determinar i fonts judicials consultades demanen prudència. Però les manifestacions sobre suposades il·legalitats del Govern català donen cert marge de maniobra al ministeri públic. Tant si les afirmacions —desmentides per la Generalitat— tenen base o no, la Fiscalia s'endinsa en un terreny inexplorat que pot treure a la llum decisions controvertides.

Només un dia després que EL PAÍS difongués el contingut de les conferències pronunciades per Santiago Vidal en els últims quatre mesos i que poques hores després Vidal dimitís com a senador per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va ordenar l'obertura de diligències.

El decret signat pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, se centra en dues de les afirmacions que, si es comprovar que són certes, podrien ser delictives. D'una banda, '“l'apoderament de dades fiscals” per part de “persones no autoritzades”. De l'altra, “l'elaboració de treballs de camp o dossiers” sobre l'“afinitat ideològica” dels jutges a Catalunya, recull el decret.

Tres processos per desobediència

Artur Mas al banc dels acusats. El 9 de novembre del 2014 es va fer la consulta sobre la independència de Catalunya. La votació, impulsada pel president de la Generalitat, Artur Mas, amb voluntat de ser un referèndum, va mutar en una mena de consulta popular després del veto imposat pel Tribunal Constitucional. La Generalitat pretenia desvincular-se de la consulta, al·legant que van ser voluntaris els que van assumir-ne l'organització. La Fiscalia, no obstant això, considera provat que Mas i dues conselleres del seu Govern, Joana Ortega i Irene Rigau, van desobeir el tribunal i van seguir endavant amb els seus plans, per exemple, mantenint els contractes amb empreses privades per fer possible la votació. La judicialització del cas no va escapar-se de la polèmica: mentre els fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no van veure raons per presentar una querella, una junta de fiscals del Suprem sí que va adoptar aquesta decisió. Mas, Ortega i Rigau seran jutjats el 6 de febrer per un delicte de desobediència i un altre de prevaricació.

El judici de Francesc Homs. La Fiscalia del Tribunal Suprem demana una pena de nou anys d'inhabilitació contra l'exconseller de Presidència de la Generalitat pels mateixos delictes relacionats amb la consulta del 9-N, encara que el seu cas segueix un procés separat per la seva condició de diputat al Congrés dels Diputats. La Fiscalia considera que Homs no només no va acatar la decisió del Constitucional, sinó que “va impulsar activament els treballs preparatoris de la convocatòria”, entre moltes altres tasques “crucials” per fer possible la votació.

La Mesa del Parlament. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i altres membres de la taula estan sent investigats per permetre dues votacions a la Cambra sobre el procés independentista desafiant el Constitucional. La primera, al juliol, va ser sobre les conclusions sobre el procés constituent, que obrien la porta a una via unilateral cap a la independència. La segona es va fer el 6 d'octubre i instava el Govern català a “celebrar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard el setembre del 2017”.

Vidal havia afirmat que la Generalitat ha obtingut de manera “absolutament il·legal” dades fiscals dels catalans. I que sap —perquè ho ha estudiat— quins jutges donarien suport a una hipotètica república catalana independent. Per a la Fiscalia, aquests fets podrien constituir els delictes de descobriment i revelació de secrets. Però el decret no es queda aquí. No pot “descartar-se la rellevància juridicopenal que podrien tenir altres conductes”, diu la Fiscalia. I cita, com a exemple, també arran del que va manifestar Vidal, la “possible existència d'acords de funcionaris o autoritats de la Generalitat amb Estats estrangers”. Aquestes manifestacions, apunta, “justifiquen àmpliament” l'obertura de diligències per “aclarir els fets”.

Interrogatori

La Fiscalia té feina per fer. Primer, haurà d'analitzar pel seu compte, i al marge de les notícies publicades, el contingut íntegre d'aquestes conferències. Després, amb tota probabilitat, haurà d'interrogar Vidal. Aquest serà un punt clau perquè el ja exsenador d'ERC haurà de ratificar les seves declaracions o desmentir-les.

Després de la publicació en aquest diari de les seves conferències, Vidal es va reafirmar en les declaracions, segons va publicar el diari Ara. Però la tempesta política generada el va portar a fer un pas enrere l'endemà mateix. O, almenys, el va fer Esquerra, que va posar en boca de l'exjutge una mena de rectificació: “He intentat ser didàctic sobre el procés, però és evident que, preses en la seva literalitat, les declaracions no s'ajusten a la realitat”.

Vidal havia explicat, entre altres coses, que “un Govern estranger no europeu” forma els Mossos d'Esquadra en matèria de contraespionatge. La Fiscalia podria preguntar a l'exjutge de quin Govern es tracta i, en cas que Vidal ho concreti, citar el responsable de torn de la Generalitat. És només un exemple del que pot oferir la investigació, assenyalen fonts judicials, que afegeixen, a més a més, que aquesta es pot desenvolupar al marge del que digui Vidal. Les investigacions ni tan sols se centren en l'exjutge. Ell, de fet, parla sempre de “nosaltres” —amb el que sembla al·ludir a les persones implicades en el procés— o del “Govern català” com a responsables de les irregularitats. Del que es tracta és d'esbrinar, des del punt de vista de la Fiscalia, si el que explica respon a la realitat i, en aquest cas, si s'han comès delictes.

La Fiscalia portarà el pes de la investigació tret que es presenti una denúncia contra Vidal als jutjats i s'admeti a tràmit. En aquest cas, les regnes del cas passaran a les mans d'un jutge. Com a senador, Vidal tenia la condició d'aforat i, per tant, era el Tribunal Suprem l'òrgan que havia d'investigar-lo. En perdre aquesta condició, pot fer-ho un jutjat ordinari.