Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat ultima una base de dades fiscals sense suport legal

El secretari d'Hisenda de la Generalitat defensa que poden tenir accés al domicili fiscal dels contribuents catalans a partir del cens únic de l'Estat

Oriol Junqueras i Lluis Salvadó, a Barcelona l'abril passat.
Oriol Junqueras i Lluis Salvadó, a Barcelona l'abril passat.

El secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, va explicar el desembre passat que la Generalitat “està creuant 130 fonts d’informació que ens han de permetre disposar d'aquí uns mesos d'una base de dades prou solvent per afrontar el minut ú de la declaració de la independència”. L’escenari dibuixat per Salvadó preveu una Hisenda catalana enfrontada a l’espanyola i que li disputi la recaptació d’impostos. Aquestes afirmacions es van realitzar mentre l’exsenador d’ERC Santiago Vidal assegurava que el Govern català ja disposa d’una base de dades de tots els contribuents aconseguida de forma “absolutament il·legal”.

Salvadó va realitzar aquestes declaracions en una conferència a Terrassa organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Salvadó va afirmar que “estem construint la famosa base de dades, que com tothom sospita no ens la donaran en un pendrive sinó que l'haurem de construir. La plataforma tecnològica ja la tenim desenvolupada”. Salvador va afegir que el govern està “intentant fer una cosa fonamental: poder cobrar impostos sense la col·laboració dels bancs. És complex però ho estem fent”.

La Llei de Protecció de Dades planteja dubtes sobre l’acció del Govern

L’exsenador Santiago Vidal va assegurar que l’obtenció de dades fiscals que du a terme la Generalitat “és il·legal perquè està protegida per la llei de bases de dades”. El govern català explica que les seves accions són escrupolosament legals però l’elaboració d’una base de dades per a l’Agència Tributària Catalana (ATC) a partir de múltiples arxius xocaria amb la Llei de Protecció de Dades. La normativa indica que “les dades recopilades no podrien usar-se per a finalitats incompatibles amb aquelles per a les quals les dades haguessin estat obtingudes”.

Si la Generalitat està elaborant una base de dades exhaustiva per a l’ACT, la llei de Protecció de Dades exigeix que “la creació, modificació o supressió dels fitxers de les administracions públiques només podran fer-se per mitjà de disposició general publicada al Butlletí Oficial de l’Estat o Diari Oficial corresponent”. Si el govern català preveu utilitzar el traspàs de dades per part del Ministeri d’Hisenda –per a la gestió de nous impostos- per elaborar el cens oficial d’un nou Estat, el govern espanyol podria emparar-se en l’article 21 d’aquesta llei: “Les dades de caràcter personal recollides o elaborades per les administracions públiques per a l’exercici de les seves atribucions no seran comunicades a d’altres administracions públiques per a l’exercici de competències diferents o de competències que versin sobre matèries diferents”.

El responsable d’Hisenda de la Generalitat va descriure l’escenari de xoc de trens que suposa equiparar la legalitat vigent espanyola amb una hipotètica plena sobirania catalana: “Nosaltres només plantegem un sol escenari: el més xungo. Si estem preparats per l'escenari més xungo els altres ja seran més fàcils i els tindrem molt més controlats. Quin és l'escenari més complicat? Doncs que durant un període de temps, que voldríem que dures molt poc però que és indeterminat i que, per tant hem d'assumir, tinguem una cohabitació de dues legalitats i dues legitimitats, i per tant dues agències tributàries que intenten cobrar impostos”.

La Llei de Protecció de Dades estableix que “les dades recopilades no poden usar-se per a finalitats incompatibles amb les que les dades van ser recollides”.

Salvadó va posar com a exemple el Banc Sabadell de com podria el seu govern esquivar la no col·laboració del sistema bancari: “Sempre hi ha aquella pregunta: si el banc de Sabadell no col·labora en el pagament dels impostos, què passarà? Doncs estalvieu-vos la pregunta. Estem construint un sistema que només depengui de nosaltres, que sigui robust, i pugui recaptar i gestionar els tributs sense la col·laboració de tercers que no controlem, o que sabem que Montoro controla més que nosaltres”.

Malgrat les seves declaracions, Salvadó explica a EL PAÍS que “és imprescindible la col·laboració dels bancs. La recaptació dels tributs estatals només la podrem fer quan siguem reconeguts com a Estat, perquè si no, ni els bancs ni les empreses ens cediran la seva informació”. Salvadó concreta que les “130 fonts d’informació” són conceptes com el cadastre, el cens de vehicles, d’avions comercials o el de bens a l’estranger, entre d’altres. El seu objectiu és anar rebent aquests arxius del govern espanyol.

Salvadó espera comptar amb alguns d’aquests registres per executar els impostos que el Parlament té previst aprovar aquest any. El responsable d’Hisenda precisa que durant el tercer trimestre ja comptaran amb una dotzena de fonts d’informació, lluny de les 130 que a Terrassa va assegurar que la Generalitat ja estava creuant.

Salvadó defensa que en l’elaboració d’aquesta base de dades no s’està produint cap il·legalitat. I afegeix que la Generalitat pot tenir accés al domicili fiscal dels contribuents a partir del cens únic de l’estat, participat per les administracions central i autonòmiques.

Històric

Salvadó confirma que el que és valuós és l’historial fiscal d’empreses i ciutadans, “unes dades que si haguessin sigut piratejades haurien saltat totes les alarmes de l’Agència Tributària”. El Govern va anunciar que se sotmetria a una auditoria per confirmar això i que les dades fiscals no són utilitzades per a d’altres finalitats.

Vidal va comentar a les seves conferències que la Generalitat enviaria a mitjans d’aquest any, a empreses i particulars, una carta instant-los a pagar els seus impostos a l’Agència Tributària Catalana i no fer cas als requeriments de la Hisenda espanyola. La portaveu de la Generalitat, Neus Munté, va evitar negar aquesta revelació en una entrevista de divendres passat a RAC-1. Salvadó diu que no li consta que estigui previst aquest enviament.

Un altre dels fronts oberts que va obrir Vidal és la presumpta existència d’una partida de 400 milions d’euros camuflada als Pressupostos del 2017 per organitzar el referèndum i construir estructures d’Estat. El vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va dir el novembre passat: “Suposem que hi ha una partida oculta, creu que li diria aquí?”.

ERC va mantenir les conferències de Vidal malgrat que en coneixia el contingut

El diari La Vanguardia va informar divendres que el president de La Generalitat, Carles Puigdemont, i el seu vicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras, es van reunir el 22 de novembre del 2016 amb Santiago Vidal per demanar-li que deixés d’expressar en públic les seves declaracions sobre el procés d’independència. El secretari d’Hisenda i secretari general adjunt d’ERC, Lluís Salvadó, confirma que Vidal va ser advertit pel partit. “Hem estat parlant del que ha succeït. Més o menys a tots ens havia arribat alguna cosa”, afirma Salvadó, i opina que potser no es van perdre mesures perquè tenien “molta feina i ningú mirés el vídeo de les seves intervencions”. Junqueras encara no ha valorat la crisi oberta.

ERC va iniciar a l’octubre la campanya de conferències La república que farem. Vidal va protagonitzar com a mínim 10 intervencions, fins la setmana passada, en què repetia les seves informacions sobre una obtenció il·legal de dades fiscals, la investigació de jutges o de Mossos d’Esquadra.

En aquestes conferències van participar membres d’ERC com els senadors Mirella Cortés, Josep Rufià o Anna Azamar. També hi van assistir alcaldes i fins i tot alts càrrecs de la Generalitat com la directora dels Serveis Jurídics de les Terres de l’Ebre, Montse Ingla, o la directora general d’Igualtat, Mireia Mata.

MÉS INFORMACIÓ