Selecciona Edició
Connecta’t

Detinguts i separats de les seves filles per una ablació genital inexistent

Catalunya revisarà el protocol contra la mutilació després d'aplicar-lo per un error de diagnòstic

Fatoumata Diaby, dilluns passat a Barcelona.
Fatoumata Diaby, dilluns passat a Barcelona.

Mamadou Touré i Fatoumata Diaby, veïns de Sabadell (Barcelona) i nascuts a Guinea, van ser detinguts per un error de diagnòstic. La pediatra de les seves dues filles va signar que els genitals de totes dues havien estat mutilats. La facultativa va admetre després davant el jutge que no tenia formació específica sobre el tema i que això era el que havia cregut veure, però amb el seu informe n’hi va haver prou per activar les mesures més dures previstes en el protocol de la Generalitat contra l'ablació. La parella va passar 54 hores al calabós i les dues petites, de tres i cinc anys, nou dies internades en un centre de menors. Els fets van passar el 2012, i un informe jurídic de la Generalitat proposa ara indemnitzar la família amb 20.000 euros (5.000 per a cada membre) pels danys morals soferts. El Govern també estudia revisar el protocol per donar més garanties als implicats.

"Era fàcil veure que tot era mentida. Jo mateixa havia participat en xerrades contra l'ablació a Sabadell, però ningú ens va voler escoltar", es queixa amargament Fatoumata, a la qual li dol especialment una cosa: "Que ningú ens hagi demanat perdó". Després d'una dècada a Catalunya, ella treballant en el sector de la neteja i ell en una planta de reciclatge, la parella havia aconseguit reunir els diners per volar al seu país. "Per fi podia tornar a veure la meva família i ells conèixer les nenes", recorda ella. Mamadou, en aquell moment a l'atur, no va poder acompanyar-les.

Com si fos un mal presagi, la salut no les va acompanyar en tornar del tròpic. La filla gran va tornar amb una molesta infecció genital i Fatoumata va caure malalta, amb llargs episodis de febre alta. Unes tres setmanes més tard, la família va rebre una trucada del seu centre de salut. "Van dir que hi havíem de portar la nena. Com ja havíem anat a la pediatra per la infecció, vaig pensar que només era una revisió".

Quatre anys de plets

Amb les nenes a casa i el cas judicial en contra seva tancat, Fatoumata Diaby va prendre una decisió: portaria fins al final l'exigència de responsabilitats pels fets ocorreguts. "Per justícia i perquè cap altra família hagi de passar pel mateix", afirma decidida.

El primer pas va ser denunciar la pediatra que va certificar que les seves filles havien estat mutilades. Ho van fer per la via penal (el cas va ser arxivat) i davant el Col·legi de Metges, que no ha informat sobre la decisió adoptada. El segon, exigir una indemnització per via administrativa davant la Generalitat pels danys morals soferts, tasca en què SOS Racisme els està donant suport.

La resposta del Govern dona una idea dels desajustos que pot generar el protocol quan una cosa va malament. Mentre tots els altres actors implicats assenyalen la pediatra com a responsable dels fets, la Conselleria de Salut afirma que ella no pot assumir les conseqüències i danys morals causats per mesures (detenció, retirada de custòdia...) adoptades per altres departaments.

La Comissió Jurídica Assessora, un òrgan assessor, l'informe del qual és preceptiu per reclamacions de responsabilitat patrimonial superiors a 50.000 euros, és qui posa ordre en tot aquest conflicte. Entén els arguments donats pels diferents departaments de la Generalitat, però conclou que, en el seu conjunt, "això no exclou que [...] pugui apreciar-se una relació de causalitat entre l'actuació administrativa i el dany causat".

Admès això, la Comissió passa a determinar la quantia de la indemnització. A diferència les seqüeles físiques, en què hi ha taules per establir la quantitat de les indemnitzacions, la jurisprudència és molt dispar a l’hora de valorar la reparació per danys morals. SOS Racisme va decidir tirar amunt i exigir 258.955,89 euros per a cadascun dels quatre membres de la família (1,03 milions en total). "Com que els fets ens semblen molt greus i no hi ha precedents de casos com aquest, ens fixem en resolucions amb indemnitzacions elevades", explica Joan Granados, advocat de l'entitat.

La Comissió Jurídica Assessora proposa una quantitat molt més baixa: 5.000 euros per a cada membre de la família. L'instructor del cas decidirà si, com acostuma a ser és habitual, accepta la quantitat proposada per l'òrgan assessor per tancar el cas.

SOS Racisme, d’altra banda, té previst –si finalment la quantitat de la indemnització és aquesta– recórrer-hi en contra per la via contenciosa administrativa perquè la considera "ridícula en relació amb el dany causat".

L'origen de la trucada, però, segons recull l'informe de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, va ser una alerta de l’escola. Una monitora havia avisat la directora que la nena tenia la zona genital irritada i aquesta, tenint en compte el viatge recent, va passar el cas als serveis socials. El procediment va acabar en la consulta de la mateixa pediatra, que aquesta vegada va concloure que havia sofert una amputació gairebé total dels genitals: dels llavis exteriors, de part dels interiors i del clítoris. L'endemà va ser revisada la germana petita. El diagnòstic va ser el mateix. Segons l'informe de la Generalitat, l’"apreciació" de la facultativa "va ser corroborada per una treballadora social present" en la consulta.

La parella va ser detinguda aquela mateixa tarda pels Mossos d'Esquadra. Era el dijous 15 de novembre. La Direcció d’Infància de la Generalitat (DGAIA) va assumir la custòdia de les nenes i les va traslladar a un centre de menors. Fatoumata és capaç de relatar els fets amb una serenitat que no trenquen les llàgrimes que afloren als seus ulls. Fins i tot riu quan recorda com el seu marit, amb cara de no entendre res, li va preguntar a la comissaria: "Escolta, no els hauràs fet res a les nenes a Guinea?". "Jo li vaig respondre: 'Tu ets ximple o és que no coneixes la teva dona?' Imagina't com estàvem".

Fatoumata no vol entrar en els detalls sobre les dues nits i gairebé tres dies que va passar al calabós, quan les preguntes se li acumulaven al cap: "Què faran les nenes? On dormiran? Amb qui estaran?...". Només recorda que es trobava molt malament i que quan la van portar a un centre mèdic per ser visitada, anava emmanillada. "Tothom em mirava. Jo només podia mirar al terra".

Quan el matrimoni va sortir de comissaria en llibertat amb càrrecs, el dissabte dia 17 a la tarda, Fatoumata agafava amb força el paper que portava en una mà. Era només una nota amb l'adreça de la DGAIA escrita, però "era l'única cosa que tenia per arribar fins a les nenes". "Vam anar-hi el dilluns a primera hora i vam veure la directora del centre de menors. Encara em recordo d'aquella dona i li dono les gràcies cada vegada que penso en ella. Em va dir que les nenes estaven bé i va escoltar tot el que volia dir-li: que era impossible el que deia la pediatra, que per favor ho miressin bé, que cridessin a un altre metge...".

Les proves mèdiques van trigar tres dies a fer-se. L'informe de la Generalitat detalla que "l'informe del servei de cirurgia pediàtrica de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, amb data de 22 de novembre, estableix la normalitat orgànica ginecològica de les nenes". L'endemà, les nenes van poder tornar a casa "amb el compromís dels pares de fer-los un nou examen ginecològic, que es va dur a terme el 27 de novembre a la Clínica Dexeus amb el mateix resultat", recull l'informe. El dia 28, gairebé dues setmanes després de la detenció, la DGAIA va retornar a la parella la custòdia de les nenes. El jutge va arxivar les diligències el 10 de desembre.

El cas de Mamadou i Fatoumata és el primer a Espanya en què una parella ha estat detinguda per una mutilació genital que no ho era. El protocol de la Generalitat contra aquesta agressió, en vigor des del 2002, basa la seva fortalesa en la coordinació de tots els professionals implicats: docents, treballadors socials, metges, jutges i fiscals, policia... El cas de Sabadell, no obstant això, posa de manifest un punt feble: el paper determinant que hi té un sol facultatiu.

Això fa possible que un error humà o la falta de formació causin greus prejudicis a persones innocents. SOS Racisme considera que amb un simple canvi –que la segona revisió mèdica es faci abans i no després de remetre el cas al jutjat–, n’hi hauria prou per donar més garanties a tots els implicats. Inclosos els metges. La pediatra de Sabadell, per exemple, va haver d'enfrontar-se posteriorment a les denúncies presentades en contra seva per la família.

Oriol Amorós, secretari d’Igualtat i Migracions de la Generalitat, admet que el protocol, després de 15 anys en vigor, ha de ser actualitzat, i que aquest 2017 seran revisats aquest punt i d’altres de la norma. Aquesta regla preveu un paquet de mesures de prevenció i formació per a les poblacions originàries de zones on la mutilació està arrelada (unes 50.000 persones a Catalunya) i els professionals relacionats.

La Generalitat estima que la població en risc al seu territori està formada per unes 6.000 nenes, xifra que el Ministeri de Sanitat eleva a 17.000 a tot Espanya. El moment de més risc, coincideixen els experts, és quan les menors viatgen als seus països d'origen. És llavors quan les famílies han de signar un document en què admeten conèixer la prohibició legal de la mutilació i es comprometen a sotmetre les seves filles a una revisió abans i després del viatge.

Per a Noemí Pereda, directora del Grup d'Investigació en Victimització Infantil i Adolescent de la Universitat de Barcelona, l'única forma d’aconseguir que els protocols siguin eficaços i ofereixin plenes garanties als implicats és "donar als professionals totes les eines per resoldre les situacions a les quals s'enfronten. "El més important és la formació, però els protocols també han de preveure què cal fer en cas de dubtes o casos molt complexos", afirma. El grup que dirigeix Pereda està especialitzat en casos de violència domèstica i abusos sexuals. El protocol que s'aplica en aquests casos sí que preveu un mecanisme de revisió: "El professional haurà de comunicar i discutir el cas amb el seu superior immediat abans de traslladar-lo al jutjat", explica.

Per a SOS Racisme, que ha assistit legalment la família, cal extremar les garanties perquè els prejudicis no acabin contaminant l'aplicació del protocol. "Com va poder veure la pediatra una mutilació on dies abans havia vist una infecció? Com va poder veure el mateix en la germana petita, que no tenia cap mal? Què feia una treballadora social participant en un diagnòstic clínic? Per què no es va escoltar abans la família? Era necessària una detenció de tres dies? Sembla que va haver-hi un moment a partir del qual ser una família de Guinea que havia viatjat al seu país va predisposar tothom a creure que havien comès el delicte. I d’això, se’n diu discriminació", lamenta l'entitat.

Investigacion@elpais.es