Selecciona Edició
Connecta’t
Poti-poti

El ‘cas Vidal’ i la premsa

El Govern català ha d’esbandir els dubtes provocats per l’exjutge

Santiago Vidal.
Santiago Vidal.

La premsa escrita dona avui molta notorietat al ‘cas Vidal’. Abunden els editorials. De la premsa de Madrid i Barcelona, solament Ara i Puntavui no en fan. A l’Ara escriu la seva directora, Esther Vera, que critica a l’exjutge perquè “ha utilitzat l’aparença de semblar informat per seduir i il·lusionar auditoris durant mesos. No només ha perjudicat Esquerra sinó que ha donat munició de fogueig, però sorollosa, a la fiscalia. Esquerra ha reaccionat ràpid i proporcionalment”.

Al Puntavui, el seu director, Xavier Xirgu, publica un article (“Trets al peu”) on afirma que “veient la contundència amb què tot el govern (menys Junqueras, tot sigui dit) ha sortit en tromba a desmentir l'excés d'imaginació del senador, no queden gaires dubtes que el que explicava eren faules estalviables, probablement, sí, pensades per satisfer la concurrència que l'anava a escoltar”. Xirgu subratlla la celeritat de la Fiscalia per actuar en aquest cas en comparació amb, per exemple, el de les converses al despatx del ministre de l’Interior de l’excap d’Antifrau.

El ‘cas Vidal’ i la premsa

La noticia publicada per aquest diari del contingut de les famoses conferències és motiu d’editorial a La Vanguardia, que atribueix la seva difusió a “les xarxes”. Per aquest diari, Vidal, a més a més d’un conferenciant desafortunat “és també un símptoma de l’enrarida situació política que viu el nostre país (…) que alimenta un clima de fabulació col·lectiva”. Fernando Onega recorda que Artur Mas ja havia parlat “d’astúcies” per evitar la reacció del Tribunal Constitucional i troba versemblant algunes de les afirmacions de l’exjutge.

El director del diari, Màrius Carol, subratlla que les autoritats catalanes no ignoraven els discursos de Vidal i no l’havien aturat i comenta com la gent aplaudia engrescada escoltant Vidal. “És el que tenen els contes: son fàcils d’entendre i tenen un final feliç”.

El Periódico, al seu editorial, afirma que “si fos veritat el que diu Vidal, els que dirigeixen el procés haurien creuat, amb l’excusa que la independència ho justifica gairebé tot, una línia vermella i estarien desafiant no només la legalitat de l’Estat sinó també la convivència”. Segons el diari, “la marxa de l’excèntric exjutge de l’escena política no aclareix els dubtes sobre els mètodes que, des de l’enorme poder de què disposa, utilitza l’independentisme per fer avançar el procés”.

El ‘cas Vidal’ i la premsa

Les “fantasies” de Vidal recorden a Marçal Sintes les d’Enric Marco que es presentava com a supervivent dels camps nazis. Joan Ollé no creu que “airejar urbi et orbi flagrants il·legalitats del Govern vagi a favor de la causa, fora que s’hagi entrat definitivament en una deriva d’índole psiquiàtrica de confusió entre desig o realitat… o simplement , voler comprometre molt seriosament –vés a saber per què- ERC”.

Abc titula el seu editorial “La Catalunya de les llistes negres” i veu Vidal com la síntesi “de la paranoia que provoca el síndrome totalitari de l’independentisme” i critica que es vulgui fer una política de diàleg, com la de la vicepresidenta el Govern. El que cal fer, escriu, és aplicar “la llei democràtica”. Toni Bolaño, al mateix diari, destaca que el cas Vidal ha estat un bomba que ha explotat sota la taula de Junqueras, que fins ara semblava indemne.

El ‘cas Vidal’ i la premsa

La Razón que obre portada amb un “Els Mossos es van reunir amb agents del Mossad a Israel”, afirma a l’editorial que el que diu Vidal és versemblant i es felicita de la ràpida intervenció de la fiscalia. El Mundo considera que el cas demostra que Catalunya està en mans d’irresponsables i recorda que Vidal és un assessor de primer nivell de la Generalitat. “No n’hi ha prou amb la dimissió de Vidal. Puigdemont i Junqueras han d’esborrar qualsevol ombra de sospita”.

MÉS INFORMACIÓ